Nobuyuki Abe
Nom original | (ja) 阿部信行 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 novembre 1875 Kanazawa (Japó) |
Mort | 7 setembre 1953 (77 anys) Tòquio (Japó) |
Governador General de Corea | |
22 juliol 1944 – 12 setembre 1945 ← Kuniaki Koiso – Supressió del càrrec → | |
36è Primer ministre del Japó | |
30 agost 1939 – 16 gener 1940 ← Hiranuma Kiichirō – Mitsumasa Yonai → Membre del gabinet: Govern de Noboyuki Abe | |
Membre de la Cambra dels Pars | |
Dades personals | |
Formació | Acadèmia de l'Exèrcit Imperial Japonès Escola d'Artilleria de l'Exèrcit Japonès Acadèmia de Guerra de l'Exèrcit |
Activitat | |
Ocupació | polític, oficial |
Partit | Associació de Suport al Règim Imperial (1940–1945) candidat independent (–1940) |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit imperial japonès |
Rang militar | general |
Conflicte | intervenció a Sibèria |
Família | |
Cònjuge | Mitsu Abe |
Parents | Masazumi Inada, gendre |
Premis | |
Nobuyuki Abe (阿部信行, Abe Noboyuki, 24 de novembre de 1875-7 de setembre de 1953) va ser un militar japonès que va ser primer ministre del Japó durant uns mesos entre 1939 i 1940.
Biografia
[modifica]Nascut a la prefectura d'Ishikawa, fill d'un samurai del clan Kanazawa.[1]
Carrera inicial
[modifica]Va fer carrera militar, estudià a l'Acadèmia Militar i al Col·legi de Guerra de l'Exèrcit, on posteriorment va ser instructor. Més endavant, va ser director d'administració de l'Oficina de l'Estat Major, director de l'Oficina d'Afers Militars; el 1928 va ser nomenat viceministre de Guerra i assistent del ministre Kazushige Ugaki, durant el govern de Hamaguchi. Actuà com a ministre de Guerra en funcions durant l'absència d'Ugaki a causa d'una malaltia.[1]
Més tard va servir com a comandant quart de l'exèrcit a Taiwan, i el 1933 va ser ascendit a general i conseller militar,[1] abans de ser col·locat a les llistes de reservistes el 1936.[2]
Primer ministre
[modifica]El 30 d'agost de 1939 va ser nomenat primer ministre en substitució de Hiranuma Kiichirō, i de forma simultània també va encarregar-se del ministeri d'Afers Exteriors.[1] L'emperador va designar-lo per assegurar que l'economia militarista es dediqués a la producció de maquinària per a l'exèrcit.[3] Va intentar promoure la formació d'un nou govern xinès de la mà de Wang Ching-wei i afavorir el no intervencionisme bèl·lic a Europa. Tanmateix, el fet de no aconseguir reduir la forta inflació del país i altres mesures van fer se li oposessin el Consell Privat de l'emperador, el ministeri d'Exteriors i la Dieta, a més de perdre el suport de l'exèrcit.[2] A més, a mesura els esdeveniments se'ls estaven girant en contra tant a Europa com a l'Àsia. Finalment, el seu govern va durar només quatre mesos i mig, va dimitir en bloc el gener de 1940.[3]
Carrera posterior
[modifica]Després de la seva dimissió va ser enviat a la Xina com a enviat especial al govern de Wang Zhao-ming. D'altra banda, va esdevenir president de l'Associació de Suport al Règim Imperial.[1] El 1942 va ser designat membre de la Cambra dels Pars.[2] L'any 1944 va ser nomenat com a darrer Governador General de Corea.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Abe, Noboyuki» (en anglès). Portraits of Modern Japanese Historical Figures. Biblioteca Nacional de la Dieta. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hunter, Janet. Concise Dictionary of Modern Japanese History (en anglès). Berkeley, Los Angeles i Londres: University of California Press, 1984, p. 1-2.
- ↑ 3,0 3,1 Bradley, F. J.. He Gave the Order: The Life and Times of Admiral Osami Nagano (en anglès). Bennington, Vermont: Merriam Press, 2014, p. 85.