Foixà

Foixà

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 02′ 36″ N, 2° 59′ 52″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital	Foixà
Població humana
Població	292 (2023) (15,53 hab./km²)
Llars	58 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal dels Municipis de Foixà, Parlavà, Rupià i Ultramort
Superfície	18,8 km²
Banyat per	Ter
Altitud	85 m
Limita amb	Colomers Rupià la Pera Flaçà Parlavà Verges Ultramort Jafre Sant Jordi Desvalls
Organització política
• Alcalde	Josep Oliveras Galí (2013–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17132
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17068
Codi IDESCAT	170681
Lloc web	foixa.cat

Foixà és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Geografia

• Llista de topònims de Foixà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

La comtal vila de Foixà és al Baix Empordà, estesa a la dreta del Ter que Josep Pla qualificà de delícia recòndita, pura meravella. Es divideix en dos nuclis principals: la Vila, a l'entorn de l'antic castell de Foixà del segle xiii al cim d'un turó, i l'Església, vora l'església parroquial, de població menys compacte. Malgrat el títol de vila, el volum d'aquesta població s'assembla més a un poble que no pas a la imatge que tenim d'una vila.

La riera de Foixà rega el municipi i desemboca al Daró al terme de Fontanilles, deixant enrere Ultramort i Serra de Daró. Els boscos que l'envolten que representen unes 1.000 hectàrees –com el bosc de Can Ribes, el bosc del Baró, el bosc d'en Torrent o el bosc d'en Verdeguer–, estan ocupats sobretot per roures i pins.

Història

La primera documentació que s'ha trobat és de l'any 1019, quan pertanyia al comtat d'Empúries, just a l'extrem occidental i enfront del comtat de Girona. Aquest fet va comportar molts fets d'armes. Foixà també patí les desavinences entre els comtes d'Empúries i la Corona d'Aragó durant els regnats de Jaume II el Just i de Pere III el Cerimoniós. Es té constància que el 1359 posseïa el lloc Bernat Alemany d'Orriols, cosí de la reina Sibil·la de Fortià, que entrà en discòrdia amb el comte Joan I d'Empúries establint-se una guerra oberta fins al punt que el comte va assetjar el castell. Aleshores hi intervingué Pere III a favor del parent de la seva muller. Joan I d'Empúries hagué de firmar una treva humiliant en el seu palau de Bellcaire.

Diu la llegenda que Joan I anomenat el Caçador va morir sobtadament el 19 de maig de 1396 mentre caçava als boscos de Foixà. Al camí que porta del castell a l'església hi ha un monument en forma de creu que ho testimonia.

Llocs d'interès

• L'església parroquial de Sant Joan de Foixà
• El castell de Foixà
• Església de Sant Llorenç de les Arenes
• Sant Romà de les Arenes
• Sant Sebastià de les Arenes

Activitats econòmiques

L'agricultura és bàsicament de secà: cereals (26 ha), gra, patates i vinyes. La terra de regadiu ocupa només 10 ha de verdures. La ramaderia, porcí, la cria d'ovelles i aviram complementen l'economia de la regió.

Foixà disposa d'un petit camp de vol privat anomenat Serres de Foixà.

Festes, tradicions

Festes locals: 24 de juny, 29 d'agost.

Gastronomia

Georgina Regàs va publicar l'any 1986 un llibre titulat La cuina de festa major i altres plats de la Lola de Foixà, amb dibuixos d'Opisso, que ens explica com cuinava aquesta coquessa, cuinera ambulant, que anava de casa en casa i de festa en festa, elaborant menjars. Hi trobareu uns farcits de pomes, uns colls de pollastre farcits, platillos, oca amb naps, brunyols (tal com s'anomenen els bunyols a la comarca)...

Demografia

Entitat de població	Habitants
la Sala	69
Sant Llorenç de les Arenes	44
Cuells	48
els Masos	93
Foixà	64

Evolució demogràfica

1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
45	11	58	393	962	976	949	539	442	327	292

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

El 1857 incorpora Sant Llorenç de les Arenes i la Sala; el 1877 incorpora Ultramort que es desagrega el 1930.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya