Requiari

Requiari
	;
Biografia
Naixement	c. 415
Mort	desembre 456 (Gregorià) (40/41 anys); Porto (Portugal)
Causa de mort	pena de mort, decapitació
3r King of the Suebi (en) Gal·lècia
	448 – 456 ; ← Requila – Agriwulf, Framta (en) , Maldras (en) →
Dades personals
Religió	Cristianisme nicè, paganisme germànic i cristianisme calcedoni
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Rei ; Rei de Galícia
Cònjuge	muller de Requiari
Pare	Requila
Germans	Ricimer
Parents	Teodoric I, sogre; Turismund, cunyat; Teodoric II, cunyat; Euric, cunyat

Requiari fou rei dels sueus (448-456). Era fill del rei sueu Requila, i havia pujat al tron el 448. Poc després es va casar amb la filla de Teodoric I (rei dels visigots). Al·legant una visita al seu sogre va reunir un fort exèrcit, amb el que va devastar el centre de la Tarraconense probablement aliat a les partides de bagaudes que actuaven a la vall de l'Ebre. Va atacar Cesaragusta i Ilerda i es va apoderar de la regió fins a la vall del Segre (449). Les forces godes de la província, sota el comandament del romà Basili el van combatre^[1] i finalment el 452 va signar un tractat amb els comes Fortunatus i Manricus, que establia la retirada dels sueus de la Tarraconense i d'altres territoris. El 455 Requiari va trencar l'acord i va tornar a envair la Tarraconense, potser en ajut dels seus aliats vascons. El seu cunyat Teodoric II (rei dels visigots) va anar a la zona amb un exèrcit. Requiari, en conèixer la notícia, es va retirar, però fou atrapat i derrotat en la batalla del riu Órbigo,^[2] i fou fet presoner, essent executat poc després (desembre del 456).

Referències

↑ de La Fuente, Vicente. Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y moderno (en castellà). Real Academia de la Historia, 1865, p.82.
↑ Thompson, E. A.. The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1980, p. 163. ISBN 0-19-822543-1.

Precedit per:
Requila

Rei sueu
448- 456

Succeït per:
divisió del regne

[1] La Fuente, Vicente. Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y moderno (en castellà). Real Academia de la Historia, 1865, p.82.

[2] Thompson, E. A.. The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1980, p. 163. ISBN 0-19-822543-1.

[1]

[2]