Gersdorffita
 Gersdorffita | |
|---|---|
 Gersdorffita provinent de Lobenstein, Alemanya | |
| Fórmula química | NiAsS |
| Epònim | Johann Rudolf Ritter von Gersdorff (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.06a |
| Dana | 2.12.3.2 |
| Heys | 3.11.34 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5.66(6) Å |
| Grup espacial | grup espacial 198 |
| Color | blanc argent |
| Exfoliació | perfecta {100} |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,9 |
| Impureses comunes | Fe, Co, Sb, Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2022 s.p. i IMA1986 s.p. |
| Símbol | Gdf |
| Referències | [1] |
La gersdorffita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descrita per primera vegada el 1845 i anomenada així per Alexander Löwe en honor de Johann von Gersdorff (1781-1849), propietàri de la mina de níquel a Schladming, Àustria, la localitat tipus. Pertany al grup de la cobaltita.[2]
Característiques
[modifica]La gersdorffita cristal·litza en el sistema cúbic. Té una duresa de 5,5 a l'escala de Mohs i un pes específic d'entre 5,9 i 6,33. La seva exfoliació és perfecta i de fractura desigual. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cobaltita, CoAsS.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hol·lingworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
Una nova espècie, coneguda fins ara amb el nom Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS, és un mineral anisotròpic a les seccions polides, diferenciant-se de la gersdorffita en què és isotròpica en ser cúbica.[4] En el mes de setembre de 2022 el polimorf gersdorffita-P213 va ser reanomenat a simplement gersdorffita degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[5]
Formació i jaciments
[modifica]La gersdorffita es troba als filons hidrotermals juntament amb altres sulfurs de níquel. Es troba associada amb d'altres mineraks com la niquelina, niquel-skutterudita, cobaltita, ullmannita, maucherita, löllingita, minerals del grup del platí, mil·lerita, pirita, marcassita i calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[6]
Varietats
[modifica]Es coneixen dues varietats de gersdorffita:
- La gersdorffita antimònica és una varietat antimònica, originàriament reportada de Gaisberg, Caríntia, Àustria, i coneguda també per aquest motiu amb el nom de Corynita.[7]
- La gersdorffita cobàltica és una varietat amb cobalt rica en osmi, iridi, ruteni i rodi fins a un 15% del seu pes.[8]
Referències
[modifica]
- ↑ «Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
- ↑ «Cobaltite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
- ↑ «Cobaltite-Gersdorffite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
- ↑ «Unnamed (Ni,Fe,Co)AsS» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ Mingueza, Pedro «Identificació de sulfosals de bismut a la galeria ‘Tacho’ de la mina “Atrevida” de Vimbodí, Conca de Barberà (Tarragona)». Infominer, 2-2021, 80, 2021, pàg. 41-48 [Consulta: 27 novembre 2023].
- ↑ «Antimonian Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].
- ↑ «Cobaltoan Gersdorffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 juliol 2014].