Otakar Ševčík
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 març 1852 Horažďovice (Txèquia) |
| Mort | 18 gener 1934 (81 anys) Písek (Txèquia) |
| Sepultura | Bývalý hřbitov v Písku (en)  |
| Formació | Conservatori de Praga |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, professor d'universitat, concertino, compositor, pedagog musical, pedagog, musicòleg, professor |
| Ocupador | Conservatori de Praga |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Antonín Bennewitz |
| Alumnes | Rudolf Kolisch, Eugenia Umińska, Jaroslav Kocian, Milan Zuna (en) i Ágnes Rozgonyi (en) |
| Instrument | Violí |
  
| |
Otakar Ševčík (Horažďovice, 22 de març de 1852 - Písek, 18 de gener de 1934) fou un violinista i compositor txec.
Estudià en el Conservatori de Praga, on va ser deixeble de Benewitz. El 1870 fou contractat com a concertino pel Mozarteum de Salzburg i més tard per l'Òpera Còmica de Viena. Entre 1874-92 visqué a Rússia, últimament com a professor del Conservatori de Kíev; la seva actuació el feu mereixedor d'altes distincions i condecoracions. El 1892 passà al Conservatori de Praga com a professor de violí, on tingué entre altres alumnes Alfred Pellegrini, el neerlandès Arthur Oróbio de Castro, l'austríac Gottfried Feist,[1] l'italià Rodolfo Lipizer, l'anglès Harry Blech,[2][3] el turc Haig Gudenian,[4] i els russos Konstantín Saradíev,[5] i Alexander Schmuller[6] el seu compatriota Talic i[7] el txec Jaroslav Hašek.[8]
Des de 1898, quan assolí celebritat mundial el seu deixeble Jan Kubelík, l'escola de Ševčík concentrà sobre ell l'atenció dels millors concertistes mundials, que anaren acudint a Praga per a perfeccionar-se sota la direcció metòdica de Ševčík. El 1909 passà com a professor al Conservatori de Viena on tingué entre altres alumnes a Adolph Koldofsky, Jakob Kostakovsky;[9] després de la declaració de la independència txecoslovaca tornà al Conservatori de Praga. També durant un temps fou professor a Písek, un gran centre cultural a uns 30 km. de Praga i on entre d'altres alumnes tingué l'estatunidenc Louis Krasner.
Les seves obres principals són:
- La tècnica del violí, (quatre parts, 1880);
- Rudiments tècnics de violí, (1900);
- Curs preparatori, (1896);
- L'escola de l'arc, que conté 4.000 cops d'arc diferents (1893). El 1925 publicà una edició definitiva en el seu Mètode als Estats Units.
Referències
[modifica]- ↑ https://peoplepill.com/people/gottfried-feist/
- ↑ D A, 1969, p. 162, volum 1.
- ↑ Margaret Cambell «Obituary: Harry Blech». The Independent, 11-05-1999 [Consulta: 29 abril 2017].
- ↑ D A, 1996, p. 1188.
- ↑ D A, 1996, p. 200, apèndix núm. 9.
- ↑ D A, 1996, p. 1157, apèndix núm. 9.
- ↑ D A, 1996, p. 27, apèndix núm. 10.
- ↑ D A, 1996, p. 547, volum 27.
- ↑ D A, 2002, p. 667-68.
Bibliografia
[modifica]
- D A, Diversos Autors. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55, 1996. ISBN 84-239-4555-3.
- D A, Diversos Autors. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, Volum Nº. 6, 2002. ISBN 84-8048-303-2.
- D A, Diversos Autors. Gran Enciclopedia de la Música Clásica. SARPE, 1969. ISBN 84-7291-226-4.