Vés al contingut

Joseph Liouville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseph Liouville

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1809 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Omer (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1882 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
rue de Savoie (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 34″ E / 48.838178°N,2.326119°E / 48.838178; 2.326119
172è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1870 – 31 desembre 1970
← Claude BernardJacques Marie Cyprien Victor Coste →
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
Tesi acadèmicaSur le développement des fonctions ou parties de fonctions en séries de sinus et de cosinus ... (1836)
Director de tesiSiméon Denis Poisson, Louis Jacques Thénard
Es coneix perNombre transcendent
Teoria de Sturm-Liouville
Funció de Liouville
Teorema de Liouville
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, matemàtiques, àlgebra, equació algebraica, càlcul diferencial, càlcul integral, astronomia i mecànica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióÉcole Polytechnique
Collège de France
Universitat de la Sorbona
Membre de
AlumnesEugène Charles Catalan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralNikolai Bugaev
Eugène Charles Catalan
Localització dels arxius
Família
CònjugeMarie Louise Balland Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie Liouville Modifica el valor a Wikidata
ParesClaude Joseph Liouville i Thérèse Balland
GermansFélix Liouville Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 35130


Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París),[1] va ser un matemàtic francès.

Biografia

[modifica]

Joseph Liouville era el fill d'un militar que va servir a les campanyes napoleòniques i que, en llicenciar-se el 1814, es va establir amb la seva família a Toul.

Liouville es va graduar el 1827 a l'École Polytechnique (Promoció de 1825). Dos anys més tard, va ingressar a l'École des Ponts et Chaussées, on no va obtenir el diploma a causa de problemes de salut i, sobretot, per la seva voluntat de seguir una carrera acadèmica en lloc d'una carrera d'enginyer. Després d'alguns anys en diverses institucions com assistent i a l'École Nationale Supérieure des Arts et Métiers com a professor, va aconseguir un lloc de professor titular a l'École Polytechnique el 1838. Va obtenir la càtedra de matemàtiques del Collège de France el 1850 i la càtedra de mecànica a la Faculté des sciencies el 1857. Liouville va ser escollit membre de l'Académie des sciences el 1870.

A part dels seus èxits acadèmics, va ser un remarcable organitzador. Liouville va fundar el Journal de mathématiques pures et appliquées, publicació que va tenir molta reputació i que encara la manté. Ell va ser un dels primers a llegir els treballs inèdits d'Évariste Galois, va reconèixer la seva importància i els va publicar a la seva revista el 1846. Liouville també es va implicar en política i va ser membre de l'Assemblea Constituent el 1848. Tanmateix, després de la desfeta a les eleccions de 1849, va deixar la política.

Liouville va publicar en diversos camps de les matemàtiques, com la teoria de nombres, l'anàlisi complexa, la geometria diferencial i la topologia diferencial, i també a la física matemàtica i a l'astronomia.

Joseph Liouville va ser particularment cèlebre pel seu Teorema de Liouville, avui dia un resultat més aviat simple de l'anàlisi complexa. A la teoria de nombres, va ser el primer a provar l'existència dels nombres transcendents per una construcció utilitzant les fraccions contínues, (nombre de Liouville).

En física matemàtica, la teoria de Sturm-Liouville, treball conjunt amb Charles-François Sturm, és avui dia un procediment habitual per resoldre certs tipus d'equacions integrals. Existeix un segon teorema de Liouville sobre les dinàmiques hamiltonianes. Liouville va estar interessat pel problema del valor a la frontera de les solucions d'equacions diferencials. En referència a les integrals el·líptiques, va provar que les funcions abelianes són transcendents.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Joseph Liouville» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Taton, René. «Liouville, Joseph». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 novembre 2016].

Referències

[modifica]
  1. Asimov, Isaac. «Liouville, Joseph». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 266. ISBN 8429270043.