Vés al contingut

Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuci Valeri Flac

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) L. Valerius L.f.L.n. Flaccus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 139 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 71 aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Triumvir monetalis (en) Tradueix
108 aC – 107 aC
Cònsol romà
100 aC – 100 aC
Juntament amb: Gai Mari
Edil
Mestre de cavalleria
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
PartitOptimat Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaValeri Flac Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Valeri Flac
Luci Valeri Flac Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Valeri Flac Modifica el valor a Wikidata

Luci Valeri Flac (en llatí Lucius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Valèria, una antiga família romana d'origen sabí, i portava el cognomen de Flac. Era fill probablement de Luci Valeri Flac Lucius Valerius Flaccus, cònsol l'any 131 aC, i va ser el pare de Luci Valeri Flac, defensat per Ciceró.

Va ser elegit cònsol de la República Romana l'any 100 aC juntament amb Gai Mari, que exercia el càrrec per sisena vegada. Quan era edil curul, el tribú de la plebs Gai Appuleu Decià va presentar una acusació contra ell. Durant els disturbis de la revolta de Luci Apuleu Saturní, els cònsols van rebre ordres de donar suport als tribuns i pretors per mantenir la dignitat de la república i Flac va condemnar a mort a Saturní, Glàucia i altres revolucionaris.

Quatre anys després d'aquests fets, el 97 aC va ser censor amb Marc Antoni l'orador, i van incorporar en la llista de ciutadans romans a molts italians, sens dubte per afavorir el partit de Mari. L'any 86 aC es va convertir en Princeps Senatus per la mort de Marc Emili Escaure.[1]

L'any 82 aC va ser nomenat interrex i va fer aprovar pels comicis la Lex Valeria de dictadura Sullae, que donava el poder absolut a Sul·la. El nou dictador el va nomenar magister equitum.[2]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 158. 
  2. Plutarc. Vides paral·leles: Sul·la XIII,33