Vés al contingut

North West Mounted Police

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaNorth West Mounted Police

Gary Cooper a la pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCecil B. DeMille i Arthur Rosson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCecil B. DeMille Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRoland Anderson Modifica el valor a Wikidata
GuióAlan Le May, C. Gardner Sullivan i Jesse L. Lasky Jr. Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVictor Young Modifica el valor a Wikidata
FotografiaW. Howard Greene i Victor Milner Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnne Bauchens Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1940 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'aventures, drama i cinema d'acció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCanadà Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0032850 FilmAffinity: 274734 Allocine: 2910 Letterboxd: north-west-mounted-police Allmovie: v104280 TCM: 414834 AFI: 5047 TMDB.org: 83360 Modifica el valor a Wikidata

North West Mounted Police és una pel·lícula de la Paramount dirigida per Cecil B. DeMille i protagonitzada per Gary Cooper, Madeleine Carroll i Paulette Goddard.[1] Està basada en la novel·la “The Royal Canadian Mounted Police” de R. C. Fetherstonhaugh,[2] adaptada per Alan Le May, Jesse Lasky Jr. i C. Gardner Sullivan.[3] DeMille i el seu germà William ja havien portat al teatre aquesta història el 1908.[4] Es tracta de la primera pel·lícula del director per a la productora i també és la primera pel·lícula que DeMille va rodar completament en Technicolor.[5] Estrenada el 27 de desembre de 1940,[6] la pel·lícula va ser nominada a l’Oscar en cinc categories diferents: millor disseny de producció, millor fotografia, millor so, millor banda sonora i millor muntatge, categoria aquesta que fou en la única que guanyà.[7]

Argument

[modifica]

El 1885, al nord-oest del Canadà, el traficant de whisky Jacques Corbeau recluta el mestre d'escola Louis Riel perquè lideri una revolta de mestissos contra un assentament ilegal de blancs que està sent protegit per la Policia Muntada Reial del Canadà. Mentrestant, al fort, dues parelles se senten fortament atrets: per una banda Louvette, la jove filla apassionada de Corbeau i l'agent Ronnie Logan, i per l’altra, April, una infermera que és la germana de Logan i el sergent Jim Brett. En aquesta situació arriba Dusty Rivers, un Ranger de Texas que segueix el rastre de Jacques Corbeau acusat d’assassinat a Texas. Es produeix de seguida una rivalitat entre Jim i Dusty pel cor d’April, però després que els mestissos robin una metralladora Gatling, els dos homes obliden les seves diferències i Dusty escorta April fins a un lloc segur a Batoche, la capital rebel, mentre que Jim es dirigeix al campament indi per impedir que Corbeau inciti els indis a la guerra.

A Batoche, Riel envia Dusty a una trampa al campament indi. Els mestissos han convençut el Cap Big Bear d’entrar en guerra a canvi dels uniformes vermells del policies muntats que arribi a matar. Ronnie i l'agent Jerry Moore viatgen fins a Duck Lake per protegir les 10.000 caixes de munició que els colons, en pànic, han deixat enrere. Mentrestant, un dels pacients indis, agraït de les cures d'April, l’adverteix que els mestissos estan planejant una massacre a Duck Lake. April demana a Louvette que es col·li entre les línies i avisi Ronnie. Louvette enganya Ronnie perquè abandoni el seu lloc i el manté captiu mentre els seus amics són assassinats. Després de la massacre, Jim ordena Dusty que acompanyi April i els ferits al riu i que esperin reforços mentre ell cavalca amb els seus sis homes restants per intentar apaivagar l'aixecament indi.

Arribant just quan Corbeau presumeix de la massacre dels casaques vermelles, l'aparició de Jim fa que el cap abandoni la guerra i Jim arresta Corbeau. Un cop arriben els reforços, Dusty marxa per destruir la metralladora i localitzar Ronnie. L’acaba trobant desconsolat a la tenda de Louvette. Dusty el convenç de tornar i afrontar un càstig. Louvette, enfadada, paga un indi perquè mati Dusty, a qui anomena "l'home blanc del cavall", però com que Ronnie és qui se'n va amb el cavall de Dusty, mor en lloc seu. Dusty porta el cos de Ronnie de nou al fort i arriba just a temps per testificar que Ronnie havia destruït la metralladora, exonerant així el nom del soldat mort. Amb la pau restaurada, Dusty enganya Corbeau i el porta de tornada a Texas per ser jutjat i Jim es queda amb April.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Birchard, Robert. Cecil B. DeMille's Hollywood (en anglès). University Press of Kentucky, 2004-06-29, p. 312. ISBN 978-0-8131-2324-0. 
  2. Nowlan, Robert A.; Nowlan, Gwendolyn W. Film Quotations: 11,000 Lines Spoken on Screen, Arranged by Subject, and Indexed (en anglès). McFarland, 2016-04-30, p. 726. ISBN 978-1-4766-2058-9. 
  3. Silva, George Batista Da. Westerns Esquecidos (en portuguès brasiler). Clube de Autores, 2021-01-23, p. 108. 
  4. Presley, Cecilia de Mille; Vieira, Mark A. Cecil B. DeMille: The Art of the Hollywood Epic (en anglès). Running Press, 2014-12-16. ISBN 978-0-7624-5537-9. 
  5. Kobal, John. The Lost World of DeMille (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2019-10-25, p. 356. ISBN 978-1-4968-2524-7. 
  6. «North West Mounted Police» (en anglès). American Film Institute catalog. [Consulta: 5 febrer 2024].
  7. «The 13th Academy Awards | 1941» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences | Oscars.org. [Consulta: 5 febrer 2024].