Vés al contingut

Ordona

Plantilla:Infotaula geografia políticaOrdona
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 19′ 00″ N, 15° 38′ 00″ E / 41.3167°N,15.6333°E / 41.3167; 15.6333
PaísItàlia
RegióPulla
ProvínciaProvíncia de Foggia Modifica el valor a Wikidata
CapitalOrdona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.805 (2023) Modifica el valor a Wikidata (70,89 hab./km²)
Geografia
Superfície39,57 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud120 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniLeo of Catania (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal71040 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0885 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT071063 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaM266 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.ordona.fg.it Modifica el valor a Wikidata

Ordona és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Foggia. L'any 2009 tenia 2.656 habitants. Limita amb els municipis d'Ascoli Satriano, Carapelle, Foggia, Orta Nova i Cerignola.

Es troba 20 kilòmetres al sud de Foggia i dins la línia ferroviària Foggia-Potenza, situat als turons de Tavoliere, on hi ha els jaciments de l'antiga Herdònia.

Història

[modifica]

Època romana

[modifica]

Prop de la ciutat romana d'Herdònia Arxivat 2010-10-03 a Wayback Machine. es van lliurar dues grans batalles entre els romans i les tropes cartagineses d'Aníbal els anys 212 aC i 210 aC, durant la Segona Guerra Púnica.

Aníbal, que en aquells moments dominava el territori entre les actuals Pulla i Campània, després d'aconseguir vèncer als romans a Cannes (216 aC) i Herdonea (212 aC), el 211 aC va intentar sense èxit moure les seves tropes per a setjar Roma.[1]

Per la seva lleialtat a la República de Roma i oposició a Cartago,[2][3] Herdònia va ser cremada i destruïda per ordres d'Aníbal després de la Segona Batalla (210 aC).

Només després de 89 aC va ser refundada com a municipi de Roma.[4]

La ciutat conegué la seva màxima esplendor i prosperitat durant l'Imperi Romà gràcies a la construcció de la via Trajana i de la successiva via Herdonitana (que la comunicava amb Venosa). Entre els segles I i IV dC Herdonia esdevé un gran centre de trànsit i de comerç del blat del Tavoliere.[4][5]

Com a testimoni d'això encara avui es troben les restes del nucli neuràlgic de la ciutat romana: les ruïnes del Fòrum, de la basílica, de l'amfiteatre, del mercat (macèl·lum), de les termes, de les tavernes i de nombrosos magatzems de dipòsit del gran (les horrae) al llarg de la via Trajana.[6]

Després del terratrèmol que el 346 dC va sacsejar Irpinia i Sannio i que l'afectà en part, molts edificis ja no foren restaurats i foren reconvertits en altres ússos: així, el centre de la ciutat es va traslladar del fòrum a les zones veïnes a la via Trajana.[4][5]

Dels segles V a VII la ciutat restà com a centre de menor importància, com ho mostren les troballes d'aquest període.

Edat mitjana

[modifica]

Amb l'arribada del cristianisme a Itàlia hi ha el testimoni a Herdònia de la presència de dos màrtirs d'Àfrica del Nord, els sants Donat i Fèlix.[7] Immediatament després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, les fonts l'acrediten com a seu episcopal. Així va romandre durant molt de temps sota la protecció d'un bisbe, una figura administrativa de referència per als nous governants de l'època i que compensà pel prestigi, aleshores perdut, de la civitas romana.[8]

Durant l'edat mitjana va rebre diferents noms (Aerdonia, Erdonia, Ardonia, Ardona, o Herdoniae), segons es desprèn dels nombrosos documents medievals i del segle xviii.[9][10][11]

Sembla que va sobreviure als atacs dels ostrogots de Totila (segle vi) i a la invasió de l'emperador romà d'Orient Constant II, i durant el segle vii s'enfrontaren als llombards de la Capitanata.[12][13][14]

La difícil situació política i econòmica medieval va transformar la vila, de manera que va tenir un caràcter més rural. Això va donar lloc a la dispersió parcial de la població[15] des del centre cap a la rodalia. Moltes de les estructures romanes, com tavernes i termes[15] van ser reconvertides entre els segles vi i vii amb finalitats residencials, mentre que l'amfiteatre va ser ocupat pel cementiri.[16]

Al final de l'alta edat mitjana la ciutat es va reduir encara més, i el seu territori fou invadit pels boscos i camps de conreu. Durant el període de Frederic II es va revisar una construcció religiosa normanda del XI (castellum[17]) i reconvertida en domus imperial. Això va permetre una repoblació parcial del territori. La vila medieval d'Herdònia fou abandonada definitivament entre els segles XIV-XV.

L'actual Ordona

[modifica]

Entre els segles xvii i xviii començà el reassentament de l'actual ciutat a una zona contigua a l'antiga ciutat. Sobre el lloc que naixerà l'actual ciutat d'Ordona es va crear una hisenda agrícola dels jesuïtes i posteriorment una de les colònies conegudes com a Cinc indrets reials impulsades per Ferran IV de Borbó per a repoblar els turons meridionals.

Evolució demogràfica

[modifica]

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2010- Rocco Settimio Formoso Llista Cívica

Referències

[modifica]
  1. (italià) Storia di Roma d'Adam Ziólkowski (2006) La risposta di Roma e il cambio di strategia di Annibale, che dal 211 a.C. passò alla difensiva
  2. Antica topografia istorica del regno di Napoli (1818) de Domenico Romanelli, pag. 255. (italià) Annibale sdegnato dalla fedeltà di Herdonia a Roma
  3. Arpi: l'ipogeo della Medusa e la necropoli de Marina Mazzei i Fabio Colivicchi, pag. 65. I principi di Herdonia che tramarono contro Annibale
  4. 4,0 4,1 4,2 Estudis fets pels arqueòlegs Joseph Mertens i Giuliano Volpe, i de la universitat de Foggia i Bari.Herdonia. Breve profilo storico-archeologico Arxivat 2010-10-03 a Wayback Machine.
  5. 5,0 5,1 da Contadini, pastori e mercanti nell'Apulia tardoantica di G.Volpe, pàg. 127-132, 156, 259, 352 Le ragioni dell'importanza di Herdonia nel periodo imperiale e tardoantico romano
  6. da Contadini, pastori e mercanti nell'Apulia tardoantica de Giuliano Volpe, pag. 127 i següents, 156, 259, 352 Le ragioni dell'importanza di Herdonia nel periodo imperiale e tardoantico romano
  7. da La daunia alle origini cristiane di Di Ada Campione, Donatella Nuzzo, pag. 63 e seguenti I martiri Felice e Donato e l'attestazione della diocesi
  8. da Archeologia e società fra il tardo antico e l'alto medioevo de Giuliano Volpe, pàg. 87, 88. I vescovi e la società nell'alto medioevo Arxivat 2011-11-12 a Wayback Machine.
  9. Dizionario universale della lingua italiana de Carlo Antonio Vanzon (1844), pàg. 299, I vari nomi medievali attribuiti al luogo di Herdonia
  10. Atti della Società pontaniana di Napoli (1825), pàg. 286, 287 e 288, Gli scritti dello storico romano Tito Livio La confusione di alcuni geografi medievali con Lacedonia
  11. Antica topografia istorica del regno di Napoli Domenico Romanelli (1818), pàg. 256, 257 Il luogo storico di Herdonia, cui si attribuirono anche i nomi Herdonea, Ardonea e Cerdonia
  12. Codice diplomatico longobardo dal DLXVIII al DCCLXXIV di AA.VV., pàg. 56, Herdonia e la presunta distruzione longobarda
  13. Della storia di Bari de Giulio Petroni, pàg. 39, L'invasione di Costante II in Puglia,
  14. Cenni storici su la origine della città di Foggia... de Casimiro Perifano, pag. 42, L'invasione di Costante II e l'occupazione di Herdonia,
  15. 15,0 15,1 da Città apule fra destrutturazione e trasformazione: i casi di canusium e Herdonia de Giuliano Volpe, pag.568 i ss. Herdonia dopo il V Secolo Arxivat 2011-09-17 a Wayback Machine.
  16. da Puglia paleocristiana e altomedievale de Giuseppe Di Cagno, pàg.21 L'anfiteatro e le necropoli
  17. de Castelli medievali de Raffaele Licinio, pàg. 152 Il castello di Dordano, donato dal normanno Guiscardo ai benedettini di Venosa

Enllaços externs

[modifica]