Nibelungs
Els Nibelungs, el nom dels quals significa "poble de la boira" o "del submón"[1] són gnoms de les llegendes germàniques. Posseïen grans riqueses que obtenien de les seves mines a les muntanyes, on vivien.
Segons Claude Lecouteux, el mot Nibelung deriva de Nibel "boira, borina"[2] i -ung, sufix germànic que estableix una relació de pertinença i parentiu, llinatge. Nibelungen és, segons aquesta interpretació, etimològicament "el descendent o fill de la boira", que és el país al qual va donar el seu nom un llegendari imperi, pot estar més a prop del Niflheim, "el Món de les boires"", un nom de l'imperi dels morts a l'antiga mitologia nòrdica.[3]
Els Nibelungs tenien Nibelung com a rei. Aquesta llegenda del segle xiii que recita les gestes del cavaller Sigurd,[4] va inspirar Richard Wagner i la seva tetralogia coneguda com L'anell del nibelung.
La popularitat de l'heroi Sigfrid resta palesa en els nombrosos Sifre i Sifrè -forma catalana del nom d'origen germànic- que hi ha a la Catalunya medieval i que continua existint actualment com a cognom, sovint escrit <Cifre> o <Cifrè/Cifré>.
L'èpica medieval s'explica al Cant dels Nibelungs. Fritz Lang, va portar una part a la pantalla al díptic Els nibelungs (1924).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Jan de Vries, Altnordisches etymologisches Wörterbuch, 1962
- ↑ Antic alt alemany: nëbul, nëbal, antic saxó: nëƀal, baix-alemany mitjà: nēvel, nòrdic antic njól ‘nit fosca’ i el prefixoide nifl- ‘fosc, tenebrós’, mot germànic relacionat amb el gal·lès nyfel ‘núvol’, llatí nebula, en grec antic ἡ νεφέλη que significa «núvol» i «nuvolada, massa de núvols» (boira s'hi diu ἡ ὁμίχλη), en eslau antic nebo significa «cel» o en sànscrit nábhas significa "boira, núvol, cel"
- ↑ Claude Lecouteux, Les Nains et les Elfes au Moyen Âge, éditions Imago, Paris, 1988 (ISBN 2-902702-44-2), p. 65.
- ↑ El nom islàndico-noruec d'aquest heroi no coincideix pas amb l'alemany: Sigurd és Sigwart en alemany, no pas Siegfried.