Rut
Rut en el camp de Booz, per Julius Schnorr von Carolsfeld, s. XIX | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | hebreu: רוּת (Ruth, "compassió") segle XIV aC Regne de Moab (a l'actual Jordània) |
Mort | p. segle XIII aC Moab |
Sepultura | Hebron (Cisjordània, Palestina) |
Grup ètnic | Regne de Moab |
Religió | Religió cananea i mosaïsme |
Es coneix per | Esposa de Booz, avantpassada de David |
Període | Jutge d'Israel |
esposa | |
Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants |
Festivitat | 4 de juny (catòlics) |
Iconografia | Espigolant a un camp; amb espigues de blat a la mà |
Família | |
Cònjuge | Booz Mahlon |
Fills | Obed () Booz |
Germans | Orpà |
Parents | Naomi, sogra Orpà, cocunyada |
Segons la Bíblia, Rut va ser una dona pertanyent als moabites protagonista del Llibre de Rut. Va ser la besàvia del Rei David.
En temps dels jutges d'Israel, un home de la tribu de Judà anomenat Elimèlec se'n va anar a viure a Moab amb la seva esposa Noemí i els seus dos fills Mahlon i Quilion. Allà, els dos joves es van casar amb dues dones moabites, Rut i Orpà, respectivament.[1]
Deu anys més tard, els tres homes de la família havien mort i Noemí, ja gran, va decidir tornar al seu poble de Betlem. Orpà es va acomiadar emocionada però Rut va decidir acompanyar-la i instal·lar-se amb ella.[2]
Un dia, Rut va anar a espigolar als camps i va conèixer Booz, parent de la seva sogra Noemí. Un temps després, Booz i Rut es van casar i van tenir un fill, Obed, que seria l'avi del rei David.[3][4]
Arbre familiar
[modifica]Elimelech | Naomi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Booz | Rut | Mahlon | Orpah | Chilion | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Obed | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Jessè | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
David | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Llibre de Ru'. 1:4
- ↑ Llibre de Rut. 1:14
- ↑ Llibre de Rut. 4:10
- ↑ Evangeli de Mateu. 1:5