Richard Burton
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Richard Walter Jenkins 10 novembre 1925 Pontrhydyfen (Gal·les) (en) |
Mort | 5 agost 1984 (58 anys) Céligny (Suïssa) |
Causa de mort | hemorràgia cerebral |
Sepultura | Old Cemetery of Céligny (en) |
Religió | Ateisme |
Formació | Exeter College |
Alçada | 177 cm |
Activitat | |
Ocupació | actor de cinema, director de cinema, productor de cinema, productor, actor, diarista, actor de teatre, realitzador |
Activitat | 1944 - 1984 |
Professors | Philip Burton |
Carrera militar | |
Branca militar | Royal Air Force |
Família | |
Cònjuge | Sally Hay (1983–1984) Suzy Miller (1976–1982) Elizabeth Taylor (1975–1976) Elizabeth Taylor (1964–1974) Sybil Christopher (1949, 1949–1963) |
Fills | Kate Burton () Richard BurtonSybil Christopher Jessica Burton () Richard BurtonSybil Christopher |
Pares | Richard Walter Jenkins i Edith Mawd Thomas |
Germans | Graham Jenkins |
Parents | Liza Todd, filla adoptiva Maria Burton, filla adoptiva |
Premis | |
Lloc web | richardburton.com |
|
Richard Burton CBE (nascut el 10 de novembre de 1925 a Ponthrydyfen i mort el 5 d'agost de 1984 a Ginebra als 58 anys) va ser un actor gal·lès.
Biografia
[modifica]De nom Richard Walter Jenkins, Richard Burton, neix el 10 de novembre de 1925 al poble de Ponthrydyfen, prop de Port Talbot, a Gal·les. És el dotzè dels tretze fills de Richard Walter Jenkins (1876- 1957) i Edith Thomas (1883- 1927). Creix en una comunitat de miners de confessió presbiteriana, on el gal·lès és la llengua d'ús. La mare de Richard Burton mor arran d'una febre puerperal després d'haver donat llum a Graham (1927). La seva germana gran, Cecilia, pren cura d'ell i el cria amb el seu marit, Elfed James.
Ben aviat, Richard es revela molt bon alumne i s'apassiona per a la poesia i l'escriptura. Però a l'edat de setze anys, és forçat a deixar l'escola i a trobar un treball. El seu antic professor, Philp Burton, que reconeix el seu talent i l'anima a perdre el seu accent gal·lès, l'adopta legalment i li permet tornar a estudiar. Richard llavors es converteix en Richard Burton. El 1943, és autoritzat a entrar per a sis mesos al Col·legi d'Exeter, al si de la prestigiosa Universitat d'Oxford, perquè pertany a la Royal Air Force.
El 1952, Richard Burton es fa cèlebre pel seu paper en My Cousin Rachel, de Henry Koster, que li valdrà una nominació en els Oscars. El 1954, debuta a la ràdio com a narrador de Under milk wood, de Dylan Thomas, paper que reprendrà en el cinema vint anys més tard. És en el transcurs del rodatge de Cleopatra on Richard coneixerà Elizabeth Taylor, amb la qual mantindrà una relació més que tempestuosa molt mediatitzada.
Insomne i alcohòlic notori, Richard Burton es casarà cinc vegades, dues vegades amb Elizabeth Taylor. El 5 de febrer de 1949, es casa amb Sybil Williams, amb qui tindrà dos fills: Kate Burton (10 de setembre de 1957), i Jessica Burton, (1960), nascuda autista. El 5 de desembre de 1963, es divorcia per tal de poder casar-se amb la seva mestra Elizabeth Taylor el 15 de març de 1964. Junts, adoptaran una noia, Maria, nascuda a Alemanya el 1961. Després d'un primer divorci el 26 de juny de 1974, Richard i Elizabeth es casen de nou el 10 d'octubre de 1975 i es divorcien de nou 1 d'agost de 1976. De 1976 a 1982, Richard és casat amb Susan Hunt; el matrimoni se salda també amb un divorci. Finalment, el 3 de juliol de 1983, Richard es casa amb Sally Hay, que compartirà la seva vida fins a la seva mort.
A bord d'un vol que el porta de Mèxic a Califòrnia, Richard Burton és assegut al costat d'un jove que treballa en màrqueting, però que està molt interessat per l'ofici d'actor. Li aconsella abandonar tot i dedicar-se de manera única al cinema si vol triomfar. El jove home en qüestió no és altre que Kevin Costner, que, aparentment, ha seguit al peu de la lletra els consells de Richard Burton...
Richard Burton mor sobtadament d'una hemorràgia cerebral el 5 d'agost de 1984 a Céligny cantó de Ginebra, on és enterrat al vell cementiri al costat de l'escriptor Alistair Maclean.
Carrera
[modifica]Richard Burton va ser nominat set vegades per a un Oscar, però no en va guanyar cap. Primerament, el 1952 en la categoria Oscar al millor actor secundari per a la seva actuació a My Cousin Rachel. Després, ha estat nominat sis vegades en la categoria Oscar al millor actor: el 1953 per a La túnica sagrada, el 1964 per a Becket, el 1965 per a The Spy Who Came in from the Cold, el 1966 per a Qui té por de Virginia Woolf?, el 1969 per a Anna dels mil dies i finalment el 1977 per a Equus.
Cinema
[modifica]- Now Barabbas (1949)
- The Last Days of Dolwyn (1949)
- The Woman with No Títol (1949)
- Waterfront (1950)
- Green Grow the Rushes (1951)
- My Cousin Rachel (1952)
- The Desert Rats (1953)
- La túnica sagrada (The Robe) (1953)
- Thursday's Children (1954) (paper curt) (narrador)
- Prince of Players (1955)
- The Rains of Ranchipur (1955)
- Alexander the Great (1956)
- Bitter Victory (1957)
- Sea Wife (1957)
- Look Back in Anger (1958)
- Somni d'una nit d'estiu (1959) (narrador)
- Imperi de titans (Ice_Palace) (1960)
- The Bramble Bush (1960)
- The Tempest (1960)
- Dylan Thomas (1962) (paper curt)
- El dia més llarg (1962)
- Cleopatra (1963)
- The V.I.P.s (1963)
- Zulu (1964) (narrador)
- Becket (1964)
- La nit de la iguana (The Night of the Iguana) (1964)
- Hamlet (1964)
- Com va això, gateta? (What's New Pussycat?) (1965) (Cameo)
- Castells a la sorra (The Sandpiper) (1965)
- The Spy Who Came in from the Cold (1965)
- Qui té por de Virginia Woolf? (Who's Afraid of Virginia Woolf?) (1966)
- L'amansiment de la fúria (The Taming of the Shrew) (1967) (També fa de productor)
- Doctor Faustus (1967) (també fa de productor i director)
- The Comedians (1967)
- Boom! (1968)
- El desafiament de les àguiles (Where Eagles Dare) (1968)
- Candy (1968)
- L'escala (Staircase) (1969)
- Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days) (1969)
- Raid on Rommel (1971)
- Villain (1971)
- Under Milk Wood (1972)
- The Assassination of Trotsky (1972)
- Bluebeard (1972)
- Hammersmith Is Out (1972)
- Represàlia (1973)
- Sutjeska (1973), també coneguda com The Fifth Offensive i The Battle of Sutjeska
- Els homes del clan (The Klansman) (1974)
- El viatge (1974)
- Brief Encounter (1974)
- Exorcist II: The Heretic (1977)
- Equus (1977)
- Absolution (1978), també coneguda com a Murder by Confession
- The Wild Geese (1978)
- The Medusa Touch (1978)
- Breakthrough (1979)
- Circle of Two (1980)
- Lovespell (1981)
- Nineteen Eighty-Four (1984)
Teatre
[modifica]- 1943: Druid's Rest d'Emlyn Williams
- 1944: Mesure for Mesure de Nevill Coghill
- 1948: Castle Anna de Daphne Rye
- 1949: The Lady’s not for Burning de John Gielgud
- 1950: The Boy With a Cart de John Gielgud
- 1950: A Phoenix too Frequent de Christopher Fry
- 1950: The Lady’s not for Burning de John Gielgud
- 1951: Henry IV d'Anthony Quayle
- 1951: Henry V d'Anthony Quayle
- 1951: The Tempest de Michael Benthall
- 1951: Legend of Lovers de Peter Ashmore
- 1952: Montserrat de Michael Benthall
- 1953: Hamlet de Michael Benthall
- 1953: Coriolan de Michael Benthall
- 1953: Hamlet de Michael Benthall
- 1953: King John de George Devine
- 1953: The Tampest de Robert Helpmann
- 1953: Twelfth Night de Michael Benthall
- 1955: Henry V de Michael Benthall
- 1956: Othello de Denis Carey
- 1957: Time Remembered d'Albert Marre
- 1960: Camelot de Moss Hart
- 1964: Hamlet de John Gielgud
- 1966: Doctor Faustus de Nevill Coghill
- 1970: Equus de John Dexter
- 1980: Camelot de Frank Dunlop
- 1983: Private Lives de Milton Katselas
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1953: Globus d'Or a la millor promesa masculina per My Cousin Rachel
- 1961: Premi Tony al millor actor protagonista de musical per Camelot
- 1967: BAFTA al millor actor per Qui té por de Virginia Woolf? i The Spy Who Came in from the Cold
- 1974: Grammy a la millor gravació infantil per The Little Prince
- 1978: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Equus
Nominacions
[modifica]- 1953: Oscar al millor actor secundari per My Cousin Rachel
- 1954: Oscar al millor actor per The Robe
- 1960: BAFTA al millor actor per Look Back in Anger
- 1960: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Look Back in Anger
- 1965: Oscar al millor actor per Becket
- 1965: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Becket
- 1966: Oscar al millor actor per The Spy Who Came in from the Cold
- 1967: Oscar al millor actor per Qui té por de Virginia Woolf?
- 1967: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Qui té por de Virginia Woolf?
- 1968: BAFTA al millor actor per The Taming of the Shrew
- 1968: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per The Taming of the Shrew
- 1970: Oscar al millor actor per Anna dels mil dies
- 1970: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Anna dels mil dies
- 1978: Oscar al millor actor per Equus
- 1985: Primetime Emmy al millor actor secundari en sèrie o especial per Ellis Island
Enllaços externs
[modifica]- Actors de teatre gal·lesos
- Actors de cinema gal·lesos
- Guanyadors del Globus d'Or al millor actor dramàtic
- Guanyadors del premi Grammy
- Guanyadors del Premi Tony
- Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Militars britànics de la Segona Guerra Mundial
- Guanyadors del BAFTA al millor actor
- Alumnes de l'Exeter College (Oxford)
- Morts a Suïssa
- Morts d'hemorràgia cerebral
- Persones de Castell-nedd Port Talbot
- Militars gal·lesos
- Naixements del 1925
- Actors gal·lesos del segle XX