Leopardus pajeros
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Gènere | Leopardus |
| Espècie | Leopardus pajeros (Desmarest, 1816) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Felis pajeros |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Leopardus pajeros és un petit felí de l'Argentina, Xile, Bolívia, el Perú, l'Equador,[1] i possiblement el sud-oest de Colòmbia.[2]
Taxonomia
[modifica]Tradicionalment ha estat inclòs en el gat de la Pampa (L. colocolo), però ha estat separat d'aquesta espècie basant-se principalment en diferències de color i patró en el pelatge i mesures del crani.[3] Aquesta divisió no ha estat recolzada pels estudis genètics,[4][5] el qual ha portat alguns experts a mantenir-la com una subespècie del gat de la Pampa.[2][6] De manera confusa, quan el gat de la Pampa inclou Leopardus braccatus i Leopardus pajeros com a subespècies, l'espècie «combinada» és anomenada «gat de la Pampa».[7]
Descripció
[modifica]Aquesta espècie és petita, però pesada. Hi ha variacions geogràfiques significatives de mida. La longitud del seu cos varia de 46 a 75 centímetres, amb una cua relativament curta que varia entre 23 i 29 centímetres.[3]
Hi ha tres variants de pelatge, encara que totes tres tenen dues línies fosques a cada galta:
- 1) Els flancs tenen taques grans en forma de roseta de color marró vermellós, amb els seus límits exteriors de color més fosc, hi ha nombrosos anells a la cua (del mateix color que les taques dels flancs), franges a les potes, i les taques i les ratlles del ventre són de color marró molt fosc (gairebé negre).[3] S'assembla molt en el color del pelatge i el patró de les taques a la subespècie wolffsohni de gat de la Pampa.[3]
- 2) S'assembla a l'anterior, amb la diferència de tenir un color de fons més pàl·lid, i les taques del cos, les franques de les potes davanteres i els anells de la cua, més pàl·lids i més difuminats.[3]
- 3) El seu pelatge és en general grisenc amb diferents franges de color marró fosc a les potes i taques a la part ventral, una cua simple (sense anells clars), i línies fosques gairebé indistintes en els flancs.[3]
Només la primera de les tres variants té lloc al nord (als voltants del paral·lel 20° S i cap al nord), i només la tercera variant té lloc al sud (als voltants del paral·lel 40° S i cap al sud).[3] Entremig la gran majoria d'individus pertanyen a la segona variant, encara que la primera s'ha vist tant al sud com el paral·lel 29° S, i la tercera s'ha vist cap al nord fins al paral·lel 36° S.[3] En latituds on tenen lloc la primera i segona variants, la primera tendeix a produir-se en terres altes, mentre que la segona tendeix a produir-se en terres baixes.[3]
S'han registrat també individus melànics d'aquesta espècie.
Hàbitat i distribució
[modifica]Viu a praderies, matollars i boscos secs en alçades fins a 5.000 metres per sobre del nivell del mar.[3]
Al nord-oest de l'Argentina, Bolívia, Perú i l'Equador, se'l troba en altituds entre 1.800 i 5.000 metres a erms, marginalment també a la puna, i localment a boscos secs.[3] On la seva àrea de distribució s'encavalca amb la del gat dels Andes al nord-oest de l'Argentina, es produeix en altituds baixes de mitjana.[8] Del centre al nord-oest de l'Argentina se'l troba en praderies, boscos secs de mesòfites, i matollars, per sota dels 1.240 metres d'altitud.[3] Al sud de l'Argentina i Xile se la troba a les estepes i matollars de la Patagònia, per sota dels 1.100 metres.[3]
Dieta
[modifica]Aquesta espècie no ha estat molt estudiada a la natura, sent molt poca la informació disponible sobre els seus hàbits de caça. Hi ha registres que indiquen que caça rosegadors i ocells de nit, així com aviram prop de les granges.
Subespècies
[modifica]El 2005, Mammal Species of the World reconegué 5 subespècies:[1]
- Leopardus pajeros pajeros, al sud Xile i a l'Argentina.[6]
- Leopardus pajeros crespoi, a les vessants orientals dels Andes del nord-oest de l'Argentina.[3]
- Leopardus pajeros garleppi, als Andes peruans.[3]
- Leopardus pajeros steinbachi, als Andes bolivians.[3]
- Leopardus pajeros thomasi, als Andes equatorians.[3]
Basant-se en dos individus de la subespècie steinbachi, el seu pelatge està format per pèls més llargs i pàl·lids que el de la subespècie garleppi. No obstant això, aquesta distinció s'ha fet amb incertesa a causa del petit nombre de mostres,[3] fins al punt que alguns la consideren un sinònim de garleppi.[6] La incertesa també existeix amb la subespècie budini, la qual s'assembla a la subespècie crespoi i fou descrita a les terres baixes del nord-oest de l'Argentina, però en realitat podria ser dels boscos humits de la regió.[3] Alguns la reconeixen,[6] mentre que altres no.[1] Per acabar, les poblacions del sud de Xile i la meitat sud de l'Argentina, incloses en la subespècie pajeros, han estat reconegudes com la subespècie crucinus, basant-se en la seva mida més gran (la més gran de l'espècie) i el seu pelatge opac (vegeu Descripció).[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 538-539. ISBN 9780801882210.
- ↑ 2,0 2,1 (anglès) Leopardus colocolo. UICN 2010. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (anglès), edició 2010, consultada el 5-01-2011.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 (anglès) Garcia-Perea, R. (1994). The pampas cat group (Genus Lynchailurus Severertzov 1858) (Carnivora: Felidae), A systematic and biogeographic review. American Museum Novitates 3096: 1-35.
- ↑ (anglès) Johnson, Slattery, Erizirik, Kim, Raymond, Bonacic, Cambre, Crawshaw, Nunes, Seuánez, Moreira, Seymour, Simon, Swanson, & O'Brien (1999). Disparate phylogeographic patterns of molecular genetic variation in four closely related South American small cat species. Arxivat 2012-03-29 a Wayback Machine. Molecular Ecology 8: S79-94
- ↑ (anglès) Macdonald, D., & Loveridge, A., eds. (2010). The Biology and Conservation of Wild Felids. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-923445-5
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 (anglès) Sunquist, M. E., & Sunquist, F. C. (2009). Colocolo (Leopardus colocolo). Pàg. 146 in: Wildons, D. E., & Mittermeier, R. A. eds. (2009). Handbook of the Mammals of the World. Vol. 1. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 978-84-96553-49-1
- ↑ (anglès) Novak, R. M., eds. (1999). Walker's Mammals of the World. Vol. 1. 6th edition. Johns Hopkins University Press, Baltimore. ISBN 978-08018-5789-8
- ↑ (anglès) Perovic, P., Walker, S. & Novaro, A. (2003). New records of the Endangered Andean mountain cat in northern Argentina. Oryx 37: 374-377.
