Vés al contingut

Jorge Roelas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJorge Roelas
Biografia
Naixement8 maig 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0736356 TMDB.org: 946017
Facebook: Jorge-Roelas-143056399089097 X: jorgeroelas Instagram: jorgeroelas Modifica el valor a Wikidata

Jorge Luis Roelas Bautista (Madrid, 8 de maig de 1960 és un actor, dramaturg, director i guionista espanyol.

Biografia

[modifica]

Actor de formació inicialment teatral, debuta en cinema el 1982 de la mà de Manuel Gutiérrez Aragón amb la taquillera Demonios en el jardín. En els anys següents compagina cinema i teatre, interpretant papers secundaris a Oficio de muchachos (1986), de Carlos Romero Marchent, Moros y cristianos (1987), de Luis García Berlanga o Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991), d'Ana Belén.

No obstant això, la popularitat la hi deu, sobretot, a la televisió, mitjà en el qual es va prodigar especialment en els anys noranta. Tran intervenir en la sèrie Goya (1985), va formar part del repartiment de Vecinos (1994) en Antena 3, ¡Ay, Señor, Señor! (1994-1995), amb Andrés Pajares i sobretot Médico de familia (1995-1999). Va ser el personatge del zelador Marcial González que va interpretar en aquesta sèrie durant quatre anys el que li va consagrar com un dels rostres més populars de la televisió del moment.[1]

Després de la cancel·lació de la sèrie, Televisió espanyola li ofereix un del seu primer paper protagonista en la sèrie El botones Sacarino (2000-2001), en la qual dona vida al personatge del cèlebre còmic de Francisco Ibáñez. No obstant això, els resultats d'audiència no van donar suport al projecte, i la comèdia va ser retirada de la graella poques setmanes després de la seva estrena.

Posteriorment roda les sèries Living Lavapíés (2003) i Cafe Express (que posteriorment, amb un altre repartiment i en una altra emissora es reestrenaría com a Camera Café), totes dues en Telemadrid.

En els últims anys, ha enfocat de nou la seva carrera cap a la pantalla gran, amb participació a Tiovivo c. 1950 (2004), de José Luis Garci,que li va valer sengles nominacions al Premi Goya i al Premi de la Unión de Actores y Actrices; Ninette (2005); Desde que amanece apetece (2005), d'Antonio del Real o Sangre de mayo (2008), de nou a les ordres de Garci.

Tampoc ha descurat la seva trajectòria teatral, destacant el muntatge El mètode Grönholm (2004), que li va suposar una candidatura al Premi Ercilla. En 2010 va sortir en un capítol de La que se avecina, com un paleta que va anar a arreglar una gotera a Javi i Lola. En 2012 es va estrenar com a autor dramàtic amb l'obra Verano, que interpretaren Ana Marzoa, Ruth Gabriel i Lidia Navarro. El 2014 formà part del repartiment de la sèrie Ciega a citas.[2]

Obres de teatre

[modifica]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Sèries de televisió

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]