Vés al contingut

Margarida de Saxònia (electriu de Brandenburg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarida de Saxònia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Margarete von Sachsen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1449 Modifica el valor a Wikidata
Weimar (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1501 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Spandau (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaWettin Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan Cíceró de Brandenburg (1476, 1476 (Gregorià)–1499) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoaquim I Nèstor de Brandenburg, Anne de Brandebourg, Úrsula de Brandeburg, Albert de Brandenburg Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem III de Turíngia Modifica el valor a Wikidata  i Anna d'Habsburg Modifica el valor a Wikidata
GermansKatharina of Thuringia Modifica el valor a Wikidata
ParentsSegimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, besavi
Elisabet d'Habsburg, tia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 196737409 Modifica el valor a Wikidata

Margarida - Margarette (alemany) - (1449, Weimar - 13 de juliol del 1501, Spandau) va ser una princesa de Saxònia i electriu consort de Brandenburg.

Margarida fou filla del duc de Saxònia Guillem el Valent (1425-1482) fruit del seu matrimoni amb Anna (1432-1462), filla del Rei dels Romans Albert II.

Després de la ruptura del matrimoni dels seus pares, Margarida va continuar vivint a la cort del seu pare, que també va dur a terme les negociacions del seu matrimoni. Després de la seva mort, el Landgraviat de Turíngia va passar als cosins de Margarida, els ducs Albert i Ernest de Saxònia. Les seves vagues reivindicacions sobre els territoris del seu avi Albert II ja havien fracassat en la persona dels seus pares. En la guerra contra Àustria, però, Frederic el Gran va presentar al·legacions al Reichstag de Frankfurt el febrer de 1757, en què justificava les reclamacions al Regne de Bohèmia basant-se en la descendència de Margarida.[1]

Margarida es va casar el 25 d'agost del 1476 a Berlín amb el posterior elector de Brandenburg Joan Ciceró (1455-1499). La data del casament s'havia ajornat diversos cops per dificultats de pagament. El dot de Margarida no es va poder pagar fins al 1492.

En el seu testament, Joan havia promès a la seva dona les ciutats de Spandau, Küstrin, Wriezen, Bötzow, Liebenwalde i Saarmund com a dot i va designar el castell de Spandau com a casa seva, on es va retirar cada cop més.

Descendència

[modifica]

Margarida va tenir els següents fills del seu matrimoni amb Joan:

  • Tochter (1480–1482)
  • Wolfgang (*/† 1482)
  • Joaquim Néstor (1484–1535), elector de Brandenburg
⚭ 1502 Princesa Elisabet de Dinamarca (1485–1555)
  • Elisabet (*/† 1486)
  • Anna (1487–1514)
⚭ 1502 Rei Frederic I de Dinamarca (1471–1533)
  • Úrsula (1488–1510)
⚭ 1507 Duc Enric V de Mecklenburg (1479–1552)

Bibliografia

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Eduard Duller: Maria Theresia und ihre Zeit, Wiesbaden 1844, S. 28