Vés al contingut

Herois de Guararapes

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióHerois de Guararapes
EpònimBatalla de Guararapes (1649) Modifica el valor a Wikidata
Components
Henrique Dias (Capitania de Pernambuco,  - Recife, 1662). Militar
Antônio Filipe Camarão (Ceará-Mirim, 1580 (Gregorià) - Recife, 24 agost 1648). Militar
André Vidal de Negreiros (Capitania de Paraíba, 1606 - Goiana, 3 febrer 1680). Militar
João Fernandes Vieira (Faial, 1613 - Olinda, 1681). Soldat
Francisco Barreto Menezes (virregnat del Perú, 1616 - Brasil colonial, 21 gener 1688). Soldat
António Dias Cardoso (segle XVII - 1670) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup d'humans Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Els herois de Guararapes (Francisco Barreto de Meneses, João Fernandes Vieira, André Vidal de Negreiros, Henrique Dias, Antônio Filipe Camarão i Antônio Dias Cardoso) van ser els líders de les tropes lusobrasileres en les batalles que tingueren lloc al turó de Guararapes els anys 1648 i 1649.[1][2]

Les victòries en aquests combats van suposar un episodi clau de la Insurrecció Pernambucana contra el domini del Brasil neerlandès.[3]

Antecedents

[modifica]
Vegeu també: Brasil neerlandès i Insurrecció Pernambucana
Territori ocupat per Nova Holanda.

Al segle xvii, els Països Baixos van envair la regió nord-est del Brasil amb la intenció de dominar la producció i el comerç de sucre. L'any 1630, amb la captura de Recife i la destrucció d'Olinda, va fer el primer pas per conformar una colònia en el territori, Nieuw Holland, que es va estendre fins al Maranhão.[3][4]

Una dècada després, els terratinents brasilers van començar a mostrar el seu descontent amb les exigències de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals i van tenir lloc diverses revoltes a escala local.[4] L'any 1645, 18 líders civils i militars van reunir-se clandestinament, als afores de Recife, per organitzar l'aixecament contra els nord-europeus. La insurrecció pernambucana va concentrar els atacs en la capitania de Pernambuco, la més important de la colònia, amb resultats dispars.[5] Portugal havia signat una treva amb Amsterdam i l'alçament nordestí no rebia, almenys oficialment, el suport de la corona; inclús el rei Joan IV va haver de redactar una carta sol·licitant als seus vassalls que deposessin les armes, escrit que no només fou menystingut pels rebels, sinó que els va provocar l'efecte contrari.[6]

Herois de Guararapes

[modifica]
Mapa de la regió propera a Recife
Vegeu també: Primera batalla de Guararapes i Segona batalla de Guararapes

El turó de Guararapes se situa al sud de Recife i va ser el lloc triat el 1648 pels lusobrasilers per emboscar els neerlandesos mentre realitzaven una expedició al sud, cap a Cabo de Santo Agostinho. Tot i la superioritat d'efectius i armament, el coneixement del terreny i el factor sorpresa van donar una clara victòria als insurrectes.[7]

Un any després, el mateix escenari va viure un nou enfrontament. Els portuguesos van aconseguir novament una àmplia victòria, a més d'acabar amb el comandant neerlandés. Sense reforços provinents d'Europa, Nova Holanda va perdre progressivament el control del territori, fins a la definitiva capitulació el 1654.[7]

Barreto de Meneses, Fernandes Vieira, Vidal de Negreiros, Dias, Camarão i Dias Cardoso.

Francisco Barreto de Meneses

[modifica]

Va nàixer al Virregnat del Perú l'any 1616, fill d'un militar portuguès que, en l'època de la Unió Ibèrica, hi era destinat. Tenia formació i experiència militar, doncs havia lluitat a l'Alentejo en la guerra de Restauració portuguesa. Va ser designat per liderar l'Exèrcit Patriota per lluitar contra el Brasil neerlandès, amb el rang de Mestre de camp general i, després de les dues batalles de Guararapes, va rebre el sobrenom de "Restaurador".[8][9]

Així, després de la capitulació de Recife el 1654, fou el designat per dirigir la capitania pernambucana i, a continuació, fou nomenat Governador General del Brasil, el màxim càrrec del govern colonial, que va exercir entre 1657 i 1663. Va morir al Brasil el 21 de gener de 1688.[10]

João Fernandes Vieira

[modifica]

Va nàixer a Funchal, c. 1610, amb el nom Francisco de Ornelas. A Pernambuco va començar a treballar d'encarregat en els ingenis sucrers arrabassats pels holandesos. Va anar ascendint i aviat es va fer amo d'algunes plantacions, va esdevenir regidor de Ciutat Maurícia (el nom que va rebre Recife durant l'ocupació neerlandesa) i era responsable de la recaptació dels impostos a les exportacions. Va amb Maria César, filla d'una important família de la ciutat.[11]

Després de la marxa del governador Joan Maurici de Nassau-Siegen, la convivència entre catòlics i calvinistes va fer-se més complicada. Vieira era devot catòlic i això va motivar-lo a participar en el moviment de restauració portuguesa. A més, les exigències de la Companyia d'Índies als agricultors de Nova Holanda l'afectaven molt directament. Va rebre la patent de Mestre de camp, acumulant així responsabilitat civil i militar durant la revolta. Va liderar el terç més important en les dues batalles de Guararapes i se'l coneixia com Cap Suprem de la Revolució.[11]

Per la seva participació en la Insurrecció, va ser designat com a Capità major de Paraíba i, després, d'Angola. A la seva tornada a Amèrica, va exercir durant dues dècades de Superintendent de les Fortificacions del Nord-est del Brasil, fins a la seva mort, el 10 de gener de 1681, a Olinda.[12]

André Vidal de Negreiros

[modifica]

Va nàixer l'any 1606 a Paraíba, fill de pares portuguesos. Va participar en la derrota portuguesa que va dur a la presa de Salvador per part dels neerlandesos. Va comandar terços en les dues batalles de Guararapes i va ser el cap de les tropes lusobrasileres que van reconquistar Recife el 1654.[13]

Pel seu lideratge, va rebre diversos honors i fou nomenat, successivament, Capità Major de Maranhão, Grão-Pará i Pernambuco, després va ser governador de la colònia d'Angola i, finalment, va tornar a dirigir la capitania de Pernambuco.[14] Ja retirat de la vida política, va finar al municipi de Goiana, el 3 de febrer de 1680.[15]

Henrique Dias

[modifica]

Va nàixer a la Capitania de Pernambuco (principis del s. xvii) de pares lliberts. Es va allistar voluntàriament i el seu lideratge fou cabdal per reclutar esclaus fugits de les plantacions de canya de sucre ocupades pels neerlandesos, lluitant a canvi de la llibertat. Va perdre una ma en combat, a causa d'un tret.[16]

Sobre la carta de Joan IV, demanant a les tropes que abandonessin la lluita, Dias va escriure: «I encara que el Governador i Sa Majestat ens manin retirar-nos cap a Bahia, abans de fer-ho els hem de respondre, i donar-lis les raons que tenim per no desistir d'aquesta guerra».[17]

Per la seva bravura, va rebre la patent de mestre de camp, el títol de fidalgo i va ser distingit amb l'Orde de Crist. Va morir a Recife el juny de 1662.[16] Els batallons formats exclusivament per soldats afrobrasilers eren anomenats Henriques.[17]

Antônio Filipe Camarão

[modifica]

Era un capitost del poble potiguara, nascut amb el nom de Poti (o Potiguaçu). Quan va ser batejat, el nom fou traduït al portuguès (poti i camarão volen dir "gamba" en tupi i portuguès, respectivament). Hi ha dubtes sobre el lloc i l'any de naixement real, tot i que habitualment es considera que havia nascut a l'actual estat de Rio Grande do Norte.[18]

Igual que Henrique Dias va ser responsable de la participació d'afrodescendents, Camarão i la seva esposa Clara, van fer la mateixa crida amb els nadius locals, En la primera batalla de Guararapes, on va comandar l'ala dreta de l'emboscada, va resultar greument ferit. A causa de les lesions, va morir el 24 d'agost de 1648.[19]

La seu de l'ajuntament de Natal, capital de l'estat on pressumiblement va nàixer, rep el nom de Palácio Felipe Camarão; i un barri de la ciutat també duu el seu nom.[20]

Antônio Dias Cardoso

[modifica]

Poc se sap dels primers anys de Cardoso, s'especula que va néixer a principis del xvii a Porto i que, encara de nen, va viatjar al Brasil acompanyat de la família, on entraria en el cos d'infanteria. Va aprendre dels nadius les tàctiques de guerrilles i emboscades. Tot i haver deixar l'exèrcit l'any 1640, dos anys més tard va reincorporar-se a files per lluitar contra els neerlandesos. Va recórrer el Nord-est, simulant ser un desertor, per espiar l'enemic i per captar i instruir civils de tota mena, de cara a l'eclosió del conflicte. Gràcies als seus coneixements tàctics, va ser una peça clau en l'èxit de la primera batalla de Guararapes, formant dintre del terç de Fernandes Vieira.[21]

Un cop acabada la Insurrecció, va obtenir el rang de mestre de camp i el 1657 va assumir el govern de la capitania de Paraíba. Va morir a Recife l'any 1670. El 1r Batalló de les Forces Especials de l'Exèrcit del Brasil duu el seu nom.[22]

Llegat

[modifica]
Vista del Parc Històric i l'Esglèsia al Morro dos Guararapes.

Els combats a Guararapes van passar a ser recordats com el primer moment en què el poble del Brasil va unir-se per lluitar contra un enemic comú. Les forces insurgents eren formats per soldats portuguesos, però també per civils ja nascuts a la colònia, indígenes, africans i també s’hi sumaren dones. La data del primer enfrontament a Guararapes (19 d'abril) ha passat a commemorar el Dia de l'Exèrcit del Brasil.[23]

L'any 1971, el govern brasiler va crear el Parc Històric Nacional de Guararapes en els turons que foren l'escenari d'aquestes batalles. En el recinte s'hi situa l'església de Nossa Senhora dos Prazeres, on es troben les restes mortals de Vieira i Vidal de Negreiros.[24]

Per la seva valerosa actuació, l'any 2012, el Govern del Brasil va inscriure el nom dels sis Herois de Guararapes en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, un memorial cenotàfic que se situa al Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves de Brasília.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fernandes, Cláudio. «Batalhas dos Guararapes. Brasil Holandês: Batalhas dos Guararapes» (en portuguès brasiler). Mundo Educação. UOL. Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 20 setembre 2022].
  2. ↑ Lopes de Santiago, Diogo. «Livro 4, capítulos IV a VII; Livro 5». A: Historia da guerra de Pernambuco (en portuguès), 1943. ISBN 9788586206153.  Arxivat 2022-09-21 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 Varnhagen, Francisco Adolfo de. Historia das Lutas com os Hollandezes no Brasil, desde 1624 a 1654 (en portuguès). Viena: Imp. de Carlos Finsterbeck, 1871.  Arxivat 2022-09-28 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cabral de Mello, Evaldo. De Braziliaanse affaire. Portugal, de Republiek der Verenigde Nederlanden en Noord-Oost-Brazilië, 1641-1669. Vertaling van de derde herziene en vermeerderde druk C. Barel. (en neerlandès). Zutphen: Walburg Pers, 2005. ISBN 9789057303456. 
  5. ↑ Fernandes, Cláudio. «Insurreição Pernambucana» (en portuguès brasiler). História do Mundo. Arxivat de l'original el 2022-10-16. [Consulta: 16 octubre 2022].
  6. ↑ Vainfas, Ronaldo «Guerra declarada e paz fingida na Restauração Portuguesa» (en portuguès). Tempo, 14, 2009, pàg. 82–100. Arxivat de l'original el 2022-10-18. DOI: 10.1590/S1413-77042009000200007. ISSN: 1413-7704 [Consulta: 17 octubre 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Vilaça, Marcos Vinicius «Duas vezes Guararapes (1648-1649)». Revista Da Cultura, núm. 10, 6-2006, pàg. 17.
  8. ↑ Gaspar, Lúcia. «Tobias Barreto». Pesquisa Escolar. Fundação Joaquim Nabuco, 24-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-24. [Consulta: 19 octubre 2022].
  9. ↑ Mendes, Caroline Garcia «A escrita e o envio de cartas do governador-geral Francisco Barreto (1657-1663)». Clio - Revista de Pesquisa Histórica, 01-01-2014. Arxivat de l'original el 2022-10-19 [Consulta: 19 octubre 2022].
  10. ↑ Vainfas, Ronaldo; Motta, Márcia Menendes «Morgadios coloniais entre a nobilitação e o mercado: Trajetória e patrimônio de Francisco Barreto de Menezes, restaurador do Recife» (en portuguès). Revista Maracanan, 23, 17-01-2020, pàg. 123–147. Arxivat de l'original el 2022-10-19. DOI: 10.12957/revmar.2020.45753. ISSN: 2359-0092 [Consulta: 19 octubre 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 de Souza, Leandro Nascimento «Pernambuco no Ultramar português: João Fernandes Vieira em Angola, 1658 a 1661» ( PDF). V Colóquio de História, 11-2011, pàg. 1447-1464. Arxivat de l'original el 2022-10-18 [Consulta: 18 octubre 2022].
  12. ↑ Gaspar, Lúcia. «João Fernandes Vieira -» (en portuguès brasiler). Pesquisa Escolar. Fundação Joaquim Nabuco, 28-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-28. [Consulta: 18 octubre 2022].
  13. ↑ Donato, Hernâni. Dicionário das batalhas brasileiras (en portuguès). 2a ed.. São Paulo: Instituição Brasileira de Difusão Cultural, 1996. ISBN 85-348-0034-0.  Arxivat 2024-05-20 a Wayback Machine.
  14. ↑ da Silva Pessoa, Ângelo Emílio «VIDAL DE NEGREIROS: UM HOMEM DO ATLÂNTICO NO SÉCULO XVII» ( PDF). XXV SIMPÓSIO NACIONAL DE HISTÓRIA. ANPUH [Fortaleza], 2009. Arxivat de l'original el 2021-05-16 [Consulta: 17 octubre 2022].
  15. ↑ Barbosa, Virginia. «André Vidal de Negreiros» (en portuguès brasiler). Pesquisa Escolar. Fundação Joaquim Nabuco, 24-07-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-24. [Consulta: 17 octubre 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 Gaspar, Lúcia. «Henrique Días» (en portuguès brasiler). Pesquisa Escolar. Fundação Joaquim Nabuco. Arxivat de l'original el 2022-07-09. [Consulta: 17 octubre 2022].
  17. ↑ 17,0 17,1 Mattos, Hebe «"Black Troops" and Hierarchies of Color in the Portuguese Atlantic World: The Case of Henrique Dias and His Black Regiment». Luso-Brazilian Review, 45, 1, 2008, pàg. 6–29. Arxivat de l'original el 2022-10-17. ISSN: 0024-7413 [Consulta: 17 octubre 2022].
  18. ↑ Gaspar, Lúcia. «Felipe Camarão» (en portuguès brasiler). Pesquisa Escolar. Fundação Joaquim Nabuco, 11-11-2013. Arxivat de l'original el 2022-07-09. [Consulta: 17 octubre 2022].
  19. ↑ Gonsalves de Mello, José Antônio. D. Antonio Filipe Camarão: capitão-mor dos Indios da costa do nordeste do Brasil (en portuguès brasiler). Universidade do Recife, 1954.  Arxivat 2022-10-17 a Wayback Machine.
  20. ↑ Pessoa, Udymar. «Palácio Felipe Camarão». Prefeitura Municipal do Natal. Arxivat de l'original el 2022-10-21. [Consulta: 17 octubre 2022].
  21. ↑ Moreira Bento, Cláudio «MESTRE DE CAMPO ANTÔNIO DIAS CARDOSO. O Patrono das Forças Especiais do Exército (O estrategista e tático da Insurreição de Pernambuco)» (pdf) (en portuguès brasiler). O Tuiuti, núm. 44, 3-2013. Arxivat de l'original el 2019-01-01 [Consulta: 19 octubre 2022].
  22. ↑ Soriano Neto, Manoel. «MESTRE-DE-CAMPO ANTÔNIO DIAS CARDOSO (O "MESTRE DA EMBOSCADA")» (en portuguès brasiler). Guararapes - Berço da Nacionalidade e do Exército Brasileiro. Exército Brasileiro. Arxivat de l'original el 2004-08-24. [Consulta: 19 octubre 2022].
  23. ↑ «Trajetória do Exército na defesa da Pátria e da democracia é lembrada em Sessão Solene na Câmara Federal» (en portuguès). DefesaNet, 19-04-2019. Arxivat de l'original el 2022-09-20. [Consulta: 20 setembre 2022].
  24. ↑ «PARQUE HISTÓRICO NACIONAL DOS GUARARAPES» (en portuguès brasiler). Exèrcit del Brasil, 19-05-2017. Arxivat de l'original el 2022-09-22. [Consulta: 22 setembre 2022].
  25. ↑ «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 30 juliol 2022].

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herois_de_Guararapes&oldid=33517180»