Mussol pirinenc
«Miloca» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Estel (màquina)». |
Aegolius funereus | |
---|---|
Mussol pirinenc fotografiat a Ontario (Canadà) | |
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 56 cm |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22689362 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Strigiformes |
Família | Strigidae |
Gènere | Aegolius |
Espècie | Aegolius funereus (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Protònim | Strix funerea |
Distribució | |
El mussol pirinenc,[1] mussol de Tengmalm[2] o miloca[3] (Aegolius funereus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).[4][5] Habita als Pirineus i altres zones de l'hemisferi nord. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Morfologia
[modifica]- Els mascles fan 21-25 cm de llargària total, 55-58 d'envergadura alar i pesen 93-139 g.
- Les femelles fan 25-28 cm, fan 59-62 cm d'envergadura alar i pesen 132-215 g.[7]
- Té les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
- Cap gros.
- Cara blanca amb ulls de color groc.
- Bec de color groc blanquinós.
- Té els discs facials grossos i molt marcats.
- Té els tarsos i els dits coberts de plomes blanques[8] per protegir-se del fred dels boscos subalpins.
- Els exemplars joves són de color marró xocolata.
Subespècies
[modifica]- Aegolius funereus funereus
- Aegolius funereus caucasicus
- Aegolius funereus magnus
- Aegolius funereus pallens
- Aegolius funereus beickianus
- Aegolius funereus richardsoni
- Aegolius funereus sibiricus
- Aegolius funereus jakutorum
- Aegolius funereus juniperi[9]
Reproducció
[modifica]Fa el niu als boscos de coníferes molt densos, la femella hi pon 3-6 ous i els cova durant 28 dies. Els pollets esdevindran sexualment madurs en llur primer any de vida.[10] Als Països Catalans va ésser citat per primera vegada com a nidificador l'any 1983 en algun punt molt localitzat de l'Alta Cerdanya i del Massís del Canigó.[11]
És bàsicament monògam però, a Euràsia i només quan hi ha aliment en abundància, se n'han documentat casos d'un sol mascle aparellat amb dues femelles i d'una sola femella fent dues postes de dos companys diferents.[12]
Alimentació
[modifica]Menja arvicolins i altres mamífers, ocells, insectes i altres invertebrats.
Distribució geogràfica
[modifica]Habita al centre i al nord d'Euràsia i Amèrica.
Costums
[modifica]És un ocell nocturn.
Conservació
[modifica]A banda de la depredació que pateix per part dels seus depredadors naturals (el gamarús, l'astor i la marta), l'alteració del seu hàbitat per accions antròpiques (estacions d'esquí, obertura de vials forestals en zones de cria) i la mala gestió del seu hàbitat poden comprometre la seua supervivència.[13]
Observacions
[modifica]- El mussol de Tengmalm rep aquest nom en honor del naturalista suec Peter Gustaf Tengmalm.
- Pot arribar a viure fins als 10 anys.
Curiositats
[modifica]A la pel·lícula Memòries d'Àfrica del director de cinema Sydney Pollack hi surt aquest ocell com a animal de companyia de Karen Blixen però, en realitat, ni és nadiu d'Àfrica ni fou l'autèntica espècie de mussol que acompanyava l'escriptora.
Referències
[modifica]- ↑ «Mussol pirinenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «mussol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «miloca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 254. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Boreal Owl. Aegolius funereus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 2 febrer 2023].
- ↑ Hayward, G., P. Hayward. 1992. Boreal Owl. The Birds of North America, 2: 1-16
- ↑ «Mussol pirinenc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Avibase[Enllaç no actiu] (català)
- ↑ Tengmalm's Owl. P. 606-616 a S. Cramp, ed. Handbook of the birds or Europe, the Middle East and North Africa: the birds of the Western Palearctic, Vol. 4. Nova York: Oxford University Press. Any 1980
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 69. ISBN 843150434X
- ↑ Johnsgard, P.: North American Owls. Washington DC: Smithsonian Institution Press. Any 1988
- ↑ Article de la revista Quercus, núm. 44, any 1989 Arxivat 2007-08-28 a Wayback Machine. (castellà)
Bibliografia
[modifica]- Alamany, O., i Ticó, J.R.: "Primeras observaciones de Lechuza de Tengmalm en la Península Ibérica". Revista Quercus, núm 13. Any 1984.
- Alamany, O., i Ticó, J.R.: "El mussol de Tengmalm Aegolius funereus" a Atlas dels ocells nidificants a Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Any 1984.
- Alamany, O.: "El desconegut futur del mussol pirinenc". Butlletí de DEPANA, núm 2. Any 1988.
- Canut, J., Garcia, D. i Marco, J.: "Nuevas observaciones de Lechuza de Tengmalm Aegolius funereus en el Pirineo Español (Provincia de Lérida)". Revista Pirineos, núm. 128. Jaca, Any 1986.
- Korpimäki, E.: "On the ecology and biology of Tengmalm's owl Aegolius funereus". Acta Universitatis. Series A. Biologica Núm. 13. Oulu (Finlàndia), 1981.
Enllaços externs
[modifica]- Fotografies i enregistraments sonors Arxivat 2009-05-28 a Wayback Machine. (anglès)
- Oiseaux.net (francès)
- El mussol pirinenc al Principat de Catalunya
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)