Estació de les Rodalies
 Estació de les Rodalies | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Informació general | ||||
| Municipi | Barcelona (Ciutat Vella) (Desmantellada) | |||
| Data obertura | 1964  | |||
| ||||
| Clausura | 1989 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
decomissat | |||
L'Estació de les Rodalies va ser una estació de ferrocarril propietat de RENFE, i anteriorment de MZA, situada entre els barris de la Barceloneta i la Ribera de Barcelona. L'estació era la terminal de la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, al ramal de Marina que va ser desmantellat, i es trobava annexa a l'Estació de França.[1] L'edifici es va enderrocar el 1993,[2] quatre anys després del desmantellament de la línia de la costa, inicialment s'hi havia de fer un hotel però finalment s'hi van construir habitatges,[3] després que el solar estigués fins a mitjans de la dècada del 2000 sense edificar.[4]
Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei posteriorment, substituint l'antiga terminal que es trobava a la mateixa zona i que s'havia inaugurat el 28 d'octubre de 1848 quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[5] La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[6]
Antigament la línia de Mataró circulava totalment per la costa, el ramal de Marina connectava Sant Adrià del Besòs i l'Estació de les Rodalies, annexa a l'Estació de França.[7] L'últim tren va passar per aquest ramal l'any 1989 i es va començar a desmantellar la línia a partir del 31 de maig del 1989, juntament amb la resta del ramal per a cedir el sól per a construir la Vila Olímpica del Poblenou per als Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 i permetent l'obertura de la ciutat al mar. L'Estació de França no va córrer la mateixa sort al soterrar-se el ramal de Glòries de la línia de Granollers. L'estació de Poblenou i l'estació de mercaderies de Bogatell també es van desmantellar al trobar-se en el mateix ramal.[8][9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Fernàndez, Magda. Passat i peresent de Barcelona (II): Materials per l'estudi del medi urbà. Edicions i Publicacions Universitat de Barcelona, 1985. ISBN 84-7528-162-1.
- ↑ «¡Universitaros, al tren!» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 28-09-1993. [Consulta: 18 agost 2010].
- ↑ «Un lujo a medio gas» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 25-04-1993. [Consulta: 18 agost 2010].
- ↑ «Ascensores para los "quarts de casa"» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-06-2008. [Consulta: 18 agost 2010].
- ↑ «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 24 de març 2010. [Consulta: 13 agost 2010].
- ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
- ↑ Coderch Serra, Rafael. «Estación de Pueblo Nuevo» (en castellà). Revista de Obras Públicas, 1907, 55, tomo I (1638): 78. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 12 agost 2010].
- ↑ «Barcelona convierte hoy en realidad la aspiración de eliminar la barrer de hiero que la separa del mar» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-1986. [Consulta: 12 agost 2010].
- ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].