Pere de Foix el Vell
Pere de Foix el Vell (francès: Pierre de Foix) (França, 1386 - Avinyó, 13 de desembre de 1464) fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Biografia
[modifica]Infància i formació
[modifica]Pierre Foix (Petro de Fuxo) ve d'una gran família feudal, els comtes de Foix, conegut des del segle xi. Va néixer el 1386, fill d'Arquimbald de Grailly, captal de Buch, i d'Isabel de Foix, comtessa de Foix.
Va estudiar amb els Cordeliers i la seva carrera a l'Església.
Primers anys
[modifica]Primers anys
[modifica]Ell és primer Bisbe de Lescar als 20 anys (23 d'octubre de 1409).
El Gran Cisma
[modifica]El 1409, va ser creat cardenal durant el gran cisma d'Occident, pel papa Benet XIII d'Avinyó, també anomenat Pedro de Luna. Va tenir un paper important, durant i després del Concili de Constança amb Benet XIII, refugiat a Peníscola, i amb els seus partidaris, en particular aragonesos. Ell és convocat per examinar els drets dels pretendents a tron papal, i contribueix a l'elecció de Martí V de l'11 de novembre de 1417.
Com a record, cal fer menció que el Consell de Constança va posar fi al gran cisma occidental (1388 - 1417). Aquest cisma gairebé no va afectar el poble fidel. Va ser una "batalla de líders"! No obstant això, hi va haver un "cisma" al nivell de les diòcesis i els bisbes: eren de l'obediència de Roma o de la d'Avinyó, la majoria de vegades segons l'elecció dels líders polítics.
Legat del Papa
[modifica]Enviat pel nou pontífex Martí V (elegit el 1417) com a legat a prop del rei d'Aragó Alfons el Magnànim, va obtenir el 26 de juliol de 1429 a Sant Mateu (Baix Maestrat) l'abdicació de l'antipapa Climent VIII i de fet acabà amb el cisma a Aragó.
Va ser bisbe de Comenge (sud de Tolosa) del 1426 al 1437 .
El 1448, va intervenir com a legat papal durant la invenció de les relíquies de Marie Salomé i Marie Jacobé a Notre-Dame-de-la-Mer (Saintes-Maries-de-la-Mer).
Rector del Comtat Venaissin
[modifica]Poc després de la mort de Louis Aleman, fou nomenat, per Papa Eugeni IV, rector del Comtat Venaissin, governador d'Avinyó i administrador apostòlic d'Arles (1450-1463), com a tal, el 3 de setembre de 1455, celebra a la ciutat d'Arles, a l'església metropolitana, el matrimoni en segones nupcies del rei Renat I amb Joana de Laval. En aquesta ocasió hi ha, durant vuit dies, grans festivals públics, balls, festes, fogueres, tornejos, cavalcades, etc.[1] Encara administrador apostòlic, va presidir el Consell d'Arles el 1457, i després l'any següent el "Concili d'Avinyó". Allà, va adoptar diverses regulacions per a l'administració de les diòcesis. Anecdòticament, el 1459 va autoritzar l'ancestre de Nostradamus Crescas de Carcassona, un convers jueu, que portés el nom de Pierre de Notre-Dame. I el 1460 va concedir una butlla d'indulgències per promoure la construcció d'una església de predicadors a la ciutat d'Arles.[2]
Segons l'historiador Jean-Pierre Papon, va renunciar una mica abans del 1462 del seu despatx d'Arquebisbe d'Arles, on va ser substituït per Philippe de Lévis.[3]
Dins Febrer de 1463, fou nomenat bisbe administrador de Tarbes. El cardenal va morir a Avinyó, el 13 de desembre de 1464, de 78 anys i enterrat en un sepulcre de marbre a l'església de Cordeliers, on es troba agenollat. Va tenir temps de construir una rica biblioteca, la majoria de les seves obres pertanyien a l'anti-papa Pedro de Luna. Toulouse li deu la fundació del Col·legi de Foix.
-
Claustre de Abadia de Montmajour
-
Clau de volta del Col·legi de Foix
Referències
[modifica]- ↑ Émile Fassin - Arles Archaeological Bulletin, 1889 n ° 9, pàgines 132-135.
- ↑ Louis Stouff - L'església i la vida religiosa a Arles i Provença, pàgina 115
- ↑ Jean-Pierre Papon, Jules Frédéric Paul Fauris de Saint-Vincens - Història general de la Provença: dedicada als estats - Moutard, 1777 - pàgina 317 aquí [arxiu]: Philippe de Levis.... va ser nomenat arquebisbe d'Arles el 1462, per la dimissió de l'anterior
Font parcial
[modifica]- Marie-Nicolas Bouillet i Alexis Chassang (dir.), "Pierre de Foix (1386-1464)" al Diccionari universal d'història i geografia ,1878 (llegir a Wikisource)