Obertura Ruy López
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Moviments | 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ab5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
ECO | C60-C99 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Naixement | Manuscrit de Göttingen, 1490 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Origen del nom | Ruy López de Segura, Libro del Ajedrez, 1561 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació | Obertura oberta | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sinònim(s) | Partida espanyola, Obertura espanyola, Tortura espanyola | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Chessgames.com | Fitxa |
La Ruy López, també anomenada Partida espanyola, Obertura espanyola, Tortura espanyola, o, simplement Espanyola, és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:
- 1. e4, e5
- 2. Cf3, Cc6
- 3. Ab5
La Ruy López és una de les obertures més populars, amb un elevat nombre de variants a l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (ECO): tots els codis des del C60 fins al C99 hi estan assignats.
Història
[modifica]La denominació de l'obertura prové del nom del sacerdot espanyol del segle xvi Ruy López de Segura, qui va fer un estudi sistemàtic d'aquesta i d'altres obertures en el llibre (de 150 pàgines) sobre escacs que va escriure el 1561, el conegut com a Libro del Axedrez, escrit el 1561. A despit d'això, de fet, l'obertura estava ja inclosa al Manuscrit de Göttingen, que data dels voltants de 1490. L'ús en l'àmbit popular de l'obertura Ruy López no es va desenvolupar, però, fins a mitjan segle xix, quan Carl Jaenisch, un teòric dels escacs russo-finès, va "redescobrir" el seu potencial. L'obertura segueix essent, al segle xxi, la més utilitzada d'entre les obertures obertes en torneigs a nivell magistral. A més a més, ha estat usada per gairebé tots els jugadors durant les seves carreres, molts dels quals l'han jugada amb els dos colors.
Conceptes bàsics
[modifica]Començant pel nivell més bàsic, el tercer moviment blanc ataca el cavall que defensa el peó d'e5 de l'atac del cavall de f3. Tot i això, l'aparent amenaça de les blanques de guanyar el peó negre amb 4.Axc6 dxc6 5.Cxe5 és il·lusòria - el negre pot respondre amb 5 ... Dd4, una forquilla al cavall i al peó d'e4, o bé 5 ... Dg5, amb atac simultani al cavall i al peó de g2, de manera que les negres poden recuperar el material quedant amb una bona posició. 3.Ab5 de les blanques segueix, però, essent un bon moviment, ja que es desenvolupa una peça, es prepara l'enroc, i estableix una potencial clavada contra el rei negre. Ja que el tercer moviment de les blanques no genera cap amenaça immediata, el negre pot respondre amb una àmplia varietat de moviments. Aquesta obertura s'ha denominat de vegades la "tortura espanyola", (des del punt de vista de les negres), perquè dona a les blanques un avantatge lleuger però durador, i les negres acostumen a haver de lluitar molt temps per tal d'aconseguir la igualtat.[1]
Tradicionalment, l'objectiu de les blanques quan juguen la Ruy López consistia a deteriorar l'estructura de peons de les negres; sigui quin sigui el peó que les negres usin per recapturar el canvi a c6 hi haurà conseqüències negatives, malgrat el fet que obtindran la parella d'alfils.[2] Les blanques no sempre canvien l'alfil blanc pel cavall de c5, però fer-ho porta a la variant del canvi (ECO C68-C69).
Variants principals
[modifica]La teoria de la Ruy López és la més desenvolupada de totes les obertures obertes, amb algunes línies que han estat analitzades en profunditat fins al trentè moviment. Gairebé en cada moviment hi ha diverses alternatives raonables, i moltes d'elles han estat explorades intensament. És convenient dividir les possibilitats en dos grups, basats en si les negres responen o no amb (3...a6), que és anomenada la Defensa Morphy en honor de Paul Morphy, malgrat que ell no fou en realitat el creador de la línia.[3] Les variants amb moviments negres diferents de 3...a6 són més antigues i generalment més simples, però les línies de la defensa Morphy es juguen molt més sovint.
Defenses negres diferents de 3...a6
[modifica]De les variants d'aquesta secció, les defenses berlinesa i Schliemann són les més populars actualment, seguides per la defensa clàssica.[4]
- 3...g6 (Defensa Smislov o Defensa Barnes)
- 3...Cge7 (Defensa Cozio)
- 3...Cd4 (Defensa Bird)
- 3...d6 (Defensa Steinitz)
- 3...f5!? (Defensa Schliemann)
- 3...Cf6 (Defensa berlinesa)
- 3...Ac5 (Defensa clàssica o Defensa Cordel)
Defensa Smislov
[modifica]a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La Defensa Smislov, Defensa del fianchetto, o Defensa Barnes (ECO C60), (3...g6), és un sistema posicional i tranquil que jugava ocasionalment en Vassili Smislov, i també en Borís Spasski, i que va esdevenir popular els anys 1980 quan es va descobrir que 4.c3 a6! dona a les negres una bona partida.
Malgrat tot, es va descobrir també que després de 4.d4 exd4 5.Ag5, les blanques tenen l'avantatge, i per aquesta raó la variant es juga actualment molt rarament. Un gambit interessant, que comença amb 4.d4 exd4 5.c3 ha estat recomanat per Aleksandr Khalifman, tot i que algunes de les posicions resultants encara no s'han provat exhaustivament.
Defensa Cozio
[modifica]a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La Defensa Cozio (ECO C60), 3...Cge7, és actualment molt passada de moda, i la menys popular de les possibilitats negres al tercer moviment. Tot i que Bent Larsen la va usar amb èxit de forma ocasional, roman com una de les variants menys explorades de la Ruy López. Deu el seu nom a Carlo Cozio.
Defensa Bird
[modifica]a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La Defensa Bird (ECO C61), 3...Cd4, és una variant poc emprada en la pràctica moderna. Amb un joc precís, les blanques poden obtenir l'avantatge.
La defensa fou publicada el 1843 al Handbuch des Schachspiels de Paul Rudolf von Bilguer i analitzada per Henry Bird a les darreries del segle xix. Bird la va jugar amb negres com a mínim 25 cops, puntuant +9 =3 −13 (nou victòries, tres taules, i tretze derrotes).[5] La defensa Bird fou emprada posteriorment alguns cops per Siegbert Tarrasch, Borís Spasski, i Aleksandr Khalifman. Tot i que és encara considerada com a arma sorpresa ocasional, cap jugador d'elit posterior a Bird l'ha adoptat amb regularitat.
Defensa Steinitz
[modifica]a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La Defensa Steinitz (també anomenada Defensa Steinitz Antiga) (ECO C62),[6] 3...d6, és sòlida, però passiva i restringida. Tot i que era la favorita del primer Campió del món Wilhelm Steinitz, i que era jugada sovint per campions mundials i jugadors experts en la defensa com Emanuel Lasker, José Capablanca, i ocasionalment per Vassili Smislov. Va caure en desús després de la Primera Guerra Mundial, a causa de la seva passivitat inherent, que va estimular la recerca de mitjans més actius de defensa en la Ruy López. La qüestió és que les blanques poden forçar les negres a concedir un punt fort a e5 (vegeu Parany de Tarrasch), una concessió no mortal, però sí important.
La variant diferida d'aquesta defensa (3...a6 4.Aa4 d6) ofereix a les negres una posició més alliberada, i és per tant més popular.
Defensa Schliemann
[modifica]a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La Defensa Schliemann, també coneguda com a gambit Jaenisch (o Jänisch), (ECO C63), 3...f5!?, és una línia aguda en la qual les negres es llancen a un atac en el flanc de rei, sovint sacrificant un o dos peons. Considerada per molts com a dubtosa, és usada de forma ocasional en partides d'alt nivell, i és una arma sorpresa.
La variant fou creada originalment per Carl Jaenisch el 1847, i s'anomena sovint amb el seu nom. De vegades se rep també el nom de l'advocat alemany Adolf Karl Wilhelm Schliemann (1817–1872), qui també la investigà posteriorment, tot i que la línia que Schliemann jugava els anys 1860 era en realitat una variant de gambit de la defensa Cordel (3...Ac5 4.c3 f5). Les respostes més freqüents per les blanques a 3...f5!? són 4.d3 o 4.Cc3. En aquest darrer cas, després de 4.Cc3 fxe4 5.Cxe4 ve la jugada 5....d5, amb grans complicacions, o bé 5....Cf6, que generalment condueix a un joc més tranquil.
Defensa clàssica
[modifica]a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La Defensa clàssica o Defensa Cordel (ECO C64), 3...Ac5, és, possiblement, la defensa més antiga existent contra la Ruy López, i ha estat jugada, entre d'altres, per l'exCampió del món Borís Spasski i també per Borís Gulko. La resposta més habitual de les blanques és 4.c3, davant la qual les negres han de triar entre 4...f5, el gambit Cordel, que condueix a un joc agut, després de la qual 5.d4 és considerada la resposta més forta. Més sòlida per les negres és, en canvi, 4.... Cf6, quan 5.0-0 0-0 6.d4 Ab6 porta cap a la Variant Benelux. La principal alternativa blanca consisteix a fer 4.0-0 en comptes de 4.c3.
Una altra alternativa per les blanques és executar el truc de la forquilla 4. Cxe5. S'han jugat algunes partides amb aquesta línia, però no hi ha una refutació clara per part de les negres. El nom es refereix a la següent jugada blanca en cas que les negres capturin el cavall: 4. ... Cxe5 5. d4 (una forquilla).
Defensa berlinesa
[modifica]a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
La defensa berlinesa, 3...Cf6, ha tingut des de fa temps una gran reputació de solidesa i de taulífera, i és sovint esmentada en la literatura escaquística com a "el Mur de Berlín", a causa de la gran dificultat per superar-la.[7] La defensa berlinesa va ser jugada a les darreries del segle xix per Emanuel Lasker entre d'altres, sempre contestant a 4.0-0 amb 4...d6 en l'estil de la Variant Steinitz. Aquesta manera de tractar la defensa va anar progressivament deixant-se de fer servir, a causa de la seva passivitat, i això va provocar que la defensa sencera pràcticament deixés de jugar-se. Arthur Bisguier va jugar la Berlinesa durant dècades, però sembre triant la variant 4.0-0 Cxe4. Llavors, el 2000, Vladímir Kràmnik va fer servir aquesta darrera línia com a arma taulífera contra Garri Kaspàrov al seu matx pel Campionat del món, després del qual, la Berlinesa va experimentar un renaixement notable, i fins i tot jugadors amb un estil molt dinàmic o agressiu com Aleksei Xírov, Vesselín Topàlov, o el mateix Kaspàrov, la van incorporar al seu repertori d'obertures.
Ja que la tercera jugada de les negres no ataca realment el peó "e" de les blanques (si el negre el captura, el blanc recuperarà el peó a e5 (Seirawan 2003:52)), les blanques normalment enroquen. Després de 4.0-0, les negres poden jugar o bé la sòlida 4...Cxe4 o la més lluitadora 4...Ac5 (la Variant Berlinesa Clàssica). Després de 4...Cxe4 5.d4 (5.Te1 Cd6 6.Cxe5 també és raonable) Cd6 6.Axc6 dxc6 7.dxe5 Cf5 8.Dxd8+ Rxd8 hom considera que les blanques tenen un petit avantatge, a la vista de la seva millor estructura de peons, i de la mala posició del rei negre. Les negres, com a compensació, tenen la parella d'alfils i la seva posició no té febleses seriores, de manera que en realitat és difícil que les blanques puguin explotar la seva superioritat estructural sense obrir el joc, cosa que beneficiaria els alfils negres. Les quatre partides en què es jugà aquesta defensa al matx Kaspàrov–Kràmnik varen acabar en taules.
Una alternativa per les negres, que hom pot veure aparèixer en torneigs de tant en tant des dels 1890, és 6....bxc6 7.dxe5 Cb7, línia en la qual les blanques tenen avantatge, ja que, malgrat la parella d'alfils, és difícil per les negres obtenir un contrajoc actiu.
Si les blanques juguen 4.Cc3, l'obertura transposa a l'obertura dels Quatre Cavalls. Si, en canvi, les blanques juguen 4.d3, "la jugada de Steinitz, amb la qual va puntuar de forma espectacular durant el seu regnat com a Campió del Món",[8] llavors les negres poden optar per posar en marxa el Parany de Mortimer.
La Berlinesa té assignats els codis ECO C65–67. El codi ECO C65 cobreix les alternatives a 4.0-0, i també a 4.0-0 Bc5. El codi ECO C66 cobreis 4.0-0 d6, mentre que C67 cobreix 4.0-0 Cxe4.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Taulbut, Shaun. Understanding the Spanish Game. Batsford, 1996. ISBN 0-7134-7633-8.
- ↑ Lane, Gary. The Ruy López Explained. Batsford, 2006. ISBN 0-7134-8978-2.
- ↑ En Morphy va jugar 3...a6 a la segona (unes taules) i la quarta (una victòria per Morphy) partides del seu matx de 1858 contra Adolf Anderssen. Philip W. Sergeant, Morphy's Games of Chess, Dover, 1957, pp. 106-08, 110-12. ISBN 0-486-20386-7. La jugada s'havia fet ja molt abans, però. Charles Henry Stanley jugà 3...a6 dos cops en el seu matx de 1845, celebrat a la ciutat de Morphy, Nova Orleans, contra Eugène Rousseau disputant el Campionat d'escacs dels Estats Units. Stanley va perdre les dues partides, tot i que va guanyar el matx. Andy Soltis i Gene McCormick, "The Morphy Defense", Chess Life, Agost 1984, pp. 26-27. Howard Staunton també mencionava 3...a6 al seu Chess-Player's Handbook, editat per primer cop el 1847. Howard Staunton, The Chess-Player's Handbook (2a ed. 1848), Henry C. Bohn, pp. 147, 149.
- ↑ «Base de dades de New in Chess». Arxivat de l'original el 2006-11-16. [Consulta: 30 octubre 2010].
- ↑ Partides amb la defensa Bird jugades per Bird. ChessGames.com. Consultat el 31 d'octubre de 2010.
- ↑ És una de les diverses variants d'obertura anomenades Variant Steinitz.
- ↑ Emmett, Ryan. «The Berlin Wall Grows Higher In Sochi». Chess.com, 09-08-2008. [Consulta: 22 març 2009].
- ↑ Horowitz i Reinfeld 1954, p. 59
Bibliografia
[modifica]- Müller, Karsten; Lamprecht, Frank. Secrets of Pawn Endings (en anglès). Gambit Publications, 2007. ISBN 978-1-904600-88-6.
- Burgess, Graham. The Mammoth Book of Chess. Carroll & Graf, 2000. ISBN 0-7867-0725-9.
- De Firmian, Nick. Modern Chess Openings: MCO-14. Random House Puzzles & Games, 1999. ISBN 0-8129-3084-3.
- Crusi i Moré, Ramon. El Ruy López en minipartides. El Llamp, 1992. ISBN 978-84-7781-070-4.
- Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess (en anglès). Oxford University, 1996. ISBN 0-19-280049-3.
- Kaspàrov, Garri; Keene, Raymond. Batsford Chess Openings 2. Henry Holt, [1989] 1994. ISBN 0-8050-3409-9.
- Nunn, John. Nunn's Chess Openings. Everyman Chess, 1999. ISBN 1-85744-221-0.
- Seirawan, Yasser. Winning Chess Openings (en anglès). Everyman Chess, 2003. ISBN 1-85744-349-7.
- Shaw, John. Starting Out: The Ruy López. Everyman Chess, 2003. ISBN 1-85744-321-7.
- Tseitlin, Mikhail. Winning with the Schliemann (en anglès). Maxwell Macmillan Chess, 1996. ISBN 1-85744-017-X.
- Lalić, Bogdan. The Marshall Attack. Everyman Chess, 2003. ISBN 9781857442441.
- Lane, Gary. The Ruy López Explained. Batsford, 2006. ISBN 0-7134-8978-2.
- Marin, Mihail. A Spanish Opening Repertoire for Black. Quality Chess, 2007. ISBN 9197600504.
- Wall, Bill. 500 Ruy López Miniatures. Chessco, 1986. ISBN 9780931462566.
- Flear, Glen. Open Ruy López. Everyman Chess, 2000. ISBN 9781857442618.
- Pavlovic, Milos. Fighting The Ruy López. Globe Pequot, 2009. ISBN 1857445902.
- Cox, John. The Berlin Wall. Quality Chess, 2008. ISBN 9789185779024.