Vés al contingut

Josef Bohuslav Foerster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosef Bohuslav Foerster

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 desembre 1859 Modifica el valor a Wikidata
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1951 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Nový Vestec (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri d'Olšany Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Praga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, pianista, escriptor, professor, professor d'universitat, pedagog, musicòleg, pintor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohanna Müller-Hermann Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeBerta Foersterová Modifica el valor a Wikidata
PareJosef Foerster Modifica el valor a Wikidata
GermansViktor Foerster Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 2ae42afa-0c91-4010-bdf5-37a0fba80784 Lieder.net: 4059 Discogs: 1687669 IMSLP: Category:Foerster,_Josef_Bohuslav Find a Grave: 23067744 Modifica el valor a Wikidata

Josef Bohuslav Foerster (Praga, 30 de desembre de 1859 - Nový Vestec, 29 de maig de 1951) fou un compositor txec.

Va fer els estudis en el Conservatori de Praga. Fou professor dels Conservatoris d'Hamburg i el nou de Viena, des de 1918 fixà la seva residència a Viena.

Va executar la crítica musical amb gran autoritat a Hamburg, Viena i Praga, en aquesta última ciutat tingué entre els seus alumnes en Emil František Burian, Jaroslav Zich,[1] Václav Dobiáš,[2] Josef Nešvera,[3] Karel Nedbal,[4] Julius Kalaš,[5] Karel Hába, Jaroslav Křička, František Bartoš[6] i Henry Alfred Kaiser.[7] Estava casat amb la cèlebre cantant Berta Foersterová. La universalitat del talent de Förster, el continu progrés que s'observa en les seves obres, la seva tècnica moderna i el seu temperament altament musical, situen Förster en els primers llocs entre els compositors txecs de l'època.

Obres

[modifica]
  • Dues Simfonies;
  • Meine Jugend; Frühling und Sehnsucht, poemes simfònics;
  • Cyrano de Bergerac, suite;
  • Inden Bergen, suite;
  • Shakespeare, suite;
  • una Obertura dramàtica en do menor;
  • Slawische Fantasie; Legendevom Gluck;
  • un Stabat Mater;

Òperes

[modifica]

Himnes, cantates, i d'altres composicions del gènere religiós, més un gran nombre d'obres per a piano, violí, violoncel, quartets, trios, nombrosos cors i lieder.

Bibliografia

[modifica]
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1595. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Václav Dobiáš s Celebration of Proletarian Prague: The Song Cycle: Praho jediná". Retrieved 28 December 2008.
  3. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum, III, pàg. 921. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 916. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 652. (ISBN 84-7291-255-8)
  6. SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 116. (ISBN 84-7291-226-4)
  7. Volum núm. 28, segona part, pàg. 3287 (ISBN 84-239-4582-0)