Llengües mon-khmer
Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Parlants | Uns 85 milions |
Estat | Tailàndia, Myanmar, Cambodja, Vietnam, Laos, Xina, Malàisia i Índia. |
Classificació lingüística | |
llengua humana macrofamilia àustrica llengües austroasiàtiques | |
Codis | |
ISO 639-2 | mkh |
ISO 639-5 | mkh |
ASCL | 63 |
IETF | mkh |
Les llengües mon-khmer són un grup lingüístic que forma part de la família austroasiàtica. Tradicionalment se les ha considerat, juntament amb les llengües munda, com un únic subgrup: recentment, però, hi ha nombrosos estudis que ho posen en dubte i es proposen altres classificacions. Agrupa unes 150 llengües parlades sobretot al sud-est asiàtic, tot i que el nombre varia molt a causa de la disparitat de definicions del concepte llengua.
Història
[modifica]La història del grup mon-khmer va molt lligada a la de la seva família. Els primers senyals que constaten l'evidència de correspondències sistemàtiques són a les pàgines del diari The Journal of the Indian Archipielago de la mà de James Logan a mitjans del segle xix. En estudis posteriors el mateix autor deixa entreveure la diferència entre les llengües munda i la resta de les llengües de la família austroasiàtica, que més tard són les que esdevindran les llengües mon-khmer.
A principis del segle xx, en plena guerra entre neogramàtics i difusionistes, Pater Schmidt, fa una proposta d'anàlisi del grup lingüístic amb l'objectiu de reconstruir el protomon-khmer basada en un model de monosíl·labs que acabarà influint en pràcticament tots els treballs del segle xx. A més a més, comença ja a parlar de llengües mon-khmer, malgrat que per a ell aquest terme era més restringit, només en formaven part el bahnar, el khmer i el mon.
Molts altres autors han fet estudis sobre aquest grup lingüístic i sobre la família en general, destaquen en aquest aspecte Ernst Kuhn, Charles Otto Blagden, Jean Przyluski i Heinz-Jürgen Pinnow.
Propostes de classificació actuals
[modifica]Hi ha tres autors que han publicat recentment propostes de classificació de les llengües austroasiàtiques, només un dels quals considera com a vàlid el grup de llengües mon-khmer. Les propostes que fan són les següents:
Classificació d'Ilia Peiros (2004) [1]
[modifica]Proto austroasiàtic |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació de Gérard Diffloth (2005)
[modifica]Austroasiàtiques |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació segons Paul Sidwell (2013)
[modifica]Austroasiàtic = Mon–Khmer |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Com es pot comprovar, en tots els casos es manté la diferència entre les llengües munda i la resta de parles. Això facilita el donar el nom de mon-khmer a totes aquelles llengües no-munda, excepte segons Sidwell, segons el qual austroasiàtic i mon-khmer són sinònims.
Característiques lingüístiques
[modifica]La principal diferència del grup mon-khmer és que manté les arrels monosil·làbiques del protoaustroasiàtic, a diferència del grup de llengües munda, que les reduplica o crea mecanismes per fer arrels bisil·làbiques. A continuació es mostra aquest fenomen en relació a la hipòtesi de reconstrucció del protoaustroasiàtic:[2]
Català | Protoaustroasiàtic | Cua (mon-khmer) | Palaung (mon-khmer) | Mundari (munda) |
---|---|---|---|---|
Gos | /sɔʔ/ | /sɔ:/ | /sɔ/ | /seta/ |
Madur | /cin/ | - | /sin/ | /isin/ |
Agre | /ʝuʔ/ | /ʝuaʔ/ | - | /ʝɔʝɔ/ |
Cama | /ʝuəŋ/ | /ʝo:k/ | /ʝɯŋ/ | /ʝaŋga/ |
Per altra banda, una altra característica que distingeix les llengües mon-khmer de les llengües munda és l'ordre bàsic de les oracions, que en les llengües que ens ocupen és SVO (subjecte-verb-objecte) mentre que en les altres és SOV (subjecte-objecte-verb).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- SIDWELL, PAUL (2015). The Austroasiatic language phylum. A typology of phonological restructuring.
- ANDERSON, GREGORY i ZIDE, NORMAN H. Issues in Proto-Munda and Proto-Austroasiatic nominal derivation: the bimoraic constraint. Arxivat 2013-11-26 a Wayback Machine.
- PEIROS, ILIA (2011). Some thoughts on the problem of the Austro-Asiatic homeland.
- SIDWELL, PAUL (2013). Issues in Austroasiatic classi?cation. Arxivat 2016-10-22 a Wayback Machine.
- MANN, NOEL; SMITH, WENDY i UJLAKYOVA, EVA (2009). Linguistic clusters of mainland Southeast Asia. A description of the clusters. Arxivat 2019-03-24 a Wayback Machine.
- SIDWELL, PAUL (2009). Classifying the Austroasiatic languages: history and state of the art. Arxivat 2019-03-24 a Wayback Machine.
- DIFFLOTH, GÉRARD (1999) Classificació austroasiàtica apareguda a CHAZÉE, LAURENT (1999) The Peoples of Laos: Rural and Ethnic Diversities: Bangkok White Lotus