Vés al contingut

Llista de diàspores

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta és una Llista de diàspores. Cal afegir, però, que aquesta llista no és exhaustiva, i inclou grups que no han tingut una atenció històrica significativa. Si l'emigració d'alguns dels grups esmentats compleix les condicions requerides per ser considerat una diàspora pot ser matèria per al debat. El mapa de pobles del Món publicat per Eurominority.eu (la Unió Europea) inclou algunes diàspores i grups ètnics minoritaris o sense estat independent.[1]

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


  • Danesos - En els darrers dos segles al voltant d'un milió de danesos s'han establit arreu del món.
  • Diàspora neerlandesa – els neerlandesos són originaris dels Països Baixos i del nord de França (Westhoek). Milions de descendents d'holandesos viuen als Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Indonèsia, Índia (Sri Lanka), Àfrica (el Congo quan era el Congo Belga fins a 1960), el Carib (Aruba i Antilles Neerlandeses, que és oficialment territori neerlandès), i Amèrica del Sud (Surinam antiga colònia neerlandesa fins a la seva independència el 1975), però hia ha descendents de neerlandesos al Brasil i l'Argentina. Els quatre milions d'europeus blancs afrikaners de Sud-àfrica són descendents d'holandesos, francesos hugonots i de colons alemanys portats a la colònia holandesa de les Índies Orientals al segle xvi.
    • Els flamencs són un subgrup dels neerlandesos que viu a Bèlgica, on el 50-55% de la població del país parla flamenc, un dels dos idiomes oficials de Bèlgica. Els flamencs van emigrar arreu del món, principalment a França i Països Baixos, però també a Regne Unit, Alemanya i Suècia. El territori portuguès de les Açores es va anomenar la Islas de las Flamandes en el segle xvi. El flamenc occidental de la població del Nord lluita per la seva supervivència a França.
    • Els Frisons són un grup ètnic relacionat amb els neerlandesos que viu a Frísia, situada en la meitat nord dels Països Baixos, al nord-oest d'Alemanya i al sud Dinamarca. Els frisons tenen la seva pròpia llengua, història i costums. Es creu que els frisons van emigrar fa 5.000 anys al delta del Rin des del Mar del Nord i van tenir èxit en el drenatge dels pantans per a fer-lo habitable i crear ciutats i terres de cultiu. Els frisons també van emigrar arreu del món, alguns d'ells van com a treballadors en els mercats pesquers oceànics.
  • Els Dominicans de la República Dominicana. - Més d'un milió de dominicans viuen als EUA (vegeu dominicans dels Estats Units), i també al Canadà, Amèrica Llatina (vegeu Dominicans de l'Argentina), Espanya i altres llocs. Els dominicans viviaen fora del seu país des de 1900 però especialment des de la dècada de 1960 han abandonat el seu país a la recerca de treball. La immigració dominicana a Puerto Rico començà el 1990 i s'ha convertit en un dels principals grups de població a Puerto Rico, incloent-hi les entrades il·legals en basses a través del perillós Canal de la Mona que separa les dues illes (vegeu Hispaniola).
  • Diàspora equatoriana - Els equatorians s'han establit per tota Amèrica, principalment als Estats Units (v. Equatorians dels Estats Units, Canadà, Mèxic, Argentina i Brasil, però també a Europa (especialment a Espanya, Itàlia i França), i alguns petits grups al Japó i Austràlia.
  • Els coptes d'Egipte, membres d'una església cristiana ortodoxa amb base a Egipte des de fa 2.000 anys. Es creu que estan relacionats amb els pobles i cultures de l'antic Egipte i la religió cristiana fou desplaçada per l'arribada de l'islam fa 1.400 anys.
  • Eritrea - Al voltant de mig milió del total de cinc milions d'eritreus van fugir del país durant els trenta anys que va durar la guerra de la independència eritrea. Han format comunitats arreu del món occidental (dins, EUA, a Washington DC, i Los Angeles, i a Europa: Suècia, Alemanya i Itàlia). Hi ha més de mig milió d'eritreus en camps de refugiats (la majoria al Sudan).
  • Diàspora escocesa - Inclou els que emigraren des de l'Auld Alliance i la Guerra de la Independència d'Escòcia, que va conduir molt escocesos a emigrar al continent europeu per tal d'escapar de la persecució i de les penúries. Les Highland Clearances van despoblar gran part dels Highlands d'Escòcia i va tenir efectes duradors sobre la cultura gaèlica escocesa. Les Lowland Clearances provocaren una important migració de les terres baixes d'Escòcia cap al Canadà i Estats Units després de 1776; els escocesos de l'Ulster, descendents principalment d'escocesos de les Lowlands que es van establir a l'Ulster durant la colonització de l'Ulster del segle xvii, i posteriorment marxaren massivament a Amèrica al llarg del segle xviii a causa de la persecució religiosa i cultural, així com per altres factors socioeconòmics. Altres escocesos i escocesos de l'Ulster va marxaar a Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i una comunitat més petita, però important, a l'Argentina. (Vegeu també diàspora britànica).
  • Diàspora espanyola - Es refereix a la migració d'espanyols durant els darreres 500 anys arreu del món, per una gran varietat de raons, i especialment a Amèrica, Àfrica (Guinea Espanyola, el Marroc espanyol, i les Illes Canàries), i altres territoris espanyols a Europa. Això va donar lloc a la difusió té de la llengua espanyola. Durant el segle XX la diàspora espanyola es va incrementar a causa dels emigrats polítics i econòmics que van sortir de la dictadura franquista (des de la dècada del 1930 fins a la seva mort el 1975). Hi ha comunitats significatives a l'Argentina, Cuba, França, Itàlia, Mèxic, Rússia, el Regne Unit i a tota Amèrica Llatina.
  • Estonians - Quan Estònia va ser envaïda per l'exèrcit soviètic el 1944, un gran nombre d'estonians van fugir de la seva terra natal a bord de vaixells o petites embarcacions al mar Bàltic. Molts refugiats que van sobreviure a l'arriscat viatge per mar a Suècia i Alemanya per traslladar-se d'allí al Canadà, Regne Unit, Estats Units i Austràlia. A més, amb la deportació de juny de 1941 i la deportació de març de 1949 a la Unió Soviètica, desenes de milers d'estonians foren traslladats per la força de milers d'estonians a Sibèria. Alguns d'aquests refugiats i els seus descendents van tornar a Estònia després que el país va recuperar la seva independència el 1991. L'Imperi Rus va desplaçar un nombre alt d'estonians a l'exili, i la gran majoria dels descendents (dels 3,5 milions fora d'Estònia) s'han assimilat a la societat russa. Els estonians són pocs en nombre (0,9 milions a Estònia), però no la inclou subgrups estonians txudes, livonians, sotos i voros que viuen a les terres veïnes de Rússia, Letònia i Lituània.
"Sigues polit i parla francèst" escrit a la paret d'una escola del sud de França, un subproducte de la política del govern francès destinada a erradicar l'occità i les parles regionals a finals del segle xix i començament del xx.
    • Els occitans viuen al sud de França, on encara parlen l'occità, però el seu nombre ha disminuït a causa de les pressions dels governs republicans francesos des de mitjans del segle xix. Els occitans sovint han vist negat el dret al seu propi patrimoni cultural i han emigrat en protesta pacífica cap a altres països, principalment al Canadà francòfon i a altres territoris de la Francofonia (antics territoris de l'Imperi Francès i territoris francòfons d'Europa). També s'han format comunitats occitanes a Pigüé, Argentina; també a Mèxic i Xile, i fins i tot als EUA a Valdese (Carolina del Nord.
  • Gallecs - Van abandonar el seu país per raons principalment econòmiques a altres àrees d'Espanya i Amèrica (Argentina, Brasil, Canadà, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Mèxic, Puerto Rico, els Estats Units i Veneçuela) i en els anys 1950 i 1960 a Europa Occidental (Alemanya, Suïssa, França, Bèlgica, Països Baixos i Regne Unit). Alguns també vn marxar a Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i l'est d'Àsia: Xina, Japó i la Filipines, que fou colònia espanyola des de 1540 fins a 1898.
  • Diàspora gal·lesa - S'estima que 5 milions de persones d'ascendència gal·lesa viu a les àrees anteriorment part de l'Imperi Britànic (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Amèrica Llatina) i al voltant de 2 milions de nord-americans són d'ascendència gal·lesa. Al segle xix més de 500.000 miners gal·lesos van emigrar de per tot l'Imperi Britànic, Europa Occidental, Amèrica (als EUA Jackson County (Ohio) va ser anomenat Little Wales) i Sud-àfrica per a tasques mineres, però altres van anar com a pastors, obrers i pescadors. Els gal·lesos han lluitat per preservar la seva cultura, han reviscolat el gal·lès i el seu sentit d'identitat davant l'assimilació forçada en la fàbrica anglo-britànica. Al segle xix un grup petit però sòlid de gal·lesos es van instal·lar a la Patagònia, on creà una comunitat coneguda com a I Wladfa que ha sobreviscut fins avui dia a les províncies argentines de Chubut i Santa Cruz. Molts són bilingües en espanyol i gal·lès.
  • Diàspora gerash i diàspores – són una població d'ètnia persa (Iran) que ha emigrat als estats àrabs del Golf Pèrsic a la recerca d'una millor situació econòmica. S'inicià a principis del segle XX quan la ciutat fou bombardejada per les tropes de Reza I de l'Iran
  • Diàspora grega - es refereix a qualsevol població ètnica grega que visqui fora de les fronteres de Grècia i Xipre com a resultat de migracions antigues o modernes. Hi ha un Departament d'Afers de la Diàspora al govern grec. S'estima que tres milions de grecs viuen a Amèrica del Nord (Estats Units i Canadà), Àfrica, Austràlia (especialment a Melbourne, la tercera “ciutat grega” més gran), Europa - Alemanya, Suècia i Bèlgica - i Orient Mitjà. Comunitats gregues molt antiques en el que avui és Turquia van ser destruïdes a conseqüència de la Primera Guerra Mundial i la persecució. Hi ha una comunitat grega a Istanbul d'acord amb els termes del tractat de Lausana, però la persecució en els anys 1950 i 1960 va fer fugir a la majoria, de manera que només una petita comunitat (grecs pòntics) es manté a Turquia. Una comunitat tan antiga com la dels grecs d'Alexandria i El Caire va rebre l'ordre d'abandonar Egipte en la dècada de 1960 sota el programa de nacionalització de Nasser. A més, molts de grecoxipriotes han emigrat a Gran Bretanya durant el segle xx.
  • Els jassics són una petita ètnia que viu en enclavaments a Hongria, Romania, Rússia i Ucraïna. Estan relacionats etnològicament amb els ossets de Caucas del Nord. El seu origen ancestral pot haver estat el Caucas del Nord, encara que amb barreja d'influències perses i de l'Àsia central, d'on van emigrar fa uns 3.000 anys Cap a Europa oriental seguint els patrons migratoris dels indoeuropeus i uralians.
  • Diàspora jaffnesa - es refereix a la diàspora dels tàmils de Sri Lanka, especialment la posterior al 1983 a causa de la guerra civil a Sri Lanka. Això ha creat grans comunitats tàmils en països com Canadà, Estats Units, Austràlia, Regne Unit, Alemanya. En molts sentits és comparada amb la diàspora jueva, tant històrica com social i econòmicament. És un subconjunt de la diàspora tamil.
  • Diàspora jamaicana - Al voltant de 3 milions jamaicans viuen fora de l'illa de Jamaica, territori de parla anglòfona i població d'ascendència africana al Carib. Les principals destinacions de la immigració de Jamaica al segle 20 són els EUA, Gran Bretanya i Canadà. No obstant això, també s'han establit arreu del Carib i a Amèrica Llatina, Austràlia i Nova Zelanda, i fins i tot Àfrica.
  • Diàspora japonesa – Hi ha importants comunitats de japonesos al Brasil (vegeu japonesos de Brasil), Estats Units (vegeu Japonesos dels Estats Units), Canadà (Vegeu Japonesos del Canadà). Filipines (vegeu Japonesos de les Filipines), Perú (vegeu Japonesos del Perú), Argentina (vegeu Asiàtics de l'Argentina), Xile i l'Equador, i un nombre menor a Austràlia, Nova Zelanda, Cuba i Mèxic. La major comunitat d'ètnia japonesa està a Hawaii on hi representen una quarta part de la població. També hi ha petites comunitats japoneses a tot el món que es va desenvolupar al segle xx, com a tot Europa occidental (especialment la colònia japonesa de Düsseldorf, Alemanya), a l'est Rússia i Sud-àfrica. La població japonesa solia tenir sobrenoms per indicar els nivells generacionals: "Issei"-pares nascut a l'estranger, "Nisei"-primera generació nascuda fora del Japó o els fills, i "Sansei"-segona generació nascuda fora del Japó o nets.
    • okinawesos - poble asiàtic estretament culturalment i lingüística relacionat amb els japonesos i establit a l'illa d'Okinawa, políticament part del Japó des de 1878. Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA va governar directament Okinawa des de 1945 fins a la seva tornada al govern japonès el 1972. Des de llavors, desenes de milers d'habitants d'Okinawa es van establir als EUA i en la dècada de 1960, gràcies als programes d'assentament d'agricultors a d'Okinawa Amèrica Llatina, molts s'establiren al Brasil i el Perú, i alguns a Equador, Bolívia (Departament de Santa Cruz) i Paraguai (al Gran Chaco).
  • Diàspora jueva - en el seu sentit històric es refereix al període comprès entre la invasió romana i la posterior ocupació de la Terra d'Israel vers l'any 70 dC, i la recreació d'Israel el 1948. En l'ús modern, la "diàspora" es refereix als jueus ètnics que segueixen vivint fora d'Israel. Alguns jueus, en particular assimilacionistes i conversos recents, no es consideren com a part d'una comunitat de la diàspora.
    • Els grups jueus han variat molt al llarg de la història. En l'actualitat, Amèrica del Nord i Europa són la llar de la gran majoria dels jueus en diàspora.
    • Diàspora sefardita - el 1492, els reis d'Espanya va expulsar del regne a tots els habitants que no eren de l'església catòlica romana, específicament jueus i cristians d'origen jueu. Els jueus sefardites, com se'ls coneixia, es reassentaren pel sud d'Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà, però altres van anar a Alemanya i als Països Baixos (on es va fusionar amb els asquenazites). Altres van anar a Gran Bretanya, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, així com a altres colònies dels imperis britànics i espanyol de finals del segle xvi.
  • Diàspora caixubi – els caixubis són un poble eslaus catòlics romà que ha mantingut el seu idioma i tradicions úniques durant segle segles tot i viure al límit entre les cultures germànica i polonesa. Entre 1850 i 1900, molts caixubians es va traslladar a Amèrica del Nord, Brasil, Austràlia i Nova Zelanda.
  • Khmer - El principal grup ètnic de Cambodja ha emigrat des dels segles xviii i xix, i especialment en el segle xx. Segle 20. Les majors comunitats khmer als EUA, Canadà, França, Tailàndia, Vietnam, Xina (amb Hong Kong), Malàisia, Singapur, Austràlia, Nova Zelanda, Gran Bretanya i Aràbia (és a dir, els Emirats Àrabs Units).
  • Diàspora kosovar – Els kosovars són un poble d'ètnia albanesa que es troba a l'antiga Iugoslàvia i Sèrbia.
  • Diàspora kurda – es tracte de les poblacions kurdes que es troben en regions fora de la seva pàtria ancestral Kurdistan. Les Nacions Unides van declarar als kurds la nacionalitat ètnica més gran (més de 20 milions d'habitants) sense nació al món, seguit pels palestins a Orient Mitjà.
  • Diàspora libanesa – Entre 15 i 16 milions de libanesos viuen escampats arreu del món. Més de la meitat de la població del país són de fe musulmana i la resta són cristians. Es troben en més de 150 països. Les majors comunitats libaneses són al Brasil, els EUA, el Canadà i Austràlia, on la immigració libanesa s'ha produït en grans quantitats des de la guerra civil.
  • Diàspora lituana – La majoria de lituans emigrats després de la Segona Guerra Mundial viuen a Amèrica del Nord (Canadà i Estats Units) i a Europa (França, Alemanya, Irlanda, Polònia, Suècia, Holanda i Anglaterra), però també s'han dispersat a través de Rússia i l'ex URSS, i un nombre menor a Mèxic i Brasil. Els lituans i els seus parents etnològic, el letons poden ser els pobles més antics de parla indoeuropea coneguts i han residit en els Estats bàltics durant 5.000 anys. Entre 1880 i 1910, més de 40.000 jueus lituans han emigrat a Sud-àfrica per evitar les persecucions. Fins ara, al voltant del 80% dels 75.000 jueus de Sud-àfrica (al voltant de 60.000) són d'origen lituà.[6]
    • Litvins són un poble d'origen lituà que viuen al nord de Belarús i Rússia occidental.
  • Diàspora letona - la majoria dels letons que van deixar Letònia després de la segona guerra mundial resideix a l'Amèrica del Nord (EUA i Canadà), a tot Europa, principalment als països de l'Est i l'antiga URSS, Europa Occidental i Escandinàvia, a la resta en les antigues terres letones en els països bàltics (Estònia, Lituània, Polònia, Rússia i Belarús).
    • Latgalians, poble predominantment catòlic a l'est de Letònia de la regió de Letgàlia històricament vinculat a Lituània, a causa de diferències en la denominació de l'església entre ells i els letons de majoria luterana, juntament amb els estonians no relacionats ètnicament amb letons i lituans.
  • Diàspora macedònia - formada a partir dels refugiats i migrants econòmics macedonis de Macedònia del Nord als Estats Units, Austràlia, Canadà, Alemanya, Suècia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Argentina, Itàlia, Grècia, i molts altres estats de la Unió Europea. Hi ha aproximadament 2.500.000 macedonis arreu del món, amb més d'un terç d'estar fora de Macedònia del Nord.
  • Diàspora del Magrib - es compon d'habitants d'Algèria, Marroc i Tunísia. La major comunitat magribina fora del nord d'Àfrica és a França, on s'estima que els magribins són la majoria de la població musulmana del país.[7]
    • Els algerians residents a França són entre el 5 i el 8% de la població francesa, tot i que el govern francès no té registres sobre raça i etnicitat. Els algerians han residit a França durant més de 150 anys com a resultat del període colonial francès a Algèria des de 1830 fins a 1962, quan després de set anys de guerra va assolir la independència. Les majors comunitats franceses d'algerians es troben a Marsella, París, Lilla, Niça i Lió.
    • Els marroquins es troben arreu del món, principalment als estats magrebins d'Àfrica del Nord, Egipte i Orient Mitjà (una gran colònia jueva a Israel) i comunitats d'expatriats a Europa (principalment a França, també a Bèlgica, Espanya, Itàlia, Alemanya, Holanda, Suècia, Noruega, Portugal, Gran Bretanya i Irlanda) degut a la immigració marroquina des de 1950.
    • Els tunisians ns a Europa, el major nombre d'expatriats tunisians viuen a França i Itàlia (ex colonitzadors), Egipte, Israel, Turquia i al llarg de la Unió Europea.
  • diàspora maltesa: establerts principalment al Regne Unit, Austràlia, Canadà i els EUA, i arreu d'Europa i Amèrica. Hi havia grans comunitats a Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte, però van ser dispersats en la seva majoria en la meitat del segle xx, quan aquests països van adquirir la independència. Des de l'adhesió de Malta a la UE el 2004, es van establir noves comunitats, com la de Bèlgica.
  • Mexicanoamericans (mexicans a l'estranger) - més de 20 milions de persones d'origen mexicà viuen als Estats Units, des d'immigrants nouvinguts des de la dècada de 1970 fins al que hi porten més temps. La majoria dels nord-americans d'origen mexicà viuen sobretot al sud-oest dels Estats Units, a la frontera amb Mèxic, una àrea que pertanyia a Mèxic entre 1821 i 1848. Van ser fonamentals per al desenvolupament en els estats de Califòrnia, Texas, Arizona i Nou Mèxic al segle xx.
  • Diàspora moldava – Durant la seva història aquesta província romanesa va ser dividida en diverses ocasions en la seva història, però els seus habitants són d'origen ètnic romanès. Molts moldaus han emigrat a la Unió Soviètica i als països bàltics. També hi ha als països d'Europa occidental com Irlanda, Espanya, Portugal, Itàlia, França i Països Baixos.
  • Església Morava – Fou fundada a l'antiga província de Moràvia (avui República Txeca. Les persecucions religioses dels segles xvi i xvii els portaren a emigrar a altres països, cosa que li va permetre sobreviure i prosperar. Hi ha centenars de milers de membres de l'església morava en petites comunitats a Europa (Països Baixos), Amèrica (Estats Units), Àfrica (Sud-àfrica), a l'est d'Àsia (Corea del Sud), el subcontinent indi (Índia) i Oceania (Austràlia). No obstant això, la gran majoria d'aquests es consideren nadius del país on hi viuen.
  • Els mormons, grup religiós cristià el nom oficial del qual és Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, amb seu a Salt Lake City, Utah, i altres esglésies més petites sobre la base del mormonisme. Poc menys del 50% de tots els mormons viuen als Estats Units, mentre que prop de les tres quartes parts de la població de Utah són mormons i formar grans minories en uns altres 8-10 estats de l'Oest dels Estats Units;. El mormonisme començà com un petit grup de cristians que seguien els ensenyaments de Joseph Smith, fundador del Moviment dels Sants dels Últims Dies al segle xix. El 1840 es van veure obligats sovint a emigrar i viure als estats de Nova York, Ohio, Illinois i Missouri. Els mormons van ser expulsats per la violència col·lectiva (Joseph Smith va ser linxat) i la persecució per part dels veïns en la dècada de 1840 i el seu nou líder Brigham Young va guiar als mormons a través de les Grans Planures i les Muntanyes Rocoses per resoldre la Vall del Llac Salat, llavors part de Mèxic, però incorporat als Estats Units en 1847. Els mormons han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de Utah i molts estats de l'Oest, quan Utah va esdevenir un estat el 1896. Avui dia, s'estima que hi ha 13 milions de mormons arreu del món, gràcies a l'activitat missionera. Les majors concentracions dels mormons fora dels EUA són a Mèxic, Canadà, Amèrica del Sud, el Sud del Pacífic (especialment Fiji, Samoa i Tonga), Escandinàvia, Gran Bretanya i Àsia, però el creixement més ràpid en el mormonisme a finals del segle xx va ser a Àfrica, Índia i Europa.
  • Els montenegrins, eslaus meridionals de Montenegro que tenen una tradició d'independència i autonomia de 650 anys. Eren una antiga república de Iugoslàvia i més tard formà una federació amb Sèrbia fins que va declarar la seva independència el 2006. Més d'1,3 milions de montenegrins viuen als Balcans, mentre que mig milió més es troben a Europa occidental, 600.000 viuen als EUA i un milió més arreu del món (Canadà, Brasil, Argentina, Sud-àfrica i Austràlia).
  • Diàspora muscogee, que forma part de la nació muscogee (creek) d'Oklahoma (EUA).[8]
Els cinc districtes congressuals d'Oklahoma. El mapa mostra els districtes 1 i 2 amb parts dels 3, 4 i 5 com a part del Territori Indi de 1830 a 1907. Els grups tribals amerindis més nombrosos vivien en la meitat oriental de l'estat, principalment les nacions cherokees, choctaws i creek.
  • Okies són els habitants de l'estat d'Oklahoma. L'estat té una llarga història d'assentament, emigració i dispersió massiva a través dels EUA i d'altres parts del món a causa de les condicions econòmiques i els conflictes amb el govern dels EUA. Molts són amerindis americans, encara que la majoria de la població és blanca i hi ha una minoria considerable d'afroamericans. Oklahoma havia estat reservada pera als nadius americans desplaçats pels colons blancs i les guerres índies del segle xix, la majoria a les Grans Planes i a l'Oest dels Estats Units.
  • Els oromos i altres pobles d'Etiòpia són entre 30 i 50 milions i al llarg de la història han rebut noms com "abisinis", "eritreus" o "amharics". La població d'Etiòpia és molt diversa. La majoria parlen llengües semítiques o cuixítiques. L'oromo, amhares i tigrinyes sumen més de les tres quartes parts de la població, hi ha més de 80 ètnies diferents amb uns 10.000 membres cadascuna. grups ètnics a Etiòpia. S'han escampat arreu d'Àfrica mentre des del segle XX un moviment massiu d'immigrants etíops ha marxat cap a Orient Mitjà (Israel), Europa Àsia meridional, Àsia, Austràlia, Amèrica del Nord (EUA i Canadà), i Amèrica Llatina.
  • Diàspora ucraïnesa, representada pels ucraïnesos que van deixar la seva terra natal en diverses onades d'emigració, establint-se principalment a Amèrica (Estats Units, Canadà, Mèxic, Brasil i Argentina), però també Austràlia, l'est d'Àsia (Xina) i arreu d'Europa. També inclou les desenes de milions d'ucraïnesos que van emigrar des d'Ucraïna a altres parts de l'antiga Unió Soviètica (principalment Rússia) durant l'època soviètica. Ucraïnesos de religió jueva han emigrat a l'Orient Mitjà juntament amb altres jueus russos i s'han establert a Israel.
    • Rutens i russins són pobles eslaus de la petita regió de Rutènia, que abasta la zona més oriental d'Eslovàquia, sud-est de Polònia, la zona nord d'Hongria i l'oest d'Ucraïna, i que ha conservat una identitat etnicocultural única, però que durant més d'un mil·lenni no ha gaudit d'un estat independent. Durant el segle xix i les dues guerres mundials més d'un milió de rutens van fugir del seu país i es va instal·lar a Europa Occidental (França, Alemanya i Àustria), Amèrica del Nord (EUA i Canadà) i l'URSS (Rússia), però en grups inferiors es van establir a l'est d'Àsia (Xina), Orient Mitjà (Turquia), Amèrica del Sud (Brasil) i Austràlia.
  • Uigurs Xin - Són un poble turquès de la regió nord-oest de Xinjiang a la Xina. Més de 2 milions d'uigurs van emigrar cap a l'exterior a zones autòctones uigurs en països propers com Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan, Turkmenistan i l'Uzbekistan, i a altres parts de l'antiga URSS (Rússia). Altres uigurs s'han establit a través de la Xina, però també al Pakistan, els Emirats Àrabs Units, Europa i uns 200.000 viuen als EUA, principalment a San Francisco i Los Angeles (Califòrnia).
Adhesiu dels activistes amerindis de la comunitat de West Philadelphia a Philadelphia PA USA.

Curiositats

[modifica]
  • Diversos pobles amerindis dels Estats Units tenen llegendes de diàspora en els seus contes i identitat, però el concepte només s'aplica després del contacte amb els europeus i l'eliminació de la totalitat dels pobles indígenes pels governs postcolonials blancs dels segles XVI al XIX.
  • Diverses minories ètniques de les zones sota control rus i soviètic després de la Revolució russa continuant desplaçats després dels reassentaments massius sota Ióssif Stalin.
  • Diversos grups van fugir en gran nombre d'àrees sota control de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial, o després dels canvis de fronteres després de la guerra, i van formar les seves pròpies diàspores. Només un petit nombre d'aquests grups i nacionalitats van ser capaços de restaurar l'autonogovern després de la caiguda del comunisme i la dissolució de la Unió Soviètica (1990-91).

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format] http://www.eurominority.eu/version/shop/poster-peoples-big.asp Arxivat 2014-11-25 at the Portuguese Web Archive
  2. Germans and foreigners with an immigrant background Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine.. 156 són els que reclamen ascendència germànica als EUA, Brasil, Argentina, i altres llocs.
  3. "Ethnic Groups of Europe: An Encyclopedia" by Jeffrey Cole (2011), page 171.
  4. «Report on German population». Histclo.com, 04-02-2010.
  5. [enllaç sense format] http://www.indiandiaspora.nic.in/ Arxivat 2010-08-15 a Wayback Machine.
  6. www.jewishvirtuallibrary.org
  7. «BBC NEWS | Europe | France's disaffected Muslim businessmen».
  8. American Indian Culture and Research Journal. vol.28. American Indian Culture and Research Center, University of California, 2004, p. 147. 
  9. Alguns noms dels romanís