Frédéric Lordon

Frédéric Lordon
	; (2013)
Biografia
Naixement	15 gener 1962 (62 anys)
Director de recerca del CNRS
Dades personals
Formació	École des ponts ParisTech ; HEC Paris ; École des hautes études en sciences sociales
Director de tesi	Robert Boyer
Activitat
Ocupació	economista, Director de recerca del CNRS, sociòleg, filòsof
Membre de	Les Économistes atterrés ; HEC Alumni
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2010) Willing Slaves of Capital (en) ;
Estudiant doctoral	Daniel Adjerad (en)
Premis
	(2016) prix des Rencontres philosophiques d'Uriage (en) ;

Frédéric Lordon (15 de gener de 1962) és un economista i sociòleg francès, director de recerca al CNRS, investigador al CESSP (Universitat de la Sorbonne) i membre del CSE (Centre de sociologia europea). Advoca pel desenvolupament d'una economia política spinozista i els seus treballs incideixen de manera crítica sobre la lògica del capitalisme accionarial, els mercats financers i les seves crisis.

Biografia

Va estudiar enginyeria a l'École Nationale des Ponts et Chaussées i comerç i economia a l'Institut supérieur des affaires. La seva tesi doctoral, realitzada el 1993 a l'EHESS, es titulava Irregularitats de les trajectòries dels creixements, evolucions i dinàmica no lineal. Per una esquematització de l'endometabolisme.

Els seus treballs comportant una investigació spinozista en ciències socials i les seves recents propostes relatives a la crisi econòmica, amb la seva obra Fins quan? Per acabar amb les crisis financeres, han estat rebudes amb interès.

Epistemològicament, el seu posicionament dins el camp de les ciències econòmiques és clarament heterodox;^[1] comparteix les tesis de l'escola regulacionista francesa i particularment aquelles que consideren el caràcter ontològic de les lluites al si dels fets socials. Fa seva la fórmula de Michel Foucault quan considera que "la política és la guerra continuada amb altres mitjans", paràfrasi invertida de la fórmula de Clausewitz: "la guerra és la continuació de la política amb altres mitjans".^[2]

Lordon mobilitza i reinterpreta el conat spinozià, i en fer-ho s'allibera de la influència de l'estructuralisme althusserià per a reintroduir la dimensió de l'acció dels individus que són el centre d'atenció de les relacions socials, l'objectiu de les societats.^[3] També forma part del Moviment dels economistes atemorits, un col·lectiu de reflexió per a sostreure's de la dominació de l'ortodòxia neoliberal.^[4]

A més, Frédéric Lordon col·labora regularment amb el diari le Monde diplomatique on ha advocat per la supressió de la borsa i ha proposat una taxa innovadora per lluitar contra els "estralls de la finança", l'SLAM (Shareholder Limited Authorized Margin, 'límit del marge accionarial autoritzat')^[5]

En un article de maig del 2010 recupera una noció tradicionalment rebutjada per les esquerres i pel centredreta, i fins i tot per una gran part de la dreta institucional des que el Front Nacional francès en va fer la seva doctrina central: la noció de sobirania econòmica, com la que es practica al Japó: "A contracorrent de la ideologia de la mundialització, que fa l'apologia de la supressió de totes les fronteres i especialment d'aquelles que podrien ser contràries als moviments dels capitals, el cas japonès [...] ofereix l'exemple d'una configuració no solament viable sinó dotada de molt bones propietats". Recorda que "la història dels segles XIX i XX ha donat raons suficients per a desconfiar de la hipertròfia del principi nacional anomenat nacionalisme [...]" però que "destruint la idea de nació, el liberalisme destrueix alhora la idea de sobirania, tot anant amb molt de compte, senyal de la seva hipocresia perfecta, d'evitar qualsevol reconstrucció de sobirania a escales territorials més amples".

Abast d'algunes de les seves publicacions

Fonds de pension, piège à cons. Mirage de la démocratie actionnariale, 2000

Quinze anys després de la desregularització dels mercats es perfila la perspectiva dels fons de pensions: aquesta confirmació del poder dels grans accionariats institucionals colpeja de ple l'assalariat sobre qui recauen tots els riscs. Però la veritable amenaça es troba en les falses promeses d'una reconciliació del capital i del treball al voltant de l'estalvi salarial, dins de l'arribada d'una societat del patrimoni i la utopia monstruosa d'una "democràcia dels accionistes".^[6]

Jusqu'à Quand ? Pour en finir avec les crises financières, 2008

No hauríem d'haver esperat un esdeveniment extrem com la crisi de les subprimes per a prendre consciència de l'espantosa nocivitat de l'economia desregularitzada. Però el liberalisme és fet de tal manera que tolera fàcilment les crisis que afecten només la plebs i no s'immuta si no toca les elits. Ara bé, ens hi trobem: l'economia americana s'enfonsa i l'europea no val gaire millor. Com a mínim, aquesta crisi mostra els mecanismes del desastre tal com estan inscrits dins les estructures dels mercats i força fins als ideòlegs més necis a arribar a l'única conclusió evident: llevat d'arriscar-se de nou que les mateixes causes comportin els mateixos efectes, som a temps de canviar-ho.^[7]

Publicacions

Monografies (en francès)

Les Quadratures de la politique économique, París, Albin Michel, 1997.
Fonds de pension, piège à cons. Mirage de la démocratie actionnariale, París, Liber/Raisons d'agir, 2000
La Politique du capital, París, Odile Jacob, 2002
Et la vertu sauvera le monde, París, Liber/Raisons d'agir, 2003
L'intérêt souverain : Essai d'anthropologie économique spinoziste, París, La Découverte, 2006
Spinoza et les sciences sociales. De l'économie des affects à la puissance de la multitude, en col·laboració amb Yves Citton, París, Éditions Amsterdam, 2008
Jusqu'à Quand ? Pour en finir avec les crises financières, París, Editions Raisons d'agir, 2008
Conflits et pouvoirs dans les institutions du capitalisme, Presses de la Fondation des Sciences Politiques, París, coll. Gouvernances, dir., 339 p., 2008
La crise de trop - Reconstruction d'un monde failli, París, Editions Fayard, 2009.
Capitalisme, désir et servitude. Marx et Spinoza, La fabrique éditions, 2010
Et...Fermer la bourse ?, Editions La Découverte, 2010

Articles (en francès)

L'Europe concurrentielle, la haine de l'Etat et l'aveuglement volontaire social-démocrate, À l'encontre, sense data
Et les lendemains n'ont pas chanté..., Le Monde diplomatique, maig del 2005
Invasion de la charité privée, Le Monde diplomatique, abril del 2006
Le centrisme, erreur anthropologique et Bayrou, vote révolutionnaire, sense data
Quand la finance prend le monde en otage, Le Monde diplomatique, setembre del 2007
Le jour où Wall Street est devenu socialiste, Le Monde diplomatique, octubre del 2008
Les disqualifiés, Le Monde diplomatique, novembre del 2008
Fin de la mondialisation, commencement de l'Europe ?, Le Monde diplomatique, juny del 2009
Pour relancer l'économie : Et si on fermait la Bourse..., Le Monde diplomatique, febrer del 2010
si on commençait la démondialisation financière ?, Le Monde diplomatique, maig del 2010
La Pompe à Phynance, Blog del Monde Diplomatique, des de l'abril del 2008. Conjunt d'articles penjats on-line al ritme dels grans esdeveniment financers actuals.

Referències

↑ Vegeu la seva web Arxivat 2010-11-16 a Wayback Machine.
↑ Foucault M., 1975-1976: Il faut défendre la société, Gallimard, París, 1997, 283 p., p. 16 (ISBN 2-02-023169-7)
↑ Lordon F., 2008, Métaphysique des luttes, pp. 23-54, a Conflits et pouvoirs dans les institutions du capitalisme, Presses de la Fondation des Sciences Politiques, París, col·l. Gouvernances, dir., 339 p.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20100928064727/http://economistes-atterres.blogspot.com/2010/09/pourquoi-nous-sommes-des-economistes.html
↑ Le Monde Diplomatique, février 2010.
↑ ^[Enllaç no actiu]^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]} (Los fondos de pensiones, ¿una trampa para zoquetes? El espejismo de la democracia accionarial, Publicaciones de la Universidad Externado de Colombia, 2007)^{[Enllaç no actiu]}
↑ (El porqué de las crisis financieras y cómo evitarlas, Editorial Catarata, 2009)

Vegeu també

Antiglobalització

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frédéric Lordon

[1] Vegeu la seva web Arxivat 2010-11-16 a Wayback Machine.

[2] Foucault M., 1975-1976: Il faut défendre la société, Gallimard, París, 1997, 283 p., p. 16 (ISBN 2-02-023169-7)

[3] Lordon F., 2008, Métaphysique des luttes, pp. 23-54, a Conflits et pouvoirs dans les institutions du capitalisme, Presses de la Fondation des Sciences Politiques, París, col·l. Gouvernances, dir., 339 p.

[4] {[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20100928064727/http://economistes-atterres.blogspot.com/2010/09/pourquoi-nous-sommes-des-economistes.html

[5] Le Monde Diplomatique, février 2010.

[6] [Enllaç no actiu]^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]}^{[Enllaç no actiu]} (Los fondos de pensiones, ¿una trampa para zoquetes? El espejismo de la democracia accionarial, Publicaciones de la Universidad Externado de Colombia, 2007)^{[Enllaç no actiu]}

[7] (El porqué de las crisis financieras y cómo evitarlas, Editorial Catarata, 2009)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]