Francesc Busquets i Mitjans
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Francisco Busquets y Mitjans  novembre 1672 Valldoreix (Vallès Occidental) |
| Mort | 18 agost 1734 (61 anys) Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Ocupació | pagès / militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | Coronel de l'exèrcit austriacista |
Francesc Busquets i Pujol, posteriorment Francesc Busquets i Mitjans (Mas Bosquets, Valldoreix, novembre de 1672 - Viena, 18 d'agost de 1734) va ser un austriacista que en el darrer any de la Guerra de Successió va esdevenir coronel d'infanteria.
Biografia
[modifica]Fill d'Antic Busquets i de Maria Pujol, de Caldes de Montbui, fou batejat el 23 de novembre de 1672 a Sant Cebrià de Valldoreix; era fill de l'hereu del mas Busquets de Valldoreix. Als 20 anys es va traslladar a Terrassa, en casar-se amb Maria Mitjans, pubilla propietària del Mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, que pertanyia a la universitat forana de Sant Pere de Terrassa. D'aleshores ençà, va afegir al seu primer cognom el de la seva dona, tot signant sempre més "Francesc Busquets i Mitjans". Ben aviat, participà activament en els afers públics d'aquella universitat, i el 1713, essent síndic de Terrassa, va prendre part en la Junta de Braços que acordà seguir oposant resistència a les tropes de Felip V.[1]
Tot i no ser militar de carrera, vers 1714, va ser nomenat coronel d'infanteria pel Consell de Cent i formà el seu propi regiment, que es va integrar en l'anomenat Exèrcit de l'exterior, comandat per Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal.[2] En aquest exèrcit va lluitar contra les tropes filipistes, amb Pere Bricfeus i Terns, Ermengol Amill i Moliner, Adjutori Segarra, Joan Vilar i Ferrer i d'altres resistents.
L'agost de 1714 participà en tot un seguit d'actuacions contra els borbònics a la zona del Bages (Batalla de Talamanca), Moianès i Plana de Vic, i en l'intent frustrat de trencar amb mil homes el setge de Barcelona. En caure la ciutat comtal l'11 de setembre, Busquets es va refugiar a Cardona, on fou dels darrers resistents de la guerra. Tot i ser comprès expressament en l'indult concedit pels filipistes en la capitulació d'aquella plaça forta, Busquets va ser perseguit, les seves propietats confiscades i el mas Mitjans devastat.[3]
Hagué de fugir, tot deixant els seus fills, orfes de mare, a cura dels seus germans. Es refugià, primer, a les Balears, després hagué de marxar a Nàpols[4] i, a partir del 1715, a Viena. Durant els gairebé vints anys que hi va viure, rebia el Diario, que era una assistència regular de l'aparell burocràtic imperial per a determinats exiliats.[5]
Francesc Busquets, lluny dels seus, morí a Viena el 18 d'agost del 1734 d'un atac d'apoplexia. El seu cos va ser enterrat en el cementiri cesari del monestir de Montserrat de la capital austríaca.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Berenguer, 2014, p. 7 a 36
- ↑ Hernàndez i Riart, 2007, p. 266.
- ↑ Berenguer, 2014, p. 75 a 84
- ↑ Alcoberro, 2002, vol. II, p. 75.
- ↑ Stiffoni, Giovanni «Un documento inédito sobre los exiliados españoles en los dominios austríacos después de la Guerra de Sucesión». Estudis, Revista de Historia Moderna. Universitat de València, 1991, pàg. 25.
- ↑ Berenguer, 2014, p. 121 a 136
Bibliografia
[modifica]- Albertí, A. L'onze de setembre, 1977.
- Berenguer, Jacint. Un estudi sobre l'austriacista Francesc Busquets i Mitjans, 2002.
- Alcoberro, Agustí. L'exili austriacista, 2002.
- Castellví, Francesc de. Narraciones históricas. IV, 2002.
- Hernàndez, Francesc Xavier; Riart, Francesc. Els Exèrcits de Catalunya (1713-1714). Uniformes, equipaments i organització. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2007. ISBN 978-84-232-0713-8.
- Serra i Sellarès, Francesc; Erill i Pinyot, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nosta Història, 12). ISBN 978-84-95695-99-4.
- Berenguer, Jacint «Els oficials de l'exèrcit austriacista a l'exili. El cas de Francesc Busquets i Mitjans». Pedralbes, Revista d'Història Moderna. Universitat de Barcelona, 32, 2012, pàg. 195-238.
- Berenguer, Jacint. Francesc Busquets i Mitjans. Coronel d'infanteria i exiliat austriacista. Rafael Dalmau Editor, 2014 (Col·lecció Bofarull, 22). ISBN 978-84-232-0800-5.