Vés al contingut

Muertos de risa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMuertos de risa
Fitxa
DireccióÁlex de la Iglesia Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrés Vicente Gómez Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJosé Luis Arrizabalaga Aguirrebengoa i Biaffra Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Guerricaechevarría i Álex de la Iglesia Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoque Baños Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFlavio Martínez Labiano Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeTeresa Font Guiteras Modifica el valor a Wikidata
VestuariLala Huete Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 març 1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.500.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0168080 FilmAffinity: 454228 Allocine: 46375 Rottentomatoes: m/dying_of_laughter Letterboxd: dying-of-laughter Allmovie: v177620 TCM: 522892 TMDB.org: 57544 Modifica el valor a Wikidata

Muertos de risa és una pel·lícula de cinema espanyola dirigida per Álex de la Iglesia el 1999 on mostra una història de la relació personal d'un duet de còmics, on vol fer homenatge a Tip y Coll i altres mestres del gènere.[1][2]

Sinopsi

[modifica]

"Muertos de Risa" és un drama humà que conta a manera de paròdia la cultura dels anys 80 i 90.[3] Els seus protagonistes són Nino i Bruno, dos humoristes condemnats a l'èxit més fragorós en una Espanya marcada pels canvis sociopolítics, la televisió, les cançons de l'estiu i les modes que venen i van. Com tot no pot ser perfecte, Nino i Bruno aviat descobreixen que, com més s'odien, més èxit tenen, i com més èxit tenen, més s'odien.

Repartiment

[modifica]

Localitzacions

[modifica]

Aquesta pel·lícula va ser rodada a Madrid, Barcelona, Seseña, Villaviciosa de Odón i Alcalá de Henares.[4][5]

Premis

[modifica]

Adaptacions

[modifica]

Una versió teatral es va estrenar en 2015 escrita pel dramaturg, director i productor Mario Segade i l'actor i director Daniel Casablanca.[3]

Referències

[modifica]