Llengües malibú
| Tipus | llengua  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Departament del Magdalena |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua llengua no classificada | |
| Codis | |
| Glottolog | mali1242 |
Les llengües malibú són un conjunt de llengües i dialectes molt pobrament documentades parlades al llarg del riu Magdalena en Colòmbia. Únicament es conserva algun testimoniatge per a dos d'aquestes llengües, el malibú i el mocana, per la qual cosa s'ignora tant el nombre total de llengües com el grau d'intel·ligibilitat mútua entre diferents dialectes.
Classificació
[modifica]Alguns autors relacionen les llengües malibú amb el chimila.[1] No obstant això, el chimila es classifica actualment com una llengua txibtxa.[2] Tanmateix, Adelaar y Muysken (2004) assenyalen que el parentiu entre el chimila i les llengües malibú no té un suport documental sòlid, ni tampoc el possible parentiu entre el malibú i el txibtxa[3] i per aquesta raó deixen a les llengües malibú com a llengües no classificades.
Tampoc se sap si totes les llengües denominades malibú formaven una família filogenèticament vàlida, ja que diverses de les llengües no estan documentades.
Llengües de la família
[modifica]Rivet inicialment va considerar raonable l'existència d'almenys tres llengües malibú:[4]
- Malibú, parlat prop del riu Magdalena entre Tamalameque i Tenerife,
- Mocana, parlat a la regió a l'est de Cartagena d'Índies
- Pacabuey, també anomenat Sompallón o malibú de la Llacuna, parlat prop del llac Zapatoza
A aquesta llista, Loukotka afegeix seix varietats més que considera com a llengües diferents (i exlcuye al Chimila):[1]
- Papale, parlat en el riu Fundación
- Coanoa o Guanoa, parlat en el riu Cesar
- Zamirua, parlat al riu Ariguaní
- Cospique, parlat a algun lloc del Departament del Magdalena
- Mompox, parlat prop de la ciutat de Santa Cruz de Mompox
- Calamari, parlat al llarg de la costa sud de Cartagena, fins a Coveñas.
Vocabulari
[modifica]Rivet proporciona una breu llista de paraules del malibú i el mocana, encara que no distingeix quines formes pertany a cadascuna de les dues llengües.[4] Una mostra d'aquest vocabulari és la següent:
- tahana - 'manzanilla'
- malibú - 'cap, cacic'
- man - 'barca petita'
- ytaylaco/yteylaco/yntelas/ytaylas - 'dimoni, deïtat'
- kalimboor - 'posició, lloc, ubicació'
- entaha/enbutac - 'iuca'
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian Languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, p. 244–5.
- ↑ Ethnologue: Languages of the World. 15th. SIL International, 2005.
- ↑ Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken. The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 52.
- ↑ 4,0 4,1 Rivet, Paul «Les indiens Malibú». Journal de la Société des Américanistes de Paris, 36, 1947, pàg. 139–144. 10.3406/jsa.1947.2360.
Bibliografia
[modifica]- Adelaar, Wilhem. «2. The Chibcha sphere». A: The Languages of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 161. ISBN 978-0-521-36275-7.