Juliana Morell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1594 Barcelona |
| Mort | 26 juny 1653 (59 anys) Avinyó (França) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsofa, monja, escriptora, traductora |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
 | |
Juliana Morell (Barcelona, 16 de febrer de 1594 - Avinyó, 26 de juny de 1653) fou una priora dominica, teòloga, traductora i escriptora catalana.[1][2][3][4]
Als disset anys parlava i llegia catorze idiomes.[5] Va rebre formació musical en orgue i arpa. Estudià les matèries universitàries habituals, complementades amb dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física en general. En 1608 es doctorà en dialèctica i ètica amb l'obra Oració recitada davant Pau V.[6]
Decidida a no casar-se amb un noble de Provença amb qui el seu pare li havia concertat matrimoni, va ingressar en un convent, on va dedicar-se a escriure Exercices spirituelles sur l'eternité, i també L'Histoire du retablissement et de la reforme de son monastere de Sainte Praxede, avec les vies de quelques religieuses du dit monastere decedées de son temps en opinion de vertu, on mostra qualitats d’historiadora; biografies i poemes.[2][7]
Biografia
[modifica]Va néixer al barri del Raval de Barcelona, al carrer de la Cendra. El seu pare, mercader, botiguer i canvista d'ascendència jueva, Joan Antoni Morell,[8] en una carta escrita l'any 1613, explica com va posar en pràctica en la seva filla el paradigma humanista de l'educació de la dona com a mitjà per assolir «la plena virtut». Va aprendre a llegir i a escriure al monestir dominica de Santa Maria de Montsió, i a més tenia diversos mestres a casa; des dels quatre anys es dedicava a estudiar vuit hores diàries, tots els dies de la setmana. Amb set anys parlava i escrivia en català, llatí, grec i hebreu. Als dotze anys, també dominava el castellà i el francès,[8] i havia estudiat filosofia, teologia, arts i dret, matèries en les quals excel·lí fins al punt de ser capaç de defensar públicament conclusions en filosofia a Lió.[7][2]
L'any 1602 la seva família es va haver de traslladar a Lió[8] on, segons els cànons de formació universitària de l'època, va seguir una formació universal, incloent els clàssics, retòrica, dialèctica i filosofia moral. Hi va afegir dret civil i canònic, matemàtiques, metafísica, astronomia i física.[9]
Als tretze anys va sentir la crida a la vida religiosa. De Lió es traslladà a Avinyó. Va interessar-se pel convent de les dominiques de Santa Pràxedes, a Avinyó, perquè considerava que lluny de la terra i dels familiars podria gaudir de més tranquil·litat espiritual, i hi va ingressar el 15 de setembre del mateix any, quan en tenia catorze. Amb aquesta edat, al palau pontifici d'Avinyó va defensar la seva tesi doctoral en dialèctica i ètica, amb l'obra Oració recitada davant Pau V.
Al convent va ser priora tres vegades. Hi va traduir del llatí el Traité de la vie spirituelle par S.Vincent Ferrier i La regle de S. Augustin, amb anotacions i comentaris personals; a més, va escriure: Exercices spirituelles sur l'eternité, i L'Histoire du retablissement et de la reforme de son monastere de Sainte Praxede, amb algunes biografies de monges. També va escriure poesia en llatí i en francès, que no s'ha conservat.[10]
La Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona custodia cinc obres que van formar part de la biblioteca personal de Morell,[11] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[12]
Formació humanista
[modifica]Segons el pare de Morell, els progenitors humanistes eduquen les seves filles convençuts de les seves capacitats intel·lectuals, però sense trencar els paradigmes de domini masculí, és a dir, sense acceptar la capacitat de la dona de ser lliure i de decidir l'ús que ha de fer dels seus coneixements.
Per a ell, els humanistes, a més d'interessar-se per l'estudi dels clàssics i de totes les matèries del pensament, consideren l'home com a centre de totes les coses (androcentrisme) i incorporen en l'accepció del mot també la dona, bo i postulant la igualtat de la intel·ligència. Però a la pràctica topen amb les convencions socials i morals que els obliguen a acceptar i sostenir que l'educació femenina només té una finalitat: la millora qualitativa en les mateixes tasques socials i familiars que són atribuïdes tradicionalment a les dones.
L'enclaustrament de la dona, sigui domèstic o monàstic, és justificat per la suposada por de ser mal vista i defugir els prejudicis que la consideren una mena de monstre amb cos de dona i ment masculina (dona sàvia). Des dels convents, per ordre dels seus confessors, llegeixen autobiografies i biografies espirituals, models de la santedat femenina de la contrareforma.[10]
Morell no té el poder econòmic de les dones que es poden dedicar al mecenatge cultural des de petites corts humanístiques i es poden permetre més llibertat de moviments. Tria el convent, que li permet dedicar-se a temps complet a l'estudi i a l'escriptura de llibres espirituals. Potser influïda pels corrents místics de la contrareforma, la seva vida mística i espiritual va estar molt lligada al sentiment d'humilitat i ascesi cristiana, practicant el càstig corporal.[1]
Reconeixement
[modifica]Juliana Morell, Teresa de Jesús i Isabel II d'Espanya són les úniques dones (Vegeu Discriminació sexual) que apareixen entre les inscripcions de personalitats culturals del Paranimf de la Universitat de Barcelona, reconeixent així la seva vàlua.[5]
Lope de Vega li va dedicar uns versos en el seu poema El laurel de Apolo.
El Monestir de Pedralbes li dedicà l'exposició El llegat retrobat de Juliana Morell, el 2023.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Diccionari biogràfic de dones. «Juliana Morell». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 25 de setembre 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carratalà, Sebastià. «Juliana Morell». Diari La Veu, 14-07-2017. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Gelonch, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrint camí van canviar la història. 1. ed. Barcelona: Viena Edicions, 2020. ISBN 978-84-17998-28-8.
- ↑ de Ahumada, Laia. «Juliana Morell, una humanista catalana - Institut Nova Història». Institut Nova Història, 01-05-2010. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ 5,0 5,1 UB. La Universitat, juliol-setembre 2007.
- ↑ Rabassó, Georgina. La traducción como conversación espiritual: Juliana Morell (en castellà). Barcelona: ADHUC – Universitat de Barcelona, 2022, p. 69-77. DOI http://dx.doi.org/10.54103/2037-2426/18424.
- ↑ 7,0 7,1 Espargaró, Alba; Gassó, Magda. «Juliana Morell, una humanista a destemps». A: Aventureres de la història. La esfera de los libros, 2006, p. 145-158. ISBN 9788497344128.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Rotger, Agnès. Elles ! 65 dones oblidades de la història.. Institut Català de les Dones, octubre de 2017, p. 64,65. ISBN 9788439396079.
- ↑ Rotger, Agnès. «Juliana Morell, la primera doctora en lleis». Sapiens, 26-06-2019. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ 10,0 10,1 Juliana Morell. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 22 agost 2013].
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑ «Base de dades Antics posseïdors: Morell, Juliana, 1594-1653». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Juliana Morell, la dona sàvia». [Consulta: 22 desembre 2023].
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Espargaró, Alba, Aventureres de la història: els altres noms propis de la història de Catalunya, Barcelona, L'Esfera dels llibres, 2006, pp.147-.158.
- Serrano y Sanz, Manuel, Apuntes para una Biblioteca de Escritoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid, Suc. Rivadeneyra, 1903, vol. II, p.65.
- Roca y Cornet, Joaquim, Memorias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, Impremta C. Verdaguer, 1868, vol. II, pp. 354-384.