Lluís Generes
|
Pel que fa a l'impressor reusenc, vegeu Josep Generès. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Manresa (Bages) |
| Mort | 1710 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Perpinyà (1671–) Catalunya del Nord |
| Ocupació | tallador d'imatges, escultor |
| Obra | |
Obres destacables | |
_retable_de_l%27%C3%A9glise10.jpg)
Lluís Generes[nt 1] (Manresa, ? - Perpinyà, 1710 o abans) va ser un escultor i tallista català autor de nombrosos retaules a la Catalunya del Nord.
Biografia
[modifica]Encara que el lloc de naixement no està prou ben documentat, se sap que procedia d'una família manresana de tallistes. El seu pare Joan Generes[nt 2] i el seu germà Francesc Generes[1] van ser tallistes especialitzats en retaules; i a Lluís Generes el succeí[nt 3] el seu fill Francesc. Encara, en morir en Lluís, feu un llegat[2] al seu fillol i nebot, l'escultor perpinyanenc Lluís Ribera. Hom vincula a la família el coetani Josep Generes[nt 4] que va fer retaules al Bages i podria haver estat germà d'en Francesc i en Lluís. En Lluís Generes s'establí a Perpinyà i, en morir Llàtzer Tramulles el 1656, rebé el tractament d'"architector et sculptor" quan fou contractat per completar el retaule inacabat de Sant Francesc de Paula, per al convent dels Mínims (o de Santa Maria de la Victòria[3]) de Perpinyà. Aquesta i moltes altres obres marcaren una fructífera carrera, que en feu l'escultor més destacat del Rosselló al llarg de mig segle.
Durant uns anys (1660s) tingué el seu taller a Vinçà[4] mentre feia el retaule per a la seva església parroquial, i això li permeté de treballar per altres encàrrecs a la rodalia. La seva obra més reputada és posterior, el grandiós (17 metres d'alçada per 12 d'amplada) retaule de Santa Maria de Baixàs, fet per un contracte del 12 de desembre del 1671 entre l'escultor i els síndics del poble. L'interior del tabernacle mostra pintures del Sant Sopar, la Flagel·lació i Jesús encadenat. Segons Joan Capeille[5] la magnificència del retaule feu encunyar la frase "ha costat tant com el retaule de Baixàs".
Lluís Generes compartí taller amb Pau i Josep Sunyer[nt 5] i amb el també manresà[nt 6] Francesc Grau. Va ser mestre de Francesc Sunyer, Francesc Negre i de Miquel Anglada (que el 1685 el demandà perquè al seu aprenentatge, iniciat el 1679, va fer de servent més que no pas d'alumne). Les darreries de l'artista estan poc documentades, però està registrat que el 1707 vengué unes terres a Charles Maynadier, cirurgià major del regiment de Tesse; i que l'esposa d'en Generes, Maria Roma, era vídua el 1710.
Obres
[modifica]- Retaule de la capella de la Trinitat (1655), de Sant Pere de Prada[6][7]
- Retaule de Sant Francesc de Paula (1656-1659), convent de Santa Maria de la Victòria de Perpinyà (en l'actualitat, però, conservat a la catedral de Perpinyà)[8]
- Retaule dels sants Cosme i Damià (1661), a l'església parroquial de Serdinyà[9]
- Retaule de l'altar major (1663), a Santa Maria d'Espirà de Conflent[10][11][12]
- Retaule de l'altar major (1663-1664), a Sant Julià i Santa Basilissa de Vinçà[13]
- Retaules de l'Ascensió de Crist i de la Immaculada Concepció (1665), a Sant Esteve d'Estoer[14]
- Retaule de l'altar major (1665), a Sant Esteve de Glorianes[15]
- Retaule de l'altar major (1666), a Santa Eulàlia de Fullà[16]
- Retaule de l'altar major (1670), a Sant Vicenç de Clairà
- Retaule de sant Domènec (1671), per a Sant Julià del Soler[17]
- Retaule de la Nativitat (1671-1674), per a Santa Maria de Baixàs[18]
- Retaule (1672), per Sant Esteve de Saorra (desaparegut, només se'n conserven tres peces)[19]
- Retaule de la capella de la Sang (1678), a Sant Quirze de Pià[20]
- Retaule (1679), per al monestir de Santa Maria de Corbiac
- Retaule de l'Assumpció (1681-1682), a l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Vingrau[21]
- Retaule de sant Galdric (1685-1687), a la catedral de Perpinyà[22]
- Retaule de l'altar major (1693- ?), per Sant Mateu de Perpinyà[nt 3]
- Retaules a Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló:
- Retaule a Sant Andreu de Vallestàvia «www.pratsdemollolapreste.com». Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 21 març 2012].
- Confessionaris a Santa Maria d'Espirà de Conflent[28]
- Alt relleu: El sagrament del baptisme a Santa Maria d'Espirà de Conflent[29]
Notes
[modifica]- ↑ O Louis Générés en algunes ortografies franceses
- ↑ Joan Generes (Manresa ? - 1664?) està documentat des del 1620 i va ser autor de diversos retaules de l'església del Carme i a la Seu de Manresa.
- ↑ 3,0 3,1 Lluís Generes morí abans d'acabar el retaule de l'altar major de Sant Mateu de Perpinyà, i el completà el seu fill Francesc Generes.
- ↑ Josep Generes (Manresa, segle xvii) va ser escultor i tallista, amb producció localitzada a Sallent, Cererols, Manresa, Torà, Olesa de Montserrat i Esparraguera, amb un ventall de dates que abasta els anys 1641 al 1670.
- ↑ Pau Sunyer (mort el 1694), el seu fill Josep Sunyer (mort abans de 1682) i el seu net Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Bages, c. 1673 - Manresa, 1751) van formar una altra prolífica saga de tallistes amb obra a la Catalunya del Nord
- ↑ Francesc Grau (Manresa, 1638 - 1693)
Bibliografia
[modifica]- Emmanuel Bénézit Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays - 4 Dughet - Gillet Paris: Günd, 1976 ISBN 2700001524
- Eugeni Cortade Retables baroques du Roussillon Perpignan: Association pour une meilleure connaissance du Roussillon, 1973
- Josep Francesc Ràfols i Fontanals Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña : desde la época romana hasta nuestros días Barcelona: Millá, 1951-1954 (Nova edició Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares Barcelona: Edicions Catalanes, 1980 ISBN 8424805062)
Referències
[modifica]- ↑ S'atribueix a Francesc Generes un retaule a Gavà, obra del 1678.
- ↑ «Els retaules del taller dels Sunyer a l'església de Sant Martí de Joc».
- ↑ «Couvent des Minimes | Perpignan la Catalane, Perpinyà la Catalana». Arxivat de l'original el 2012-01-10. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ Com ho esmenta Julien Lugand a La polychromie baroque en Roussillon, a Locus Amoenus 7 (2004) p. 228 «PDF».
- ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 235-236. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ «Eglise St Pierre de Prades».
- ↑ «Fitxa del retaule de la Trinitat».
- ↑ «www.culture.gouv.fr».
- ↑ «www.culture.gouv.fr».
- ↑ «www.culture.gouv.fr».
- ↑ «Retable d'Espira». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ «Pays d'art et d'histoire Vallée de la Tet. Laissez-vous conter la Vallée de la Tet». Arxivat de l'original el 2008-11-13. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ «www.culture.gouv.fr».
- ↑ Segons una font podrien ser obra no de l'escultor, sinó del seu taller «www.jeantosti.com». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15 setembre 2014].
- ↑ «www.culture.gouv.fr».
- ↑ «www.culture.gouv.fr».
- ↑ Joseph Gibrat La seigneurie et la paroisse du Soler p. 245-246, article a Revue Catalane XIV (1920)
- ↑ «www.culture.gouv.fr».
- ↑ «Fitxa de les figures de saint Etienne, saint Laurent, saint Vincent».
- ↑ «Patrimoine - Site Officiel de la Ville de Pia». Arxivat de l'original el 2013-05-30. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ «Fitxa del retaule de l'Assumpció al Ministeri de Cultura francès».
- ↑ «Retaule de sant Galderic».
- ↑ «Retaule de l'Altar Major de Prats de Molló».
- ↑ «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
- ↑ «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
- ↑ «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
- ↑ «Fitxa del retaule al ministeri de Cultura francès».
- ↑ «Fitxa dels confessionaris al ministeri de Cultura francès».
- ↑ «Fitxa al ministeri de Cultura francès».
Enllaços externs
[modifica]- Notes biogràfiques (francès)