Sílvids
Sylviidae  | |
|---|---|
.jpg) Tallareta vulgar (Curruca communis) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Superfamília | Sylvioidea |
| Família | Sylviidae Vigors, 1825 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Els sílvids (Sylviidae) són una família d'ocells de mida petita que inclou un gran nombre d'espècies, si bé en època recent s'han separat un bon nombre, formant les famílies Phylloscopidae, Cettiidae, Acrocephalidae i Megaluridae o Locustellidae.
Morfologia
[modifica]- Tenen el plomatge suau i de colors apagats, terrosos, ocres, negres i rosats.
- No presenten dimorfisme sexual acusat.
- Tenen el típic bec estret i fi dels ocells insectívors.[1]
Alimentació
[modifica]El seu aliment bàsic són els insectes que persegueixen entre la vegetació.[2]
Hàbitat
[modifica]Aquesta família reuneix espècies molt característiques dels ambients palustres, que acostumen a nidificar en els canyissars. Són molt representatius de les zones humides dels Països Catalans.
Distribució geogràfica
[modifica]Costums
[modifica]Solen tindre un cant melòdic i agradable que emeten moltes vegades entre el fullam o amagats.
Taxonomia
[modifica]Arran els estudis de Gelang et al (2009), algunes espècies que estaven classificades com a timàlids, van passar a ser considerades dins els sílvids (Sylviidae).[3] Més tard però, la major part van passar a ser classificades a una família diferent: els paradoxornítids (Paradoxornithidae).[4] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021), la família dels sílvids està formada únicament per dos gèneres, amb 34 espècies:
Referències
[modifica]- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 131-132. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 91. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Gelang, M.; Cibois, A.; Pasquet, E.; Olsson, U.; Alström, P.; Ericson, P.G.P. (2009). "Phylogeny of babblers (Aves, Passeriformes): major lineages, family limits and classification". Zoologica Scripta 38: 225-236.
- ↑ T Cai, A Cibois, P Alström, RG Moyle, JD Kennedy S Shao, R Zhang, M Irestedt, PGP Ericson, M Gelang, Y Qu, F Lei i J Fjeldså. 2019. Near-complete phylogeny and taxonomic revision of the world's babblers (Aves: Passeriformes). Molecular Phylogenetics and Evolution. Volum 130, Gener 2019, P. 346-356
Enllaços externs
[modifica]
- Informació sobre les 415 espècies de sílvids (francès) i (anglès)
- Taxonomia d'aquesta família d'ocells (anglès)