Vés al contingut

Teatre Petit

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatre Petit
Imatge
Dades
TipusOdèon i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part dePompeii Regio VIII Insula 7 (en) Tradueix i Pompeia Modifica el valor a Wikidata
Obertura81 dC Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPompeia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióScavi archeologici di Pompei - Regio VIII - Insula 7 - 17 Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 44′ 56″ N, 14° 29′ 20″ E / 40.74885°N,14.48899°E / 40.74885; 14.48899
CatàlegVIII.7.17 (catàleg d'edificis de Pompeia, , ) Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

El Teatre Petit, també anomenat Odèon, és un teatre d'època romana, sepultat per l'erupció del Vesuvi l'any 79 i descobert durant les excavacions arqueològiques realitzades en l'antiga Pompeia, a la Campània, Itàlia. En el seu interior es representaven espectacles musicals i recitals de poesia al ritme de la cítara, gràcies a les dimensions reduïdes de l'edifici que evitaven la dispersió del so.[1][2] El teatre està situat al sud de la ciutat, proper al Teatre gran, a la Via Stabiana i a la seva porta homònima, en la Regi VIII, Insula 7, mansanes 17-20.[1]

Història

[modifica]
Pintura de l'Odèon o Teatre Petit, a Le case e i monumenti di Pompei (4 vols.; 1854-1896)

El primer projecte de construcció del Teatre petit es remunta a l'època samnita, almenys la seva inclusió en l'equipament urbà de la ciutat.[2] Va ser realitzat pocs anys després de la conquesta de Pompeia per part de Luci Corneli Sul·la,[1] és a dir, entre el 80 i el 75 aC.[3] Es va finançar a càrrec de dos magistrats, Quinci Valc i Marco Porci, els mateixos que van col·laborar en la construcció de l'amfiteatre.[4] Aquest esdeveniment es recorda en un epígraf que indica:[5]

« «C.Quinctuius C.f.Valgus, M. Porcius M.f. duoviri decurionum decreto theatrum tectum faciundum locarunt eidemque probarunt» Quinci Valgo fill de Cayo, i Marco Porci fill de Marco, per decret dels decurions van adjudicar i testificar la construcció del teatre cobert »

L'any 79, el teatre va ser sepultat per l'erupció volcànica del Vesuvi sota una capa de cendres i lapil·li, igual que la resta de la ciutat. A la fi del segle xviii i principis del xix va ser descobert després de les excavacions arqueològiques promogudes per la dinastia borbònica.[5]

Descripció

[modifica]
Planta del Teatre petit de Pompeia

L'estructura del Teatre petit és molt similar a la del Teatre gran. Tenia una capacitat d'uns 1300 seients[4] i estava realitzat amb opus incertum i opus reticulatum, presentant també algunes insercions de opus latericium en els corredors i en les impostes.[5] La planta té la forma d'un semicercle inscrit en un quadrat[6] al que li falta la zona lateral exterior de la graderia. Tota la graderia està envoltada per un mur perimetral quadrat sobre el qual recolzava una teulada a quatre aigües que permetia obtenir una millor acústica.[5][2]

L'orquestra, de petites dimensions, és de planta circular i està pavimentada amb lloses de marbre de colors amb diverses formes. El paviment va ser donat per Marco Oculaci durant l'època augusta, com s'indica en un epígraf de bronze.[5] El front d'escena estava decorat originàriament amb marbres, tenia un espai per al teló i tres accessos que conduïen als vestidors.[5] La zona destinada al públic es dividia en la càvea i els tribunalia o llotges reservades als convidats d'honor, els quals recolzen sobre els pàrodes i tenien un accés directe des de l'escenari. A la vegada, la càvea estava constituïda per la ima cavea, formada per quatre files i on s'asseien els decurions,[2] i la media cavea, repartida transversalment en cinc sectors. Aquestes dues zones estaven separades mitjançant una muralleta,[4] acabada en forma de potes de griu alades.[1] La summa cavea no existeix en l'actualitat. Les graderies de les altres dues càvees estan realitzades amb tuf volcànic i tenen la particularitat de posseir una cavitat en la seva part posterior, per evitar que els espectadors asseguts davant poguessin ser molestats pels peus dels de darrere.[2]

L'escassa decoració pictòrica que es conserva pertany al segon estil. Són notables els dos atlants agenollats, realitzats en tova i situats en els pàrodes, que subjectaven uns marcs; en el seu interior devien haver-hi altres elements decoratius, probablement àmfores.[2] La presència d'aquestes figures és una característica típica de l'art grec.[7]

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cenni sul Teatro Piccolo» (en italià). Arxivat de l'original el 2014-05-03. [Consulta: 4 juliol 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «L'Odeion di Pompei» (en italià). Arxivat de l'original el 2012-07-25. [Consulta: 4 juliol 2012].
  3. «La zona dei Teatri» (en italià). [Consulta: 4 juliol 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Regio VIII - Il Teatro Piccolo» (en italià). [Consulta: 4 juliol 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Storia e descrizione del Teatro Piccolo» (en italià). Arxivat de l'original el 2015-03-26. [Consulta: 4 juliol 2012].
  6. «La zona del Foro Triangolare» (en italià). Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 4 juliol 2012].
  7. «L'Odeon» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2012].

Enllaços externs

[modifica]