Museu Egipci de Torí
(it) Museo Egizio  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu nacional Museu egiptològic museu arqueològic museu d'història museu privat |
| Història | |
| Creació | 1824 |
| Fundador | Carles Fèlix I de Sardenya |
| Activitat | |
| Utilitza | biblioteca digital |
| Superfície | exposició: 5.500 m² (2015) |
| Mida de la col·lecció o exhibició | exposició: 3.500 peces (2015) |
| Visitants anuals | 898.500 (2022) |
| Nombre de voluntaris | 76 (2019) |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Cristian Greco |
| Empleats | 53 (2019) |
| Altres | |
| Número de telèfon | +39-011-561-7776 |
| Lloc web | museoegizio.it |
| |
Localització geogràfica  | |
El Museu de les Antiguitats Egípcies de Torí (en italià Museo delle Antichità Egizie di Torino), conegut simplement com el Museu Egipci (Museo Egizio), es considera, pel valor dels objectes que conté, el més important del món després del del Caire, i és el més important d'Itàlia, seguit del de Florència.[1] Està situat a la Via dell'Accademia delle Scienze, núm. 6, de la capital piemontesa, dins l'històric Palau de l'Acadèmia de Ciències, seu de l'homònima Acadèmia i també de la Galleria Sabauda (pinacoteca que allotja la col·lecció dels Savoia), bastit el segle xvii per l'arquitecte Guarino Guarini. El 2008 va rebre 510.952 visites.[2]
Història
[modifica]Fou fundat el 1824 per Carles Fèlix de Savoia, que va adquirir la Col·lecció Drovetti, composta per les troballes arqueològiques de Bernardino Drovetti, cònsol francès a Egipte. Tot seguit fou ampliat amb els objectes procedents de les excavacions realitzades pel piemontès Ernesto Schiaparelli.
El museu, gestionat tradicionalment pel Ministeri de Cultura italià, fou privatitzat el 6 d'octubre del 2004 arran de la creació de la Fondazione Museo delle Antichità Egizie, nou ens gestor participat pels governs regional, provincial i municipal i dues fundacions bancàries.
L'edifici fou remodelat en ocasió dels Jocs Olímpics d'hivern del 2006; l'actuació sobre les sales principals va comptar amb la participació de l'escenògraf Dante Ferretti, que amb un interessant joc de llums i miralls ajudà a ressaltar les estàtues més monumentals i impressionants de la col·lecció del museu.
Col·lecció
[modifica]El fons del museu compta amb vora de 30.000 peces d'art egipci que cobreixen el període que va del paleolític a l'època ptolemaica. Els més importants són:
- la tomba intacta de Kha i Merit (dinastia XVIII), l'arquitecte del faraó Amenhotep III i la seva dona, provinent de Deir al-Madinah;
- el temple rupestre d'Ellesiya, fet excavar per Tuthmosis III, de la dinastia XVIII;
- el Cànon Reial, conegut com el Papir de Torí, una de les fonts més importants per datar la cronologia dels sobirans egipcis;
- la Taula d'Isis, que els Savoia obtenen dels Gonzaga al segle xvii;
- la tela pintada de Gebelein;
- els relleus de Djoser;
- les estàtues de les deesses Isis i Sekhmet i la de Ramsès II descobertes al Temple de Mut a Karnak;
- el papir amb el mapa de les mines d'or de Wadi Hammamat.
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Museu Egipci de Torí - Carpeta de premsa (italià)
- ↑ Touring Club Italiano – Dossier Museus 2009 Arxivat 2011-04-09 a Wayback Machine. (italià)
Bibliografia
[modifica]- Wolfgang Kosack: Schenute von Atripe De judicio finale. Papyruskodex 63000.IV im Museo Egizio di Torino. Einleitung, Textbearbeitung und Übersetzung herausgegeben von Wolfgang Kosack. Brunner, Berlin 2013. ISBN 978-3-9524018-5-9
- Wolfgang Kosack: Basilios "De archangelo Michael": sahidice Pseudo - Euhodios "De resurrectione": sahidice Pseudo - Euhodios "De dormitione Mariae virginis": sahidice & bohairice : < Papyruskodex Turin, Mus. Egizio Cat. 63000 XI. > nebst Varianten und Fragmente. In Parallelzeilen ediert, kommentiert und übersetzt von Wolfgang Kosack. Verlag Christoph Brunner, Berlin 2014. ISBN 978-3-906206-02-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Museu Egipci de Torí (italià) (anglès)