Vés al contingut

Otaru

Plantilla:Infotaula geografia políticaOtaru
小樽市 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Fotomuntatge
Vista hivernal
Imatge

Símbol oficialBetula platyphylla (arbre)
Rododèndron (flor)
Treron sieboldii (ocell) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 11′ 27″ N, 140° 59′ 40″ E / 43.19072°N,140.99436°E / 43.19072; 140.99436
EstatJapó
Prefecturaprefectura de Hokkaidō
Subprefecturasubprefectura de Shiribeshi Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població112.452 (2020) Modifica el valor a Wikidata (461,19 hab./km²)
Geografia
Superfície243,83 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perIshikari-wan Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Takashima (en) Tradueix, Asari (en) Tradueix i Shioya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació20 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata
SegüentSapporo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal047-8660 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0134 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Nakhodka (1966–)
Dunedin (1980–)
Gangseo District (en) Tradueix (2009–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcity.otaru.lg.jp Modifica el valor a Wikidata

Facebook: otarucity X: OtaruCity Instagram: otaru_kurasi Modifica el valor a Wikidata

Otaru (小樽市) és una ciutat i port d'Hokkaidō en la subprefectura de Shiribeshi, Hokkaido, Japó. Otaru és un popular destí turístic per la seua particular arquitectura clàssica (d'estil semi-occidental d'abans de la guerra). Degut a la seua proximitat amb la ciutat de Sapporo (a 30 minuts en tren), Otaru s'ha convertit recentment en una ciutat dormitori. Tot i no ser la capital de Shiribeshi, n'és la ciutat més poblada.

Geografia

[modifica]

Localització

[modifica]

Otaru és una ciutat portuària a la costera de la mar del Japó al nord de la subprefectura de Shiribeshi. La zona del sud de la ciutat es caracteritza pels desnivells en el terreny a causa de diverses muntanyes (en especial, el Tenguyama), on l'alçada del terreny va declinant cap a la mar. El terreny disponible des de la mar fins a la muntanya ha sigut pràcticament urbanitzat en la seua totalitat.

Barris

[modifica]
Nom Zona[1] Habitants
Asari Orient 8.337 hab.
Yanagibashi Asakusa 3.053 hab.
Asakusabashi Asakusa 7.366 hab.
Torigoe Asakusa 2.944 hab.
Kuramae Asakusa 6.123 hab.
Kojima Asakusa 3.487 hab.
Misuji Asakusa 4.258 hab.
Akihabara Shitaya 64 hab.
Ueno Shitaya 3.760 hab.
Higashi-Ueno Shitaya 8.678 hab.
Motoasakusa Asakusa 6.772 hab.
Kotobuki Asakusa 6.076 hab.
Komagata Asakusa 2.269 hab.
Kita-Ueno Shitaya 4.099 hab.
Shitaya Shitaya 7.312 hab.
Negishi Shitaya 13.307 hab.
Iriya Shitaya 6.134 hab.
Ryūsen Shitaya 8.462 hab.
Matsugaya Asakusa 8.308 hab.
Nishi-Asakusa Asakusa 7.964 hab.
Kaminarimon Asakusa 2.764 hab.
Asakusa Asakusa 17.588 hab.
Hanakawado Asakusa 2.331 hab.
Senzoku Shitaya 10.660 hab.
Imado Asakusa 4.374 hab.
Higashi-Asakusa Asakusa 3.147 hab.
Hashiba Asakusa 5.768 hab.
Kiyokawa Asakusa 5.289 hab.
Nihonzutsumi Asakusa 5.967 hab.
Minowa Shitaya 3.047 hab.
Ikenohata Shitaya 5.360 hab.
Ueno-Koen Shitaya ??? hab.
Ueno-Sakuragi Shitaya 2.351 hab.
Yanaka Shitaya 8.414 hab.
Total 207.838 hab.

Clima

[modifica]
Paràmetres climàtics mitjans de Otaru (1981–2010)
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Font:

Història

[modifica]

La ciutat va ser un assentament habitat pels Ainu i el nom d'"Otaru" és reconegut com un topònim d'origen Ainu, possiblement amb el significat de "Riu que va per la platja de sorra". La petita part que encara romàn de la Cova Temiya conté troballes del període Zoku-Jōmon de la història Ainu, vora l'any 400 després de Crist. Otaru fou reconeguda com a vila pel bakufu en 1865 i en 1880 el primer ferrocarril de Hokkaidô va ser inaugurat amb una línia diària entre Otaru i Sapporo.

Un decret imperial de juliol de 1899 va establir Otaru com a port obert al comerç amb els Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit.[2]

La ciutat va destacar com a centre econòmic i de negocis de Hokkaidô com també com a port de comerç amb la prefectura de Karafuto en la dècada dels anys 1920. Otaru va ser declarada com a ciutat l'1 d'agost de 1922.

El 26 de desembre de 1924, un tren frigorífic carregat amb 600 peces de dinamita va explotar a l'estació de Temiya, danyant greument el magatzem, les instal·lacions portuàries i l'àrea del voltant. Les autoritats locals van informar de que hi van haver 94 morts i 200 ferits.

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser seu d'un camp de presoners per als aleutians detinguts arran l'ocupació Japonesa d'Attu.[3]

Des de la dècada de 1950, quan la indústria del carbó de la ciutat va començar a anar en declivi, l'estatus d'Otaru com a nus econòmic va anar passant a Sapporo.

Política

[modifica]
Edifici de l'ajuntament d'Otaru

Assemblea municipal

[modifica]

La composició actual de l'assemblea municipal és aquesta:[4]

Partit Regidors
  Partit Liberal Democràtic PLD
7 / 25
  Kōmeitō KMT
5 / 25
  Partit Comunista del Japó PCJ
5 / 25
  Partit Democràtic Constitucional PDC
5 / 25
  Independents Ind
3 / 25
  Escons vacants
0 / 25

Alcaldes

[modifica]
Nom Inici Fi
Tôta Sayanagi 1923 1925
Fumihiko Kitagawa 1925 1932
Miyakichi Itaya 1933 1937
Naotaka Kawahara 1938 1945
Kokichi Fukuoka 1945 1946
Eitarô Suhara[5] 1947 1951
Yogorô Adachi 1951 1967
Yu Inagaki 1967 1975
Kazuo Shimura 1975 1987
Masaaki Shintani 1987 1999
Katsuma Yamada[6] 1999 2011
Yoshiharu Nakamatsu[7] 2011 2015
Hideaki Morii 2015 2018
Toshiya Hazama[8] 2018 Ara

Transports

[modifica]

Ferrocarril

[modifica]

Carretera

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Es refereix als antics districtes que ara formen Taito, Asakusa i Shitaya
  2. US Department of State. (1906). A digest of international law as embodied in diplomatic discussions, treaties and other international agreements (John Bassett Moore, ed.), Vol. 5, p. 759.
  3. Breu, Mary. Last Letters from Attu: The True Story of Etta Jones, Alaska Pioneer and Japanese POW. Portland: Graphic Arts Books, 2009, p. 296. ISBN 978-0-88240-852-1. 
  4. «小樽市 :会派別名簿» (en jp). Arxivat de l'original el 2019-06-11. [Consulta: 11 gener 2021].
  5. Primer alcalde democràtic
  6. Amb el suport del PLD, PD i Komeito
  7. Amb el suport del PLD i el PD
  8. Amb el suport del PLD, Komeito, PDC