Vés al contingut

Port del Comte (estació d'esquí)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretPort del Comte
Imatge
Pistes del Port de Comte vistes des del Tossal d'Estivella
Tipusestació d'esquí Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Coma i la Pedra (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 12′ N, 1° 36′ E / 42.2°N,1.6°E / 42.2; 1.6
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfícieàrea d'esquí: 50 km² Modifica el valor a Wikidata
Estació d'esquí
Remuntador17 Modifica el valor a Wikidata
catifa rodant=4  telecadira=5  telesquí=8  canó de neu=260 Modifica el valor a Wikidata
Pista d'esquí alpí40 (54 km) Modifica el valor a Wikidata
  9  13  12  6 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webportdelcomte.net Modifica el valor a Wikidata

El Port del Comte és una estació d'esquí alpí que duu el nom del massís del Port del Comte, on es troba, exactament al vessant nord de la Serra del Querol i Serra del Port del Comte, així com als voltants del Tossal d'Estivella.[1][2]

L'estació d'esquí

[modifica]

Està dividida en dos grans sectors: l'un comprèn el Querol i el nord del Serrat de la Bòfia, i és on hi ha tots els nuclis de serveis i aparcaments. Compta a més amb els remuntadors amb més capacitat, després d'un procés de modernització que els darrers anys hi han deixat 3 telecadires de quatre places (un dels quals desembragable), així com innivació artificial a algunes de les pistes.[3] L'altre, situat a una zona més elevada entre el Pedró dels Quatre Batlles i Estivella, no compta amb accés rodat: per arribar-hi cal agafar un telecadira de 2 places d'orientació SSW les pistes sota el qual pateixen sovint manca de neu. Això fa que aquest sector (que no compta amb cap canó de neu artificial) estigui sovint tancat quan la resta de l'estació està oberta; malgrat que les pistes més altes i ben orientades (i per tant amb més neu) de l'estació siguin precisament a l'extrem del sector d'Estivella, baixant cap a la Rasa de Carbasser. El parc de remuntadors en aquest sector és més antic (2 telecadires de 2 i 3 teleesquís, un dels quals per a debutants). Un dels telecadires presenta la particularitat de ser de doble ús, amb la seva traça abraçant ambdós vessants de la carena del Clot Rodó.[4]

Llistat de Pistes

[modifica]

Prat Donadó

[modifica]
  • Donadó 1
  • Donadó 2
  • Debutants 1
  • La Rata
  • La Rasa Coma
  • La Dreta (Pista més llarga de l'estació)
  • La Sant Grau

El Sucre

[modifica]
  • La Serp
  • La Rasa Coma
  • La Drecera
  • La Diagonal
  • Els Galls
  • Rasa Sucre
  • Coma dels Marrans
  • La Pelada
  • La Pleta
  • La Querol 1
  • La Querol 2
  • El Llop
  • La Rasa Bòfia
  • L'Obaga
  • La Bòfia
  • L'Orri
  • El Forat
  • El Tub Coma
  • Solei

L'Estivella

[modifica]
  • La Tornada
  • La Ginebrosa
  • La Font
  • L'Estivella Nord
  • Els Bolets
  • La Rasa
  • L'Estadi
  • L'Arderic
  • L'Esquirol

Novetats de cada temporada

[modifica]
  • Temporada 2011-2012
    • Estrena "El bosquet" 27 hectàrees de Free sky.
  • Temporada 2012-2013
    • Estrena Snowpark que conte Big jumps, Calaixos, Baranes. A part és el primer snowpark nocturn de Catalunya.
  • Temporada 2013-2014
    • Marcatge de 5 nous cirtuits per requetes (45 km). Ampliació de la zona de debutants fent-la la més gran dels Pirineus.
    • Nou circuit d'esquí Nòrdic, 16 km. Nou circuit Múixing, 15 km.
  • Temporada 2019-2020
    • Nous canons de neu artificials per augmentar la zona d'innivació artificial.

Referències

[modifica]
  1. Guixé, David. El Medi natural del Solsonès. Edicions Universitat Barcelona, 2008-12, p. 444. ISBN 978-84-475-3313-8. 
  2. Íñigo, José Ma; Aradillas, Antonio. El Ebro, Río de Turismo (en castellà). Editorial Visión Libros, p. 214. ISBN 978-84-9983-348-4. 
  3. Llurdes i Coit, Joan Carles; Sauri i Pujol, David «LA INCIDÈNCIA DEL CANVI CLIMÀTIC EN EL TURISME HIVERNAL. S'HA ACABAT L'ESQUÍ?». 4es Jornades tècniques de neu i allaus. 25-26 i 27 de maig 2011, Vielha e Mig Aran. Institut Geològic de Catalunya, 2011, pàg. 30.[Enllaç no actiu]
  4. Anuari territorial de Catalunya 2005. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 149. ISBN 978-84-7283-881-9. 

Enllaços externs

[modifica]