Susanne Bier

Susanne Bier
	;
Biografia
Naixement	15 abril 1960 (64 anys); Copenhaguen (Dinamarca)
Formació	Escola Nacional de Cinema de Dinamarca - directora de cinema (1983–1987); Acadèmia Bezalel d'Art i Disseny ; Architectural Association School of Architecture
Activitat
Ocupació	directora de cinema, productora de cinema, guionista
Activitat	1991 -
Família
Cònjuge	Philip Zandén (1995–2004); Jesper Winge Leisner
Fills	Gabriel Bier Gislason; () ; Alice Bier Zanden; ()
Premis
	(2022) Premi Honorífic Bodil; (2021) Premi del Cinema Europeu al millor assoliment europeu en el món del cinema; (2016) Premi Primetime Emmy a la millor direcció d'una minisèrie, pel·lícula o especial dramàtic, per l'obra The Night Manager; (2013) Premi del Cinema Europeu a la millor comèdia, per l'obra Den skaldede frisør; (2013) Artesà Honorari; (2011) Premi del Cinema Europeu a la millor direcció, per l'obra En un món millor; (11 gener 2010) Cavaller de l'orde de la Dannebrog; (2010) Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera; (1992) premi Carl Theodor Dreyer ;

Susanne Bier (Copenhaguen, 15 d'abril de 1960) és una directora de cinema i guionista danesa. És coneguda per haver dirigit el film guanyador de l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa En un món millor (2010),^[1] i també Efter brylluppet (2006) (nominada a l'Oscar l'any 2007) i Brødre (2004). Va formar part del moviment Dogma 95 dirigint la pel·lícula Elsker Dig For Evigt l'any 2002.^[2]

Trajectòria

Bier va estudiar Arquitectura i Art a l'Acadèmia Bezalel d'Arts i Disseny a Jerusalem abans de cursar direcció fílmica a l'Escola Nacional de Cinema de Dinamarca on es va graduar l'any 1987.^[3] De Saliges (1987), va ser la pel·lícula de graduació de Bier, que va ser guardonada amb el primer premi al Festival de Cinema Escolar de Múnic i subsegüentment distribuït per Canal Quatre.^[4]

Els seus primers films van trobar l'èxit immediat a Dinamarca, sent el seu primer èxit comercial la comèdia romàntica Den eneste ene, una comèdia sobre la fragilitat de la vida, realitzada l'any 1999. Aquest film va guanyar diversos premis danesos i va ser la pel·lícula que més diners va recaptar a Dinamarca durant la dècada dels 90.^[5]

Un film de temàtica diferent va ser Elsker dig for evigt (2002), que li va donar a Bier l'atenció internacional, aquest film escrit conjuntament amb Anders Thomas Jensen, es va fer sota les directrius del moviment Dogma 95, influenciat per un minimalisme estètic que li va donar el Premi Internacional de la Crítica al Festival Internacional de Toronto.^[6]

A partir d'aquest film, les seves pel·lícules van aconseguir més repercussió i premis, com Brødre(2004) o Efter Brylluppet (2006), la qual va ser nominada l'any 2007 a l'Oscar a Millor pel·lícula de parla no anglesa. Després d'aquest film, va fer la seva primera pel·lícula americana, Things We Lost in the Fire (2008) protagonitzada per Benicio del Toro i Halle Berry. L'any 2011, Bier va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per En un món millor (2010).^[7]

L'any 2013 va ser membre del jurat a la 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[8]

Filmografia

Freud flytter hjemmefra... (1991)
Brev til Jonas (1992)
Luischen (telefilm) (1993)
Det bli'r i familien (1993)
Pensionat Oskar (1995)
Sekten (1997)
Den eneste ene (1999)
Livet är en schlager (2000)
Elsker dig for evigt (2002)
Brødre (2004)
Efter brylluppet (2006)
Things We Lost in the Fire (2007)
En un món millor (Hævnen) (2010)^[9]
Amor és tot el que necessites (Den skaldede frisør) (2012)
Serena (I) (2014)
En chance til (2014)
The Night Manager (2016, minisèrie)

Premis i nominacions

Premis del Cinema Europeu
- 2013: Millor comèdia per Amor és tot el que necessites
- 2011: Millor direcció per En un món millor
- 2006: Nominació a millor direcció per Efter brylluppet
- 2005: Nominació a millor direcció per Brødre

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
- 2014: Premi SIGNIS per En chance til
- 2014: Nominació a la Conquilla d'Or per En chance til
- 2004: Nominació a la Conquilla d'Or per Brødre
- 2002: Nominació a la Conquilla d'Or per Elsker dig for evigt

Festival de Cinema de Sundance
- 2005: Premi del públic (World Cinema - Drama) per Brødre<
- 2005: Nominació al Gran Premi del Jurat (World Cinema - Drama) per Brødre

Festival Internacional de Cinema de Toronto
- 2002: Premi de la crítica internacional (FIPRESCI) per Elsker dig for evigt

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Susanne Bier

↑ «In a better world». Academy Awards.
↑ «Dogme Films». Dogme95.dk – A tribute to the official Dogme95. [Consulta: 7 abril 2015].
↑ Jason Wood. Talking Movies: Contemporary World Filmmakers in Interview. Wallflower Press, 2006, p. 3–. ISBN 978-1-904764-90-8.
↑ Wood, Jason. Talking Movies: Contemporary World Filmmakers in Interview. London: Wallflower Press, 2006. Print. p. 3-13
↑ «Den eneste ene». Internet Movie Database. [Consulta: 7 abril 2015].
↑ «Elsker dig for evigt (2002) Awards». Internet Movie Database. Internet Movie Database. [Consulta: 7 abril 2015].
↑ About 6 hours ago. «Oscar-Nominated Susanne Bier Remaking French Thriller 'Rapt' –». Deadline.com, 23-02-2011. Arxivat de l'original el 2011-02-24. [Consulta: 11 març 2011].
↑ «The International Jury 2013». Berlinale, 28-01-2013. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2006. [Consulta: 28 gener 2013].
↑ «En un món millor». És a dir.

[1] «In a better world». Academy Awards.

[2] «Dogme Films». Dogme95.dk – A tribute to the official Dogme95. [Consulta: 7 abril 2015].

[Wood2006-3] Jason Wood. Talking Movies: Contemporary World Filmmakers in Interview. Wallflower Press, 2006, p. 3–. ISBN 978-1-904764-90-8.

[4] Wood, Jason. Talking Movies: Contemporary World Filmmakers in Interview. London: Wallflower Press, 2006. Print. p. 3-13

[5] «Den eneste ene». Internet Movie Database. [Consulta: 7 abril 2015].

[6] «Elsker dig for evigt (2002) Awards». Internet Movie Database. Internet Movie Database. [Consulta: 7 abril 2015].

[7] About 6 hours ago. «Oscar-Nominated Susanne Bier Remaking French Thriller 'Rapt' –». Deadline.com, 23-02-2011. Arxivat de l'original el 2011-02-24. [Consulta: 11 març 2011].

[BerlinJury-8] «The International Jury 2013». Berlinale, 28-01-2013. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2006. [Consulta: 28 gener 2013].

[9] «En un món millor». És a dir.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1947–1955 (Honorary)	1947: Sciuscià – Vittorio De Sica 1948: Monsieur Vincent – Maurice Cloche 1949: El lladre de bicicletes – Vittorio De Sica 1950: Au-delà des grilles – René Clément 1951: Rashōmon – Akira Kurosawa 1952: Jocs prohibits – René Clément 1953: Sense premi 1954: Jigokumon – Teinosuke Kinugasa 1955: Musashi Miyamoto – Hiroshi Inagaki
1956–1975	1956: La strada – Federico Fellini 1957: Les nits de la Cabiria – Federico Fellini 1958: El meu oncle – Jacques Tati 1959: Orfeu negre – Marcel Camus 1960: La font de la donzella – Ingmar Bergman 1961: Såsom i en spegel – Ingmar Bergman 1962: Les dimanches de Ville d'Avray – Serge Bourguignon 1963: Fellini 8 ½ – Federico Fellini 1964: Ahir, avui i demà – Vittorio De Sica 1965: Obchod na korze – Ján Kadár & Elmar Klos 1966: Un homme et une femme – Claude Lelouch 1967: Ostře sledované vlaky – Jiří Menzel 1968: Guerra i pau – Serguei Bondartxuk 1969: Z – Costa-Gavras 1970: Investigació sobre un ciutadà – Elio Petri 1971: El jardí dels Finzi Contini – Vittorio De Sica 1972: El discret encant de la burgesia – Luis Buñuel 1973: La nit americana – François Truffaut 1974: Amarcord – Federico Fellini 1975: Dersu Uzala – Akira Kurosawa
1976–2000	1976: La Victoire en chantant – Jean-Jacques Annaud 1977: La vida al davant – Moshé Mizrahi 1978: Préparez vous mouchoirs – Bertrand Blier 1979: El timbal de llauna – Volker Schlöndorff 1980: Moscou no creu en les llàgrimes – Vladímir Menxov 1981: Mephisto – István Szabó 1982: Volver a empezar – José Luis Garci 1983: Fanny i Alexander – Ingmar Bergman 1984: La Diagonale du fou – Richard Dembo 1985: La historia oficial – Luis Puenzo 1986: L'assalt – Fons Rademakers 1987: El festí de Babette – Gabriel Axel 1988: Pelle, el conqueridor – Bille August 1989: Cinema Paradiso – Giuseppe Tornatore 1990: Reise de Hoffnung – Xavier Koller 1991: Mediterraneo – Gabriele Salvatores 1992: Indoxina – Régis Wargnier 1993: Belle Époque – Fernando Trueba 1994: Cremat pel sol – Nikita Mikhalkov 1995: Antonia – Marleen Gorris 1996: Kolja – Jan Svěrák 1997: Caracter – Mike van Diem 1998: La vida és bella – Roberto Benigni 1999: Todo sobre mi madre – Pedro Almodóvar 2000: Tigre i drac – Ang Lee
2001–present	2001: Ničija zemlja – Danis Tanović 2002: Nirgendwo in Afrika – Caroline Link 2003: Les Invasions barbares – Denys Arcand 2004: Mar adentro – Alejandro Amenábar 2005: Tsotsi – Gavin Hood 2006: La vida dels altres – Florian Henckel von Donnersmarck 2007: Els falsificadors – Stefan Ruzowitzky 2008: Okuribito – Yojiro Takita 2009: El secreto de sus ojos – Juan José Campanella 2010: En un món millor – Susanne Bier 2011: Nader i Simin, una separació – Asghar Farhadi 2012: Amor – Michael Haneke 2013: La grande bellezza – Paolo Sorrentino 2014: Ida – Paweł Pawlikowski 2015: Saul fia – László Nemes 2016: Forushande – Asghar Farhadi 2017: Una mujer fantástica – Sebastián Lelio 2018: Roma – Alfonso Cuarón 2019: Paràsits – Bong Joon-ho 2020: Una altra ronda – Thomas Vinterberg 2021: Drive My Car – Ryusuke Hamaguchi 2022: Res de nou a l'oest – Edward Berger

Paó de Plata al millor director
2000–2008 (Director més prometedor)	Nonzee Nimibutr (31è) Reza Mirkarimi (33è) Ra'anan Alexandrowicz (34è) Ekachai Uekrongtham (35è) Vera Fogwill (36è) An Kung-Lee (37è) Pongpat Wachirabunjong (38è) Serguei Dvortsevoi (39è)
2000–Present (Millor director)	Ounie Lecomte (40è) Susanne Bier (41è) Asghar Farhadi (42è) Jeon Kyu-hwan (43è) Kaushik Ganguly (44è) Nadav Lapid (45è) Peter Greenaway (46è) Soner Kanar i Baris Kaya (47è) Vivian Qu (48è) Lijo Jose Pellissery (49è) Lijo Jose Pellissery (50è) Chen-Nien Ko (51è) Václav Kadrnka (52è) Nader Saeivar (53è) Stephan Komandarev (54è)