Vés al contingut

Gabriel Bracons Singla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabriel Bracons Singla
Biografia
Naixement13 gener 1913 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Ocupadorcasa de la vila de Sabadell Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Bracons i Singla (Sabadell, 13 de gener de 1913 - Sabadell, 21 de març de 1992) fou un arquitecte i urbanista sabadellenc.[1]

Biografia

[modifica]

Fill de pare sabadellenc i mare olesana, feu el curs de segon ensenyament als Escolapis de Sabadell i fou exalumne de Josep Baburés i Grabulosa. Seguidament ingressà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on obtingué el títol d'arquitecte el 1941, estudis que va interrompre durant la Guerra Civil Espanyola.

El seu primer projecte li arribà el 1942, moment en què Pere Balsach Torelló li ordena de realitzar la nova fàbrica Balsach. Aquesta fàbrica s'havia d'ubicar en uns terrenys propers a la plaça de la Creu Alta de Sabadell i s'hi havia de fer servir el model d'arquitectura neoclàssica alemanya.[2] L'any 1947 va contraure matrimoni amb Consol Vicente Sanz i junts tingueren dues filles. La família sempre va residir a Sabadell, però l'any 1959 fixaren la residència a Barcelona, on visqueren fins a l'any 1986, moment en què retornaren a la capital vallesana. Entre 1954 i 1961, Bracons realitzà nombroses fàbriques d'aquesta ciutat, com Artfil S. A., Tèxtil Riba S. A. i les naus industrial de Pierre, S. A., entre d'altres. El 1957, projectà l'edifici que el portaria a emfatitzar la seva gran professionalitat, l'anomenat "Centenari", l'edificació xamfrà del carrer de les Tres Creus amb el carrer de la República (abans Alfons XIII) –antiga seu de la Cambra de Comerç. Entre 1965 i 1968, realitzà el projecte de reforma interior del palau de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, consistent a dissenyar els jardins i l'amfiteatre, així com la coordinació d'aquell espai amb les façanes posterior i lateral de les seus del Gremi de Fabricants de Sabadell, la Caixa d'Estalvis de Sabadell, el Museu de Paleontologia i l'Obra Social de la Caixa de Sabadell.[3]

 Nova creu Alta
Nova creu Alta

L'any 1965, va associar-se amb l'arquitecte Pere Picola Masdeu i junts van realitzar nombrosos grups d'habitatges de protecció oficial, dels quals destaquen els de Can Roqueta i Sant Bernat. També projectaren l'Estadi Municipal de la Nova Creu Alta (1967), ampliat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). En el sector fabril, realitzaren les naus industrials de la fàbrica anomenada Cal Marcet i les Indústries Odag.[4] D'altra banda, i de manera singular, Bracons feu obres privades molt nombroses, com l'edifici de la Farmàcia d'Agustí Masvidal Salavert (Rambla / carrer de Sant Pere), els blocs d'habitatges plurifamiliars Morral (Rambla / carrer de Riego, considerat Bé cultural d'interès nacional) i els de la Caixa de Pensions (Paco Mutlló, entre Cusidó i Montseny), realitzacions a les quals anaren seguint, en diferents etapes, diversos blocs d'habitatges del mateix carrer de la República (en aquell moment, d'Alfons XIII) i altres noves vies urbanes del sector, de la Gran Via, de la plaça de Catalunya i l'entorn espais. Bracons dirigí les obres de les oficines i locals comercials ubicats a la cantonada del carrer de les Valls amb la via de Massagué, les clíniques Santa Fe i L'Aliança, la parròquia de Ca n'Oriac (una mostra més de la seva cultura arquitectònica del moment, fruit del seu coneixement de l'arquitectura finlandesa i de l'Alvar Aalto en particular) i l'edifici de les Germanetes dels Avis (carrer de Sant Joan).[5] En tots els casos predomina un interès pel rigor formal de l'arquitectura moderna, en què són presents el racionalisme i el moviment de GATCPAC, basats en la defensa del funcionalisme dels edificis.[6][7]

Al llarg de la seva vida va realitzar nombrosos viatges arreu del món, durant els quals visitava els edificis i n'estudiava els diferents problemes existents, com el de la reconstrucció de les ciutats afectades pel desembarcament de Normandia (1952) i les obres de civilitat dels països nòrdics (1960). Durant la dècada dels anys 70 i fins al 1979, Bracons va col·laborar amb l'arquitecte i restaurador Camil Pallàs Arisa, aleshores cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona; i d'aquesta etapa es coneix el projecte de remodelació de la masia de Ca n'Ustrell, entre Sabadell i Matadepera.[8] A més de les obres sabadellenques, també projectà l'edifici del Cercle Sabadellès a Bellaterra i diversos immobles a Castellar del Vallès, Fornells de la Selva, Mollet del Vallès, Matadepera i Monistrol de Montserrat. De la seva tasca a Barcelona, destaca la reconversió d'un immoble del passeig de Gràcia, destinat a oficines del Banc Sabadell, on comptà amb la participació de l'escultor Josep Maria Subirachs. Així mateix, havia urbanitzat, a Andorra, el pla parcial per al Comú d'Encamp i l'ordenació del Pas de la Casa.[9]

Cap dels serveis d'Arquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell (1953-1970)

[modifica]

Juntament amb l'arquitecte Fèlix de Azúa Gruart i havent obtingut el diploma d'arquitecte tècnic urbanista el 1954, Bracons fou el responsable dels serveis d'Arquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell.[10] Aquest període, fou denominat La Dècada dels cinquanta: la ruptura de la ciutat existent i comprenia la primera etapa del complicat procés del Pla d'Ordenació de Sabadell (1953) formulat per la Comissió Superior d'Ordenació Provincial. La seva tasca va consistir en gran part, en ordenar la caòtica naixença dels nuclis perifèrics de la ciutat durant la Postguerra, al mateix temps que es donava l'etapa de major expansió demogràfica i urbana de la ciutat. Raó per la qual, projectà les barriades i blocs d'habitatges de la Concòrdia i Les Termes, i ordenà i controlà els ritmes constructius del passeig Manresa, que en definitiva s'obriren per tal d'acabar amb el col·lapse del centre urbà.

El 1955, fou l'encarregat de reconstruir la façana del Cementiri de Sant Nicolau de Sabadell, amb el propòsit de substituir la realitzada el 1876 per Francesc Renom Romeu, l'arquitecte aportà el seu estil racionalista a la façana arribant a projectar el que es considera un dels espais lliures de més qualitat urbana de la ciutat.[11] En aquest mateix emplaçament, realitzà el mausoleu de Jacint Martí Moragas, president del Club Natació Sabadell, a més d'altres sepulcres funeraris per a personalitats de la ciutat.

El 1957, coincidint amb el naixent projecte de transformació del centre de la ciutat, l'urbanista va promoure la convocatòria d'un referèndum entre els habitants nascuts o residents des de feia temps a Sabadell, per poder triar entre els seus dos projectes redactats, consistents en conservar la Casa Duran o bé enderrocar-la. Finalment la consulta no es va dur a terme, i en conseqüència, l'arquitecte decidí formar part de la Comissió que redactà un informe sobre la defensa de la seva conservació juntament amb l'arquitecte Santiago Casulleras i Forteza i els artistes Joan Vila Puig i Antoni Vila Arrufat. El desenllaç del fet va esdevenir favorable al manteniment de l'edifici.[12] Tanmateix, projectà el despatx Coromines (Sant Feliu, 10-14) inclòs en el llistat dels edificis del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell, i enderrocat parcialment el passat 2014.[13] En la mateixa zona de la ciutat realitzà la urbanització de la plaça del Vallès ubicant-hi la Guarderia Infantil de Santa Gemma i els jardins del seu entorn.[14] En darrer lloc, urbanitzà la Ronda Zamenhof i feu el primer projecte de creació de l'Eix Macià. D'aquesta manera Bracons hauria format part de l'ajuntament de Sabadell durant l'estada dels alcaldes, seguint l'ordre cronològic de 1953 a 1970, Josep Maria Marcet Coll, Antoni Llonch Gambús i Josep Burrull Bonastre.

Soci fundador de la Fundació Bosch i Cardellach

[modifica]

Paral·lelament a l'inici com a arquitecte, també va formar part del grup de socis fundadors del nucli inicial de la Fundació Bosch i Cardellach, originada com a entitat el 1942 i tres anys més tard constituïda com a fundació per a la promoció d'estudis locals i comarcals del Vallès.[15] El 1947, en obtenir la diplomatura d'Urbanisme, passà a ser el primer secretari de la Secció de Ciències Urbanístiques creada el 1947 a la mateixa Fundació, i en fou vocal a la Comissió Directiva entre 1951 i 1957. Al llarg del seu període com a membre de la Fundació, va realitzar diverses ponències, com Aspecte local del problema de l'habitació, Urbanisme a Sabadell en els anys 40 i 50”i El problema dels espais lliures a Sabadell, aquesta darrera en col·laboració amb Pere Valls Garreta.[1]

A la seva personalitat honesta i de rigorosa professionalitat, s'hi afegí la seva estima cap a la seva ciutat natal, Sabadell. És per això que va reivindicar elements patrimonials a partir dels projectes de la restauració de l'església de Sant Pau de Riu-sec i la defensa per la conservació del Templet, Quiosc o Pavelló modernista de l'arquitecte sabadellenc Josep Renom Costa, erigit el 1911 i enderrocat el 1943.[16] Així mateix, el 1957 va contribuir al Pla Urbanístic Provincial conegut com a Pla Baldrich. A la Fundació tornà a ser elegit com a vocal de la Secció de Ciències Urbanístiques l'any 1990. El 23 d'octubre de 1993, un any després de la seva mort, la Fundació inaugurà el curs 1993-94 en homenatge a Gabriel Bracons. En l'acte d'obertura, Manuel Ribas Piera, catedràtic-professor emèrit de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, donà una lliçó acadèmica sota el títol L'Arquitecte Gabriel Bracons i el seu temps, glossant la figura de Bracons i la seva capacitat urbanística.[17] Els actes en record a l'arquitecte continuaren del 12 al 30 de novembre de 1993, quan la Fundació organitzà l'exposició "Gabriel Bracons, arquitecte" a la sala 3 del Casal Pere Quart de Sabadell, fent referència als edificis més significatius de Sabadell, entre les dècades dels 1940 i 1980.[18]

Actualment la Fundació conserva el fons de totes les seves ponències presentades tant en activitats com en els Plens de la secció d'Urbanisme.[19]

Ponències de la Secció d'Urbanisme a la Fundació Bosch i Cardellach

[modifica]
Ponència Data
Moción proponiendo la conveniencia de estudiar la posibilidad de poder conservar el templete actualmente existente en la plaza del Dr. Robert 1943
Detalle de los arcos que han aparecido en las obras de reforma de la casa nº 15 de la plaza del General Primo de Rivera 24 de novembre de 1944
Problema dels espais lliures a Sabadell. Gabriel Bracons Singla i Pere Valls Garreta 26 d'octubre de 1946
Comunicació sobre una parcel·lació 11 de juny de 1949
Aspecte local del problema de l'habitació 26 d'abril de 1952
Urbanisme a Sabadell als anys quaranta i cinquanta 29 de maig de 1991

Principals obres

[modifica]
Obra Col·laboradors Cronologia Ubicació Imatge
Blocs d'habitatges plurifamiliars “Edifici Morral” (ubicació de l'antic Vapor Morral) 1944 - 1945 Rambla, 109/carrer Riego, 2 - Sabadell
Nova fàbrica Balsach   1942 Carretera de Prats de Lluçanes, 2 - Sabadell
Urbanització dels barris i projecció de blocs d'habitatges unifamiliars l'arquitecte Fèlix de Azúa Gruart 1953 - 1955 La Concòrdia i les Termes - Sabadell
Fàbrica tèxtil de Joan D. Casanovas, S.A. 1954 carrer de Fra Lluis de León 199 - Sabadell
Oficines i magatzem Enrich S.A. 1955 carrer de Sant Sebastià, 15 - Sabadell
Reconstrucció de la façana del Cementiri de Sant Nicolau l'arquitecte Fèlix de Azúa Gruart 1955 Avinguda de Polinyà, S/N - Sabadell
Artfil, S.A. 1956 carrer de Cellés, 45 - Sabadell
Ordenació de la distribució i les construccions del passeig Manresa. l'arquitecte Fèlix de Azúa Gruart ca. 1956 passeig de Manresa - Sabadell
Urbanització de la plaça i construcció de la Guarderia Infantil de Santa Gemma 1956 Plaça del Vallès - Sabadell
Edifici Centenari (antiga seu de la Cambra de Comerç) 1957 carrer de les Tres Creus/ República - Sabadell
Reforma de la Farmàcia Masvidal 1958 Rambla, 26 / carrer de Sant Pere, 1 - Sabadell 
Construcció del despatx Corominas l'arquitecte Félix de Azúa Gruart 1958 Sant Feliu, 10-14 – Sabadell 
Piclana, S.A. 1958 carrer del Bruc - Sabadell
Tèxtil Riba, S.A. 1960 carrer de Blasco de Garay, 82 - Sabadell
Naus industrials de Pierre, S.A. 1961 Passeig de la Plaça Major, 26 - Sabadell
Magatzems de la Comercial Llanera, S.A. 1961 carrer de Sol i Padrís - Sabadell
Blocs d'habitatges de protecció oficial l'arquitecte Pere Picola Masdeu ca. 1965 Can Roqueta i Sant Bernat, actuals barris de Torre-romeu i Ca n'Oriac - Sabadell 
Blocs d'habitatges  ca. 1965 carrer de la República – Sabadell
Reforma interior del palau de la Caixa d'Estalvis de Sabadell 1965 - 1968 carrer de l'Escola Industrial, 21 - Sabadell
Clíniques Santa Fe 1966 carrer de Batllevell - Sabadell
Estadi Municipal de la Nova Creu Alta l'arquitecte Pere Picola Masdeu 1967 Plaça d'Olímpia, 1 – Sabadell 
Blocs d'habitatges plurifamiliars de la Caixa de Pensions  1970 carrer de Paco Mutlló 23-45, entre Cusidó i Montseny - Sabadell
Naus Industrials fàbrica Marcet ca. 1970 barri de Gràcia - Sabadell
Urbanització de la Ronda Zamenhof  l'arquitecte Fèlix de Azúa Gruart 1974 ronda de Zamenhof - Sabadell
Remodelació de la masia de ca'n Ustrell l'arquitecte Camil Pallàs Arisa ca. 1975 carretera BV-1248 - entre Sabadell i Matadepera.
Blocs d'habitatges  1977 Gran Via - Sabadell
Urbanització del pla parcial al Comú d'Encamp i l'ordenació del Pas de la Casa ca. 1977 Principat d' Andorra
Blocs d'habitatges  ca. 1980 plaça de Catalunya - Sabadell
Edifici d'oficines i locals comercials ca. 1980 carrer de les Valls / via de Massagué - Sabadell
Edifici de les Germanetes dels Avis  ca. 1980 carrer de Sant Joan, 9 - Sabadell
Parròquia del Sagrat Cor ca. 1980 passeig de Sant Bernat, 46 (Ca n'Oriac) - Sabadell
Edifici del Cercle Sabadellès  ca. 1990 Ctra. de Bellaterra km 5,10 - Sabadell
Reforma d'un immoble destinat a oficines del Banc Sabadell ca. 1990 passeig de Gràcia, 120 - Barcelona

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Ribas i Piera, Manuel. Gabriel Bracons i Singla : urbanisme a Sabadell en els anys 40 i 50. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 1993 (Quaderns d'Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach ; 68). 
  2. ↑ «G. Bracons Singla. Reforma de fachada». Cuadernos de Arquitectura, Núm. 78/1, 1970, pàg. 46 [Consulta: 19 novembre 2015].
  3. ↑ BENAUL BERENGUER, Josep M., GARRIDO TORRES, Antoni, SUDRIÀ TRIAY, Carles. Caixa Sabadell : finances i acció social 1859-2009. Sabadell: Caixa d'Estalvis de Sabadell, 2008. (cart.). p. 280,283 i 352.
  4. ↑ Notes de premsa. El Col·legi d'Arquitectes de Girona ret homenatge als arquitectes jubilats en el decurs de l'any 2004. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya: Demarcació de Girona. p.39. Recurs electrònic: http://www.e-coac.org/prensa/e-coac_noticies/gestio/comunicats/docs-girona/uploaded/jubilats.pdf Arxivat 2016-03-11 a Wayback Machine.
  5. ↑ Puig i Castells, 1991, p. 101-112.
  6. ↑ VV.AA. Arquitectura racional. Madrid: Alianza Forma, 1979. p. 24.
  7. ↑ Arquitectura de Sabadell: estudio realizado en la "Comisión de Estudio y Trabajo" Xavier Sauquet. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 1975. Fitxes 19B,4C i 22B.
  8. ↑ PANCORBO PICÓ, Ainhoa. Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Ca n'Ustrell. Arxivat 2017-02-20 a Wayback Machine. (Sabadell, Vallès Occidental). p.11.
  9. ↑ CASTELLS PUIG, Andreu. L'art sabadellenc. Sabadell : Riutort, 1961. p. 700, 764, 766 i 770.
  10. ↑ Cuscó i Aymamí i Hierro i Roig, 1992, p. 18.
  11. ↑ FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Anna. El cementiri de Sant Nicolau: un disseny urbanístic original i únic a Catalunya. Sabadell: Arraona, revista d'història. Núm.33. Any 2012. p. 191. Recurs electrònic: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/260470/347629
  12. ↑ Marcet i Coll, 1963, p. 360-371.
  13. ↑ «Notícia a Isabadell sobre l'enderroc parcial del despatx Cornominas». [Consulta: 23 març 2016].
  14. ↑ ALBÓ RIERA, Anna i RAMOS SERRA, Gemma. Els despatxos tèxtils sabadellencs: formació de la tipologia. Una aproximació. Sabadell: Arraona, revista d'història. Núm.28. Any 2004. p. 126. Recurs electrònic: http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/204211/280842
  15. ↑ Memòria: curs 2013-2014. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2015.
  16. ↑ CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Josep Renom arquitecte. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2000. ISBN 84-95113-05-8. p.30.
  17. ↑ Notícia a Diari de Sabadell, 23 d'octubre de 1993.
  18. ↑ Notícia a Diari de Sabadell, 12 de novembre de 1993.
  19. ↑ BRACONS SINGLA, Gabriel. Ponències dels membres. Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach.

Bibliografia

[modifica]
  • Cuscó i Aymamí, Joan; Hierro i Roig, Emili. Més ceballuts. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 1992. ISBN 8460440346. 
  • Marcet i Coll, Josep Maria. Mi ciudad y yo : veinte años en una alcaldía, 1940-1960. Barcelona: [s.e.], 1963. 
  • Puig i Castells, Jaume. El Procés de formació de la ciutat de Sabadell. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1991 (Aula (Sabadell. Ajuntament) ; 3). ISBN 8487221017. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Bracons Singla
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabriel_Bracons_Singla&oldid=31505946»