Vés al contingut

Resolució 1037 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1037 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Eslavònia Oriental, Baranja i Sírmia Occidental
Identificador de llei o regulacióS/RES/1037 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3619)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació15 gener 1996 Modifica el valor a Wikidata
1036 Modifica el valor a Wikidata
1038 Modifica el valor a Wikidata
TemaLa situació a Croàcia

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1037 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 15 de gener de 1996. Després de recordar les resolucions 1023 (1995) i 1025 (1995), el Consell va establir l'Autoritat Provisional de les Nacions Unides per a Eslavònia Oriental, Baranja i Sírmia Occidental (UNTAES) per un període inicial de 12 mesos.[1]

El Consell va començar reafirmant que Eslavònia Oriental, Baranja i Sírmia Occidental (conegut com a Sector Est) eren part integral de Croàcia i la importància que concedeix respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals. Es va donar suport a l'Acord Bàsic signat el 12 de novembre de 1995 entre el Govern de Croàcia i els serbis locals. Era important que tots els països de l'antiga Iugoslàvia es reconeguessin mútuament.

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, es va decidir que la UNTAES operaria a les tres regions per un període inicial d'un any amb components militars i civils. Es va demanar al Secretari General Boutros Boutros-Ghali que nomenés un director. La desmilitarització es completaria dins dels 30 dies posteriors al desplegament del component militar de la UNTAES. 14 dies després de la data de desmilitarització, es revisaria la voluntat de les parts d'aplicar l'Acord Bàsic. Si el secretari general informava que les parts no complien les seves obligacions, revisaria el mandat de la UNTAES. També se li va demanar que informés al Consell el 15 de desembre de 1996 sobre la UNTAES i l'aplicació de l'Acord Bàsic.[2]

El Consell de Seguretat va establir que el component militar de la UNTAES constaria d'una força inicial de fins a 5.000 persones amb el següent mandat:[3]

(a) supervisar i assistir a la desmobilització, completada abans del 20 de juny de 1996;
(b) supervisar el retorn dels refugiats i persones desplaçades;
(c) contribuir a la pau a la regió per la seva presència;
(d) ajudar amb la implementació de l'Acord Bàsic.

Es va decidir que també el component civil tindria l'ordre següent:[3]

(a) establir una força policial temporal abans de juliol de 1996, amb al voltant de 600 persones i supervisar el sistema penitenciari;[4]
(b) realitzar tasques relacionades amb l'administració civil;
(c) realitzar tasques relacionades amb els serveis públics;
(d) donar suport al retorn dels refugiats;
(e) verificar i organitzar eleccions per l'abril de 1997;
(f) assumir altres tasques, com ara reconstrucció econòmica.

La UNTAES supervisaria el compliment de les parts amb l'acord, el respecte dels drets humans i promoure un clima de confiança. Els Estats membres també estaven autoritzats a proporcionar suport aeri per protegir la UNTAES. Es va sol·licitar que UNTAES cooperés amb la IFOR autoritzada en la Resolució 1031 (1995) i s tots els Estats que cooperessin amb el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia establert a Resolució 827 (1993).

Finalment, la resolució va concloure demanant al secretari general que consideri en quines maneres Croàcia podria contribuir al cost de la UNTAES.

Referències

[modifica]
  1. «Security Council adopts Resolution 1037, Basic Agreement enters into force». United Nations, 1996.
  2. Klip, André; Sluiter, Göran. Annotated leading cases of International Criminal Tribunals: The International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia 1997–1999. Intersentia nv, 2001, p. 140. ISBN 978-90-5095-141-8. 
  3. 3,0 3,1 Miall, Hugh; Ramsbotham, Oliver; Woodhouse, Tom. Contemporary conflict resolution: the prevention, management and transformation of deadly conflicts. Wiley-Blackwell, 1999, p. 212. ISBN 978-0-7456-2035-0. 
  4. Boutros-Ghali, Boutros. «Report of the Secretary-General pursuant to Security Council resolution 1025 (1995)». United Nations, 13-12-1995. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2012. [Consulta: 28 novembre 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  •  PDF Text de la Resolució a UN.org