Vés al contingut

Quartet de corda núm. 2 (Weinberg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 2
Forma musicalobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorMieczysław Weinberg Modifica el valor a Wikidata
Creació1940 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1987 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica de cambra Modifica el valor a Wikidata
Durada26 minuts Modifica el valor a Wikidata
Opus145 i 3 Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 2, op. 3 i op. 145, va ser compost per Mieczysław Weinberg entre el 25 de novembre de 1939 i el 13 de març de 1940, i revisat el 1987. Va ser dedicat a la mare i la germana del compositor.[1]

Moviments

[modifica]
  • I.Allegro
  • II Andante
  • III Allegretto
  • IV Presto

Origen i context

[modifica]

El segon quartet de corda de Weinberg, creat durant la seva estada a Minsk després de l'atac nazi a Polònia, revela la seva habilitat compositiva als vint anys. Amb l'ajuda de Vladislav Zolotariov, Weinberg va fer la transició de pianista a compositor. Aquesta obra, dedicada a la seva mare i germana, mostra una combinació sorprenent d'alegria inicial i una atmosfera seriosa i introspectiva, les quals moririen en un camp de concentració.[2]

Weinberg combina textures lleugeres i un ambient relaxat amb la densitat i el dramatisme del quartet anterior, especialment en el vibrant Presto final. L'obra va ser minuciosament revisada el 1986, influint en la seva Simfonia de cambra núm. 1. Tant el Quartet de corda núm. 2 com la Simfonia de cambra comparteixen l'opus 145. Aquesta revisió potser també va marcar el Quartet de corda núm. 17.[3]

Referències

[modifica]
  1. Elphick, Daniel. «The String Quartets of Mieczysław Weinberg: A Critical Study» (en anglès). University of Manchester. [Consulta: 24 abril 2020].
  2. Arloff, Steve. «Ressenya del disc» (en anglès). Musicweb. [Consulta: 26 abril 2020].
  3. Viana, Juan Manuel «La isla del tesoro camerístico: los cuartetos de Weinberg». Scherzo, 357, 12-2019.