Vés al contingut

Josep Peñuelas i Reixach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Peñuelas i Reixach

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
President Institució Catalana d'Història Natural
2004 – 2008
← Jordi Sargatal i VicensJosep Maria Ninot Sugrañes → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (1980–1985)
Universitat de Barcelona (1976–1981)
Universitat de Barcelona (1975–1980) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRamon Margalef i López Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAlzina, matollar, canvi climàtic i sequera Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'Investigació del CSIC-CREAF
OcupadorCSIC-CREAF
Membre de
Premis

Josep Peñuelas Reixach (Vic, Osona, 30 de gener de 1958) és un ecòleg i investigador català internacionalment reconegut per les seves aportacions en els camps de l'ecologia i del medi ambient. Va ser alumne de Ramon Margalef.[1]

Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia, és professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i ha estat director de la Unitat d'Ecologia Global d'aquest darrer centre. Ha estat també professor titular numerari d'ecologia al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona.[1][2]

Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) entre els anys 2004 i 2008, i conseller del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat de Catalunya entre el 2005 i el 2007.[1]

La seva recerca en el camp de l'ecologia global requereix d’alts nivells d'interdisciplinarietat: ecologia global, canvi global, canvi climàtic, contaminació, atmosfera-biosfera, compostos orgànics volàtils biogènics, teledetecció, ecofisiologia vegetal, funcionament i estructura de plantes iecosistemes terrestres, ecologia química, ecometabolòmica, ecologia microbiana, macroecologia i ecologia evolutiva, biogeoquímica amb atenció especial al fòsfor, la sostenibilitat ambiental, la seguretat alimentària i la salut global. Inclòs a la llista Highly Cited Researchers de Thomson Reuters en ecologia i medi ambient, ciències vegetals i animals, ciències agrícoles, geociències i en tots els camps de la ciència.[1]

Ha rebut diverses distincions, tant nacionals com internacionals com el Premi Nacional de Recerca (2010), Premi Rei Jaume I a la Protecció del Medi Ambient (2015), el Premi Ramon Margalef d'Ecologia (2015)[1] i el Premi Nacional de Recerca 'Alejandro Malaspina' de l'àrea de Ciències i Tecnologies dels Recursos Materials del Ministeri de Ciència i Innovació (2023).[2]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]