Vés al contingut

Frank Kameny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrank Kameny

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Franklin Edward Kameny Modifica el valor a Wikidata
21 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 2011 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaDr. Franklin E. Kameny House (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióQueens College, CUNY
Universitat Harvard
Richmond Hill High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCecilia Payne-Gaposchkin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHomosexualitat en societat i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, activista pels drets LGBT, activista polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorArmy Map Service
Universitat de Georgetown Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Frank Kameny (Nova York, 21 de maig de 1925 - Washington DC, 11 d'octubre de 2011) va ser un activista nord-americà pels drets dels gais. Se l'ha anomenat "una de les figures més significatives" del moviment nord-americà pels drets dels homosexuals.[1][2] El 1957, Kameny va ser destituït del seu càrrec d'astrònom al Servei de Mapes de l'Exèrcit dels Estats Units a Washington, DC. a causa de la seva homosexualitat,[3] que el va portar a començar "una lluita herculina amb l'establiment nord-americà" que "dirigiria un nou període de militància en el moviment pels drets homosexuals de principis dels anys seixanta".[4] Kameny va apel·lar formalment al seu acomiadament per part de la Comissió de Funció Pública dels Estats Units.[5] Tot i que no va tenir èxit, el procediment va ser notable com la primera reclamació coneguda de drets civils basada en l'orientació sexual perseguida en un tribunal dels Estats Units.[6]

Activisme pels drets dels gais

[modifica]

Kameny es va queixar d'haver estat acomiadat per l'United States Civil Service Commission per la seva homosexualitat i va portar el cas al Tribunal Suprem dels Estats Units.[7] Encara que el tribunal va negar la seva petició, va ser important per haver estat el primer cas de reclamació de drets civils basat en l'orientació sexual.[8] Després d'aquest any, ell i Jack Nichols van fundar la Mattachine Society de Washington, una organització que lluitava de forma agressiva pels drets civils de gais i lesbianes. El 1963 el grup va ser investigat pel Congrés a iniciativa del congressista John Dowdy per estudiar el seu dret a sol·licitar fons de l'Estat.[9]

Es considera que Kameny va portar un nou to més agressiu a la lluita pels drets civils de gais. Kameny i la Mattachine Society de Washington van lluitar per un tractament just i equitatiu dels empleats gais del govern federal, barallant-se contra la negació d'autoritzacions de seguretat (security clearance), restriccions d'ocupació i acomiadaments, treballant amb altres grups per fer pressió per a la igualtat dels ciutadans gais. El 1968 Kameny, inspirat per la frase «black is beautiful» («el negre és bonic») de Stokely Carmichael, va crear l'eslògan «gay is good» («el gai és bo») per al moviment dels drets civils de gais.

Kameny i Nichols van llançar les primeres protestes de gais i lesbianes amb piquets a la Casa Blanca el 17 abril de 1965. Amb el suport de la Mattachine Society de Nova York i Daughters of Bilitis, la Mattachine Society de Washington va expandir els piquets al Pentàgon, al United States Civil Service Commission i a l'Independence Hall a Filadèlfia, per al que va passar a anomenar-se l'Annual Reminder, el recordatori anual dels drets de gais i lesbianes.

Referències

[modifica]
  1. Dunlap, David W. «Franklin Kameny, Gay Rights Pioneer, Dies at 86». The New York Times, 12-10-2011 [Consulta: 21 febrer 2017].
  2. Bullough, Vern L. Before Stonewall: Activists for Gay and Lesbian Rights in Historical Context. The Haworth Press, 2002, p. 207. ISBN 1-56023-193-9. 
  3. Chibbaro Jr., Lou «Kameny's work finds new home». Washington Blade, 04-10-2006 [Consulta: 28 març 2008].[Enllaç no actiu]
  4. Johnson, David K. Before Stonewall: Activists for Gay and Lesbian Rights in Historical Context. The Haworth Press, 2002, p. 209–18. ISBN 1-56023-193-9. «Franklin E. Kameny (1925–)» 
  5. «Gay rights epicenter named landmark». USA Today, 27-02-2009 [Consulta: 4 desembre 2013].
  6. Gaynair, Gillian «DC pride festival honors gay rights pioneer Kameny». Associated Press, 08-06-2009 [Consulta: 8 juny 2009].
  7. Usa Today. «USA Today: Gay rights epicenter named landmark» (en anglès), 27-02-2009. [Consulta: 14 octubre 2011].
  8. Gaynair, Gillian «DC pride festival honors gay rights pioneer Kameny» (en anglès). Associated Press, 06-10-2009 [Consulta: 8 juny 2009].[Enllaç no actiu]
  9. Johnson, David K. (2004), The Lavender Scare: The Cold War Persecution of Gays and Lesbians in the Federal Government, Chicago: University of Chicago Press, p. 186, ISBN 0226404811, <http://books.google.cat/books?id=gbfOrkS5ziAC&pg=PA186>