Geomància
La geomància és un antic art d'endevinar mitjançant figures fetes a terra,[1] a la sorra, al pergamí o al paper, contant punts a l'atzar que serviran de clau per crear determinades taules.[2]
Sembla que una de les primeres al·lusions a la geomància es troba en un fragment grec d'una Chronografia de G. Syncellus, descoberta en temps relativament moderns a Egipte, un fragment possiblement traduït del hebreu o del arameu, procedent de l'era precristiana, que conté alguns trossos d'un anomenat Llibre d'Enoch. Segons l'historiador de la pseudociència Thorndike, aquest llibre es va difondre profusament pel Pròxim Orient fins al segle iv després de Crist, qual la seva influència començà a decaure i no tornà adquirir-la fins al segle xii.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «.xml Geomància». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Cardoner, A. «La geomancia y el antiguo arte de curar». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, Tomo 15, Núm. 3, 1959, pàg. 313-326 [Consulta: 3 juny 2019].
Bibliografia
[modifica]- Treviño, Ana Cecilia. Arte de leer la tierra: Géomancia. México, D.F.: Editorial Posada, 1974.