Vés al contingut

Léon Foucault

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLéon Foucault

Léon Foucault
Biografia
NaixementJean Bernard Léon Foucault
18 setembre 1819 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort11 febrer 1868 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortesclerosi múltiple Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montmartre 48° 53′ 16″ N, 2° 19′ 48″ E / 48.887760°N,2.330056°E / 48.887760; 2.330056
ResidènciaFrança Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
FormacióCollège Stanislas Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPèndol de Foucault
Activitat
Camp de treballFísica, mecànica i òptica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic
Activitat1839 Modifica el valor a Wikidata - 1868 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Ciències de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society
Acadèmia Francesa de les Ciències
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Prussiana de les Ciències
Societat Filomàtica de París
Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 4435 Modifica el valor a Wikidata

Jean Bernard Léon Foucault (18 de setembre del 1819- 11 de febrer del 1868),[1] fou un físic francès conegut per haver demostrat experimentalment la rotació de la Terra mitjançant un enorme pèndol (el pèndol de Foucault).[2]

Entre altres contribucions, el 1862 va mesurar la velocitat de la llum;[3] va descobrir el corrent de remolí anomenat també corrents de Foucault, va fer les primeres fotografies del Sol i va inventar el giroscopi.[4]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Fill d'un editor, Foucault va néixer a París el 18 de setembre de 1819. Després d'una educació rebuda principalment a casa, va estudiar medicina, que va abandonar en favor de la física a causa d'una fòbia a la sang.[5] Primer va dirigir la seva atenció a la millora dels processos fotogràfics de Louis Daguerre. Durant tres anys va ser assistent experimental d’Alfred Donné (1801–1878) en el seu curs de conferències sobre anatomia microscòpica.[6]

Amb Hippolyte Fizeau va dur a terme una sèrie d'investigacions sobre la intensitat de la llum del sol, en comparació amb la del carboni a la làmpada d'arc, i de la calç a la flama de la sabatilla d'oxihidrogen; sobre la interferència de la radiació infraroja i dels raigs de llum que difereixen molt en la longitud del camí; i sobre la polarització cromàtica de la llum.[6]

L'any 1849, Foucault va demostrar experimentalment que les línies d'absorció i d'emissió que apareixen a la mateixa longitud d'ona es deuen ambdues al mateix material, i la diferència entre les dues prové de la temperatura de la font de llum.[7][8][9]

Joventut

[modifica]

Va fer la demostració del pèndol el 26 de març del 1851 al Panteó de París (Le Panthéon). Va oficiar de pèndol una bala de canó de 25 quilos, penjada de la cúpula de l'edifici per mitjà d'un cable de 68 metres de llarg, i que trigava setze segons per anar i tornar cada vegada. Adherit a la bala, en la seva part inferior, hi havia un xicotet estil i el sòl del Panteó estava cobert de sorra. En cada anada i tornada l'estil deixava una marca diferent de la sorra, cadascuna d'aquestes uns dos mil·límetres a l'esquerra de l'anterior perquè la Terra girava.[10]

La seva demostració el 1851 del moviment diürn de la Terra per la rotació del pla d'oscil·lació d'un pesant i llarg pèndol lliurement suspès en el Panteó de París, causà una sensació tan gran en el món dels lletrats com en el món popular, ja que fou la primera demostració dinàmica de la rotació de la Terra. En els anys següents, inventà (i donà nom) al giroscopi[11] com una comprovació experimental conceptualment més simple. El 1855, va rebre la Medalla Copley de la Royal Society per les seves «notables investigacions experimentals». Anteriorment, aquell mateix any, fou nomenat physicien (físic) de l'observatori Imperial de París.[12]

El setembre del 1855, va descobrir que la força requerida per a la rotació d'un disc de coure augmenta quan se'l fa rotar entre els pols d'un imant; al mateix temps, el disc comença a escalfar-se pels corrents de Foucault induïdes en el metall.[13]

Foucault inventà el 1857 el polaritzador que duu el seu nom,[14] i en els anys següents va concebre un mètode per provar els miralls dels telescopis reflectius per a determinar la seva forma.[15][16] La denominada "prova Foucault" va permetre al treballador determinar si el mirall és perfectament esfèric, o si està deformat. Anteriorment a la invenció de Foucault, la prova de miralls de telescopi era un procés de "prova i error".

La prova de la vora del ganivet de Foucault (Foucault's knife edge test) determina la forma d'un mirall trobant les distàncies focals de les seves àrees, mesurades des del centre del mirall. A la prova, la llum d'una font puntual se centra al mig de curvatura del mirall i es reflecteix cap a la vora d'un ganivet. La prova permet quantificar la secció cònica del mirall, cosa que permet així validar la forma real del mirall, que és necessària per obtenir un rendiment òptim del sistema òptic. La prova de Foucault s'utilitza fins ara, sobretot per fabricants de telescopis aficionats i comercials més petits, ja que és barata i utilitza equips senzills i de fàcil fabricació.[17]

Amb el mirall giratori de Charles Wheatstone, el 1862, Foucault determinà la velocitat de la llum en 298.000 km/s, 10.000 km/s menys que l'obtinguda per anteriors experimentadors[6] i només 0,6% de diferència amb el valor actualment acceptat.

Darrers anys

[modifica]

El 1862, fou nomenat membre del Bureau des Longitudes i oficial de la Légion d'Honneur.[6] El 1864, fou nomenat membre de la Royal Society de Londres, i l'any següent de la secció mecànica de l'institut.[18] El 1865, es publicaren els seus articles sobre una modificació del regulador de James Watt, sobre el qual havia estat experimentant feia un temps amb la idea de constatar el seu període de revolució, en un nou aparell per a regular la llum elèctrica;[19] i l'any següent mostrà com, per la deposició d'una prima i transparent capa de plata en l'extrem exterior de l'objectiu d'un telescopi, podia observar-se el Sol sense danyar-se els ulls.

Abans de la seva mort va retornar al catolicisme que prèviament havia abandonat.[20]

Foucault morí del que probablement fou un desenvolupament ràpid d'esclerosi múltiple[21] l'11 de febrer del 1868 a París i fou enterrat al cementiri de Montmartre.[22]

Llegat

[modifica]

L'asteroide 5668 Foucault va ser nomenat en honor seu.[23][24]

El seu és un dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Asimov, Isaac. «Foucault, Jean Bernard León». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 320. ISBN 8429270043. 
  2. ↑ Arenas, Concepció. Exactitud que fa funcionar el món, L’. Edicions Universitat Barcelona, 2015-06-03, p. 26. ISBN 978-84-475-4200-0.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
  3. ↑ Sánchez, José Ramón Bertomeu; Belmar, Antonio García; Valencia, Universidad de. Obrint les caixes negres: Col·lecció d’instruments científics de la Universitat de València. Universitat de València, 2002, p. 351. ISBN 978-84-370-5489-6.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
  4. ↑ La tierra y sus ondas (en castellà). UNAM, 2008, p. 4. ISBN 978-970-32-5420-0.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
  5. ↑   «Jean-Bertrand-Léon Foucault». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  7. ↑ Brand, John C. D.. Lines of Light: The Sources of Dispersive Spectroscopy. Luxembourg: Gordon and Breach Publishers, 1995, p. 60–62. ISBN 978-2884491624. 
  8. ↑ Institut: Sciences mathématiques, physiques et naturelles. 1ère section (en francès). Bureaux du journal, 1848, p. 44-46.  Arxivat 2024-09-15 a Wayback Machine.
  9. ↑ Corbin, William L.,; Corbin, William L.; Imprimerie d'A. René et Cie; Imprimerie de Cosson; Imprimerie de Louis Guérin. Extraits des procès-verbaux des séances / Société philomathique de Paris. t.13-15 (1848-1850). París: A. René, 1848, p. 16-20.  Arxivat 2019-02-09 a Wayback Machine.
  10. ↑ David Cassidy. Understanding Physics. Birkhäuser, 2002. ISBN 0-387-98756-8.  Arxivat 2024-07-26 a Wayback Machine.
  11. ↑ The Oxford English Dictionary. VI. 2nd, 1989, p. 985.  Arxivat 15 de setembre 2024 a Wayback Machine.
  12. ↑ Lequeux, James. Le Verrier—Magnificent and Detestable Astronomer (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013-03-15, p. 182. ISBN 978-1-4614-5565-3.  Arxivat 2024-09-15 a Wayback Machine.
  13. ↑ The New Encyclopaedia Britannica: Micropaedia (10 v.) (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1983, p. 250. ISBN 978-0-85229-400-0.  Arxivat 2024-09-15 a Wayback Machine.
  14. ↑ Léon Foucault (August 17, 1857) "Nouveau polariseur en spath d'Island. Expérience de fluorescence" Arxivat 2024-09-15 a Wayback Machine. (New polarizer made of Icelandic spar. Fluorescence experiment.), Comptes rendus, vol. 45, pages 238–241. English translation: Léon Foucault (1857) "On a new polarizer of Iceland spar. Experiment on fluorescence.," The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, series 4, vol. 14, pages 552–555.
  15. ↑ L. Foucault (1858) "Description des procédés employes pour reconnaitre la configuration des surfaces optiques" (Description of the methods used to recognize the configuration of optical surfaces), Comptes rendus ... , vol. 47, pages 958–959.
  16. ↑ L. Foucault (1859) "Mémoire sur la construction des télescopes en verre argenté" (Memoir on the construction of reflecting telescopes), Annales de l'Observatoire impériale de Paris, vol. 5, pages 197–237.
  17. ↑ «Foucault’s Knife Edge and Ronchi Test» (en anglès). The University of Arizona. Arxivat de l'original el 2024-09-15. [Consulta: 2024].
  18. ↑ Britain), Royal Society (Great. Notes and Records of the Royal Society of London (en anglès). Royal Society of London, 1971, p. 214.  Arxivat 2024-09-15 a Wayback Machine.
  19. ↑ Revue chronométrique (en francès). Chambre Syndicale de l'horlogerie de Paris, 1893, p. 37.  Arxivat 2024-09-15 a Wayback Machine.
  20. ↑ William Tobin. The Life and Science of Léon Foucault: The Man Who Proved the Earth Rotates. Cambridge University Press, 2003, p. 272. ISBN 9780521808552. 
  21. ↑ W. Tobin, The Life and Science of Léon Foucault, Cambridge University Press (2003).
  22. ↑ Hughes, Stefan. Catchers of the Light: The Forgotten Lives of the Men and Women Who First Photographed the Heavens (en anglès). ArtDeCiel Publishing, 2012, p. 220. ISBN 978-1-62050-961-6.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
  23. ↑ Schmadel, Lutz D. Dictionary of minor planet names. Berlin; New York: Springer-Verlag, 2003, p. 480. ISBN 978-3-540-00238-3.  Arxivat 15 de setembre 2024 a Wayback Machine.
  24. ↑ Dockweiler, Thor. Catalogue of Asteroid Names (en anglès). Lulu.com, p. 134. ISBN 978-0-9788745-1-3.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.
  25. ↑ Barral. Le Panthéon scientifique de la tour Eiffel: Histoire des origines, de la construction et des applications de la tour de 300 mètres, biographie de ses créateurs, exposé de la vie et des découvertes des 72 savants dont les noms sont inscrits sur la grande frise extérieure (en francès), 1892, p. 142.  Arxivat 2024-09-12 a Wayback Machine.

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Amir D. Aczel, Pendulum: Léon Foucault and the Triumph of Science, Washington Square Press, 2003, ISBN 0-7434-6478-8
  • Umberto Eco, Foucault's Pendulum (trans. William Weaver). Secker & Warburg, 1989.
  • William Tobin, Perfecting the Modern Reflector. Sky & Telescope, October 1987.
  • William Tobin, Evolution of the Foucault-Secretan Reflecting Telescope. Journal of Astronomical History and Heritage, 19, 106–184 pdf & 361–362 pdf, 2016.
  • William Tobin, Léon Foucault. Scientific American, July 1998.
  • William Tobin, The Life and Science of Léon Foucault: The Man who Proved the Earth Rotates. Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-80855-3
  • Foucault Disk – Interactive Java Tutorial Foucault created this device showing how eddy currents work (National High Magnetic Field Laboratory)
  • "Foucault and Measuring the Speed of Light in Water and in Air", analysis of his 1853 thesis (BibNum, click "À télécharger" for English text)
  • Virtual exhibition on Paris Observatory digital library[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Léon Foucault
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Léon_Foucault&oldid=34113438»