Ro (Alta Cerdanya)
| ||||
| Tipus | comuna de França  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Districte | districte de Prada | |||
| Comarca | Alta Cerdanya | |||
| Comuna | Sallagosa | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.276,5 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 13 març 1822 | |||
Ro (['ro], en francès, oficialment, Ro o Rô [1] és un vilatge, antic municipi independent, de l'actual comuna nord-catalana de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya.
És situat[2] a 1.276 m d'altitud, a la carretera que uneix Llívia i Sallagosa, el bell mig del terç nord-occidental del terme de Sallagosa. El Segre passa just a tocar de l'extrem nord del petit nucli urbà d'apenes tres carrers i una vintena de cases i edificacions agrícoles.
Història
[modifica]El 1183, Alfons I el Cast [3] donà permís a Galceran I d'Urtx perquè bastís dues fortificacions a les seves possessions de Ro i Naüja. El lloc va estar habitat tant a l'edat mitjana com a la moderna, però no s'hi ressenyen fets de rellevància que el fessin entrar als llibres d'història. Constituït en municipi el 1790, Ro va ser annexat[4] (al mateix temps que Vedrinyans) a la comuna de Sallagosa el 13 de març del 1822.
Higinio de Rivera Sempere, el tinent coronel de l'exèrcit espanyol que el 1884 - 1891 governava la plaça de Puigcerdà, tingué unes grans quadres de cavalls a Ro, i fou un dels ramaders més importants[1] de la Cerdanya. Una de les seves egües, Fadrineta, guanyà[3] el derby de Deauville (1890) i els grans premis de Barcelona i Madrid del 1891.
Toponímia
[modifica]El nom del poble ha anat evolucionant al llarg dels segles. Es documenta una forma villa Arron (en el segle x i el 1063). Posteriorment es troben Arronis (1086), Arron (segle xii), villa Arrono i Arro (al segle xiii), i finalment Ro al segle xvii. El Diccionari Català-Valencià-Balear creu que podria procedir d'un nom personal preromà Adarrõne.
Demografia
[modifica]L'evolució de la població es mostra[5] en focs (famílies) i habitants, de manera diferenciada segons la forma de recompte que es fes en cada època històrica. A partir de l'annexió a Sallagosa (1822), les xifres de població de Ro ja no es registraren per separat.
| Evolució demogràfica de Ro (Alta Cerdanya) entre 1365 i 1820 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1365 | 1378 | 1515 | 1553 | 1720 | 1767 | 1774 | 1788 | 1793 | 1800 | 1806 | 1820 |
| 11 f | 10 f | 6 f | 9 f | 15 f | 68 h | 12 f | 61 h | 64 h | 69 h | 81 h | 90 h |
Llocs i monuments
[modifica]- Església de Sant Antoni Abat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «"Présentation de Rô et Vedrignan", al web de Sallagosa» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ Ro en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ 3,0 3,1 «L'histoire d'un village, al web "Saillagouse, coeur de Cerdagne"» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
- ↑ Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique. vol. Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- ↑ «Fitxa de Ro al web Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui, amb els censos de 1800, 1806 i 1821» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «- Sallagosa». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle", 31, 2005 [Consulta: 1r octubre 2014].
- Coromines, Joan. «Ro». A: Onomasticon cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be). ISBN 84-7256-889-X.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Sallagosa». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
