Vés al contingut

Portella Blanca d'Andorra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretPortella Blanca d'Andorra
Imatge
Tipusport de muntanya
collada
coll Modifica el valor a Wikidata
Part defrontera entre França i Espanya
frontera francoandorrana
frontera hispanoandorrana Modifica el valor a Wikidata
Localització
MunicipiEncamp, Lles de Cerdanya i Porta
Localitzaciópunt triple entre Espanya, França i Andorra Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 30′ 10″ N, 1° 43′ 33″ E / 42.502736°N,1.72596°E / 42.502736; 1.72596
Característiques
Altitud2.514,9 m Modifica el valor a Wikidata
TravessaAndorra, Espanya i França Modifica el valor a Wikidata
Hi passaCamins de Gran recorregut

La Portella Blanca d'Andorra o Coll d'Engaït[1] és un coll de muntanya situat[2] a 2.514,9 metres d'alçada sobre el nivell del mar, entre el Pic Negre d'Envalira i el Pic de Calm Colomer.

Separa la Ribera de Campcardós, tributària del riu Querol a la vall de Querol (Alta Cerdanya), a la conca del riu Segre; del riu d'Engaït, després riu de la Llosa a la Vall de la Llosa (Baixa Cerdanya), també a la conca del riu Segre.

Fa de límit administratiu d'Encamp, Lles de Cerdanya, i Porta. Al mateix coll hi ha la fita 427 de la partió entre els estats espanyol i francès segons el Tractat dels Pirineus (1659-1868) que parteix la Cerdanya. És una gran fita de granit que indica el trifini comunal, municipal i parroquial, comarcal i estatal anteriorment esmentats.

La vista des del coll és esplèndida, el paisatge és el típic d'aquestes altituds, pelat i sense arbres. Pel cantó francès es veu el vessant nord del Puigpedrós i tota la vall de Campcardós que va a desembocar a Porta. El coll és just a sota del Pic Negre d'Envalira, de 2.825 m. Cap al sud es pot gaudir de la vista que ofereix tota la vall d'Engaït.

El vessant nord-est de la Portella Blanca d'Andorra és espai natural protegit, inclosa al Parc Natural Regional del Pirineu Català.

L'escola pública de Lles de Cerdanya rep el nom d'Escola Portella Blanca,[3] de la  Zona Escolar Rural (ZER) Baridà-Batllia, de Montellà i Martinet.

Llegenda

[modifica]

Segons una de les llegendes[4] andorranes, per la Portella Blanca d'Andorra és per on va passar un petit grup d'habitants de les valls de la Valira per tal de formar una milícia que es va unir als exèrcits de Carlemany en el seu intent de foragitar els alarbs de les valls pirinenques. Llur aportació va ser fonamental, sobretot pel seu coneixement del territori. Com a premi, Carlemany els va atorgar protecció permanent, en el que es considera fundació llegendària d'Andorra.

Accés

[modifica]

És únicament accessible a peu. Representa un dels alts passos de muntanya d'accés a Andorra[5] més freqüentats.

Senderisme

[modifica]

Aquest port de muntanya és creuat pels següents camins de gran recorregut:

Referències

[modifica]
  1. ↑ http://www.mojonesdelospirineos.com. «Fites frontereres dels Pirineus situades a Lles de Cerdanya (Girona)». [Consulta: 21 març 2018].
  2. ↑ La Portella Blanca d'Andorra en els ortofotomapes de l'IGN
  3. ↑ «Escola PORTELLA BLANCA». ZER Baridà-Batllia, 2018. [Consulta: 21 març 2018].
  4. ↑ Valls i Carol, 2010.
  5. ↑ «Portella Blanca d'Andorra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2018].
  6. ↑ «GR7: Andorra, d'est a sud». [Consulta: 21 març 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «100 - Porta». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Figuera, Manel. Circuits d'alta muntanya pel Pirineu Oriental Català: 25 itineraris per carenes del Canigó al Pedraforca. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 66). ISBN 84-9791-077-X. 
  • Figuera, Manel. Excursions escollides per a taquetes de neu: 20 itineraris pel Berguedà, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Azimut, 75). ISBN 84-9791-140-7. 
  • Gel, Carles. 30 ascensions a peu per la Catalunya Nord. Valls: Cossetània Edicions, 2004 (Azimut, 64). ISBN 84-9791-055 - 9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Enveig i Porta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Valls, Àlvar; Carol, Roser. Llegendes d'Andorra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010. ISBN 978-84-9883-340-9. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Portella_Blanca_d%27Andorra&oldid=32968648»