Salomé I

Salomé I
Biografia
Naixement	c. 65 aC
Mort	c. 10 dC (73/74 anys)
Activitat
Ocupació	política
Família
Família	Herodians
Cònjuge	Joseph I d'Idumée ; Costobarus ; Alexas
Fills	Berenice; () Costobarus; Antipatros (probablement); () Costobarus
Pares	Antípater l'idumeu i Cipros
Germans	Herodes el Gran; Ferores; Fasael; Josep
Parents	Herodes el Gran (germà)

Salomé (Salome, Σαλώμη) fou la filla d'Antípater l'idumeu i de la seva dona Cipros, i germana d'Herodes el Gran.^[1]

Salomé odiava amb força Mariamne I, la dona d'Herodes, de sang asmonea i quan Herodes va estar absent a Laodicea, cridat per Marc Antoni per respondre a la mort del seu cunyat Aristòbul, Salomé al seu retorn, i amb el suport de Cipros, va acusar Mariamne d'adulteri amb Josep, l'oncle i marit de Salomé, que Herodes deixat encarregat de la custòdia de Mariamme durant la seva absència; Josep fou executat i Mariamne ho va ser pocs anys després (29 aC).

A la mort de Josep, Salomé es va casar amb Costabarus, un noble idumeu que Herodes va nomenar governador d'Idumea i Gaza. Aviat Costabarus fou descobert en conspiració amb Cleòpatra la reina d'Egipte a la que va oferir traslladar el seu reconeixement si Marc Antoni el feia sobirà d'Idumea; va salvar la vida per la intervenció de Salomé i Cipros; un temps després Salomé i el seu marit es van divorciar per iniciativa d'ella (en contra de la llei jueva, que no permetia a la dona decidir sobre això) i aviat fou executat acusat d'haver mantengut els seus plans de traïció (26 aC)

Salomé també va lluitar contra els fills de Mariamme I, Alexandre i Aristòbul i va provar de convèncer a la seva germanastra Berenice, que estava casada amb Aristòbul.^[2]

Per un temps Salomé va estar enemistada amb Herodes, que sospitava amb raó que l'havia posat en contra del seu propi fill Alexandre i contra la seva esposa Glafira i per la passió per Sileu, ministre d'Obodes el rei dels nabateus i ambaixador nabateu a la cort jueva. Però amb el temps Salomé va recuperar la influència sobre el seu germà i Salomé va poder tornar a calumniar a Alexandre que fou empresonat acusat de traïció contra Salomé i Ferores, i que va culminar amb la mort del príncep el 6 aC.

Per orde del seu germà, es va casar (terceres noces) amb Alexes, un cortesà, segurament contra la seva voluntat.

A la mort d'Herodes, Salomé va rebre la possessió de les ciutats de Jamnia, Azotus i Faselis i una gran quantitat de diners, a tot el qual August va afegir un palau a Ascaló. Va morir entre el 10 i el 13 i va deixar les seves possessions a l'emperadriu Lívia Drusil·la, l'esposa d'August.^[3]

Referències

↑ Greenwalt, William. «Salome (c. 65 BCE–10 CE)». A: Women in World History: A Biographical Encyclopedia. Gale, 2002 [Consulta: 13 abril 2017]. Arxivat 2016-04-09 a Wayback Machine.
↑ Flavi Josep, Guerra, p. 105
↑ Jewish Virtual Library. Jabneh. [1]

Bibliografia

Kokkinos, Nikkos. Sheffield Academic Press. The Herodian Dynasty: Origins, Role in Society and Eclipse (en anglès), 1998. ISBN 1-85075-690-2. .
Günther, Linda-Marie. Wissenschaftliche Buchgesellschaft. Herodes der Große (en alemany), 2005. ISBN 3534154207. .
Richardson, Peter. Fortress Press. Herod : king of the Jews and friend of the Romans (en anglès), 1999. ISBN 0800631641. .
Schwentzel, Christian-Georges. Pygmalion. Hérode le Grand (en francès). ISBN 9782756404721. .
Heinrich Graetz, Histoire des Juifs.

[1] Greenwalt, William. «Salome (c. 65 BCE–10 CE)». A: Women in World History: A Biographical Encyclopedia. Gale, 2002 [Consulta: 13 abril 2017]. Arxivat 2016-04-09 a Wayback Machine.

[2] Flavi Josep, Guerra, p. 105

[3] Jewish Virtual Library. Jabneh. [1]

[1]

[2]

[3]