Lijepa naša domovino
 Al poble croat de Risvica, situat entre Kumrovec i Klanjec, hi ha un obelisc que commemora l'himne nacional, encarregat l'any 1935 pels Germans del Drac Croat.  | |
| Forma musical | himne nacional |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | do major |
| Compositor | Josip Runjanin (en)  |
| Llibretista | Antun Mihanović (en) |
| Lletra de | Antun Mihanović (en) |
| |
Lijepa naša domovino (croat: [ljêːpa nâʃa domǒʋiːno], "La nostra bella pàtria") és l'himne nacional de Croàcia. Sovint es coneix simplement com Lijepa naša ("La nostra bella") a Croàcia, i és una frase molt utilitzada com a metònim del país.[1]
Història
[modifica]La lletra original va ser escrita per Antun Mihanović i publicada per primera vegada sota el títol Horvatska domovina (pàtria croata) el 1835.[2] El 1846, Josip Runjanin (1821–1878) en va compondre la música.[2] El director de banda de l'exèrcit de Runjanin, Josip Wendl, va adaptar la seva música per a una orquestra de metalls militar.[2] La forma original de la melodia és desconeguda perquè l'original no s'ha pogut recupera.
Vatroslav Lichtenegger, professor i organista de la catedral de Zagreb, va compondre i harmonitzar la cançó per a un cor d'homes el 1861, i va començar a interpretar-se com a himne ètnic del poble croat.[2][3] Des d'aleshores se li ha aplicat el títol de Lijepa naša. El text original té 14 versos; des de llavors, s'han fet alguns petits ajustaments a la lletra.
La cançó no va ser adoptada immediatament pel Parlament croat com a himne nacional. El 1907, l'Associació de Clubs de Cant de Croàcia va demanar al parlament que ho fes, però no va rebre resposta, tot i que la cançó es va utilitzar com a himne estatal a títol no oficial en cerimònies, inclosa la sessió del parlament del 29 d'octubre de 1918 quan Croàcia va dissoldre formalment els seus llaços amb l'Imperi Austrohongarès.
Entre 1918 i 1941, segments de l'himne nacional croat formaven part de l'himne nacional del Regne de Iugoslàvia i era un himne no oficial dels croats. Durant la Segona Guerra Mundial, a l'Estat Independent de Croàcia el va utilitzar com a himne estatal, encara que amb algunes modificacions a la lletra, i els partisans croats també el van utilitzar, per exemple durant les sessions de ZAVNOH (Consell Estatal Antifeixista per a l'Alliberament Nacional de Croàcia).
La cançó es va convertir oficialment en l'himne de Croàcia a través de les esmenes de la Constitució de Croàcia adoptades pel parlament de la República Socialista de Croàcia el 29 de febrer de 1972. Va ser confirmada per les constitucions del 1974 i el 1990, quan la seva lletra es va tornar a modificar lleugerament.
Lletra
[modifica]Com a norma general, només s'interpreta la primera estrofa:[4][5]
| Alfabeto latino | Alfabeto griego | Transcripción AFI |
|---|---|---|
Lijepa naša domovino, |
Λιέπα να̏σ̌α δομὸβινο, |
[ljě̞ː.pa̠ nâ̠.ʃ̺a̠ d̪o̞.mǒ̞.ʋ̝i.no̞ ǀ] |
Traducció
[modifica]Bella pàtria nostra,
heroica terra estimada,
bressol de velles glòries,
que siguis per sempre afortunada!
t'estimem per gloriosa,
és només a tu a qui volem.
Estimada, on hi ha la plana,
estimada, on hi ha les muntanyes.
Flueix el Drava, flueix el Sava,
ni tu, Danubi, perds la teva potència.
El mar blau explica al món
que els croats estimaran la seva nació
mentre el Sol escalfa els camps de cultiu,
mentre les tempestes assotin els seus roures,
mentre els sepulcres guardin els seus morts,
mentre hi hagi un cor viu que batega!
El poema publicat per primera vegada a la revista cultural Danica ilirska (núm. 10, editada per Ljudevit Gaj) l'any 1835[4][6] constava originàriament de catorze versos, però avui només els versos un, dos, tretze i catorze formen part del himne nacional.:[2]
Lěpa naša domovino,
Oj junačka zemljo mila,
Stare slave dědovino,
Da bi vazda čestna bila!
Mila, kano si nam slavna,
Mila si nam ti jedina,
Mila, kuda si nam ravna,
Mila, kuda si planina!
Vedro nebo, vedro čelo,
Blaga persa, blage noći,
Toplo lěto, toplo dělo,
Bistre vode, bistre oči:
Vele gore, veli ljudi,
Rujna lica, rujna vina,
Silni gromi, silni udi; —
To je naša domovina!
Ženju serpi, mašu kose,
Děd se žuri, snope broji,
Škriplju vozi, brašno nose,
Snaša preduć málo doji:
Pase marha, rog se čuje,
Oj, oj zvenči, oj, u tmine,
K ognju star i mlad šetuje; —
Evo t’ naške domovine!
Luč iz mraka dalko sija,
Po veseloj livadici,
Pěsme glasno brěg odbija,
Ljubni poje k tamburici:
Kolo vode, živo kolo,
I na berdu, i v dolini,
Plešu mladji sve okolo; —
Mi smo, pobre, v domovini!
Magla, što li, Unu skriva?
Ni l’ to našiu jauk turobni?
Tko li moleć smert naziva?
Il’ slobodni, il’ su robni?
»Rat je, bratjo, rat junaci,
Pušku hvataj, sablju paši,
Sedlaj konjče, hajd pešjaci,
Slava budi, gdi su naši!«
Buči bura, magla projde, —
Puca zora, tmina běži, —
Tuga mine, radost dojde, —
Zdravo slobost, — dušman leži!
Veseli se, tužna mati,
Padoše ti verli sini,
Ko junaci, ko Horvati,
Ljaše kervcu domovini!
Teci, Sava hitra, teci
Nit’ ti Dunaj silu gubi,
Kud li šumiš, světu reci:
Da svog’ doma Horvat ljubi,
Dok mu njive sunce grije,
Dok mu hrastje bura vije,
Dok mu mertve grob sakrije,
Dok mu živo serdce bije!
Referències
[modifica]- ↑ «lijȇp» (en croat). Hrvatski jezični. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Vrsni katalog emocija i epiteta» (en croat). Matica hrvatska. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ «Josip Runjanin» (en croat). runjanina.hr. Arxivat de l'original el 2014-09-15. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Horvatska domovina» (en croat). nsk.hr, 14-03-2013. Arxivat de l'original el 2023-05-22. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ «Lijepa naša domovino» (en anglès). nationalanthems.me. Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ «Mihanović u Rijeci napisao Lijepu Našu» (en croat). Fluminensia, 14-03-2013. [Consulta: 27 setembre 2024].
Bibliografia
[modifica]- Mratinić, Berislav «Sto dvadeset godina od prvog izvođenja "Lijepe naše domovine" kao himne». Arhivski vjesnik, 54, 1, 2011, pàg. 277–281.
