Vés al contingut

Felice Anerio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelice Anerio

Gravat del compositor Felice Anerio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1560 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1614 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1584 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Maria Nanino Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata



Musicbrainz: 3f64af46-480b-428b-a8ae-b8f2e23ce2a5 Discogs: 1582785 IMSLP: Category:Anerio,_Felice Modifica el valor a Wikidata

Felice Anerio (Roma, 1560-1614) fou un compositor italià del Renaixement i principis del Barroc.

Dit també Felice Romano. pertanyent a l'escola romana, fou deixeble de Giovanni Maria Nanino. Fou mestre del Col·legi Anglès i el successor de Giovanni Pierluigi da Palestrina (1594) com a compositor i sopranista de la capella papal. Tingué d'alumnes destacats: en Marco Scacchi (1600-1662) i en Domenico Massenzio.

Les seves obres no desmereixen les d'aquell en almenys, la solidesa en la confecció i l'harmonia impregnada de misticisme. Es publicaren dos llibres de Himni et cantica, un de Madrigali spirituali (Venècia, 1590); un altre de responsoris a quatre veus, dos més de madrigals, a cinc i sis veus respectivament; dos llibres d'himnes i motets (Venècia, 1696); Ofici de Setmana santa, a tres i quatre veus (Roma, 1604), i un altre de Canzone a quatre voci (Frankfurt del Main, 1610), a més de diverses obres que existeixen que no s'han publicat mai de manera conjunta i moltes misses, motets, etc., etc. que romanen encara manuscrites en l'arxiu del Vaticà.

El seu germà Francesco Giovanni Anerio (1567-1608), també fou músic i mestre de capella.

Bibliografia

[modifica]

Bibliografia addicional

[modifica]
  • "Felice Anerio, compositor pontificio en los" Códices Ottoboniani, de la Biblioteca Vaticana, AnM, XIX. 1964,95-109 de Josep Maria Llorens i Cisteró