Tell al-Ubaid
(ar) العبيد  | ||||
| ||||
| Tipus | tel lloc epònim | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dhi Qar (Iraq) | |||
| Localització | Baixa Mesopotàmia | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 2 ( ) × 250 ( ) × 350 ( ) m | |||
| Història | ||||
| Període | Període dinàstic arcaic, Obeid, Període Yemdet Nasr i període Ur III | |||
| Cronologia | ||||
| 1919 | excavació arqueològica Director: Henry Hall | |||
| 1923 | excavació arqueològica Director: Sir Leonard Woolley | |||
| 1924 | excavació arqueològica Director: Sir Leonard Woolley | |||
| 1937 | excavació arqueològica Directors: Seton Lloyd, Pinhas Pierre Delougaz | |||
Tell al-Ubaid o Tell El Obeid (àrab: تل العبيد, Tall al-ʿUbayd) és un tel relativament petit situat a l'oest de l'antiga ciutat d'Ur, a la governació de Dhi Qar, al sud de l'Iraq. El jaciment està compost per un santuari i un cementiri. La majoria de les restes són del calcolític, concretament del període d'Obeid, anomenat així per Tell al-Ubaid.
Descobriment
[modifica]El lloc va ser descobert per l'arqueòleg britànic Henry Hall l'any 1919. quan va ser enviat al lloc pel Museu Britànic.[1] Leonard Woolley va continuar les excavacions el 1922 i el 1923,[2] i, el 1937 ho van fer Seton Lloyd i Pinhas Delougaz, aquest últim en nom de l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago.[3]
_grasping_a_pair_of_deer,_from_Tell_Al-Ubaid..JPG)
Ubicació i descripció
[modifica]Avui en dia Tell al-Ubaid es troba a 250 km de les costes del golf Pèrsic, a prop de l'antiga ciutat d'Ur, tot i que en el moment de la seva ocupació la costa era molt més propera. El tel consisteix en un túmul oblong que mesura aproximadament 500 metres per 300 metres, amb un eix aproximat nord-sud.
El santuari, al nord del jaciment arqueològic, es remunta als temps més antics de l'època arcaica sumeria.[4] Reposa sobre una mena de terrasses de maó que formen un quadrilàter irregular envoltat d'un mur, sobre el qual s'alçava un temple dedicat a la deessa Ninhursag, del que gairebé no en queda res.[5] A la base del temple, però, s'hi va trobar una obra de coure que representava a Imdugud, una àguila amb cap de lleó, envoltada per dos cérvols.[6] El cementiri té 96 sepultures, la majoria d'elles d'època protodinàstica primerenca.[7] Probablement construït o restaurat pel rei Aanepada, fill de Mesannepada, cap al 2.400 aC, el temple estava ricament decorat, amb dues columnes incrustades de nacre, pedra calcària rosa i argila, així com les façanes rematades per frisos narratius que representen, entre altres coses, fileres de bous.[8]
Restes
[modifica]S'hi van desenterrar fragments de ceràmica i restes de forns destinats a la seva fabricació. L'extensió de l'escampament dels fragments de vaixella indica l'especialització artesanal d'aquest indret, fet confirmat amb l'exemple d'altres jaciments propers geogràficament com ara el d'Èridu.[4] La ceràmica pintada, els cràters i les decoracions vagament naturalistes recorden les trobades a Bender Buchir o Tepe-Moussian.[5]
Estat actual
[modifica]El 6 de juny de 2008, es va dur a terme un reconeixement del lloc per part d'arqueòlegs britànics i iraquians que actuaven en nom del Museu Britànic [4]. En el seu informe, van cridar l'atenció sobre els grans danys que l'exèrcit iraquià hi havia causar l'any 2003, transformant el tel en una instal·lació militar amb una estació de radar a la part superior. Les restes dels moviments de terres que s'hi van realitzar en aquella època encara són ben visibles a tot el recinte. No s'hi van trobar rastres d'excavacions il·legals.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Hall, 2015, p. 1-11.
- ↑ Hall et al., 1927.
- ↑ Delougaz, 1938, p. 1-11.
- ↑ 4,0 4,1 Moore, 2002, p. 69-77.
- ↑ 5,0 5,1 Contenau, 1928, p. 358-364.
- ↑ «Imdugud Copper Frieze from the Ninhursag Temple» (en anglès). World History Encyclopedia, 26-07-2014. [Consulta: 6 novembre 2021].
- ↑ Martin, 1982, p. 145-185.
- ↑ VVAA, 2013, p. 283-284.
- ↑ VVAA, 2008, p. 215-237.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Contenau, Georges «L'art archaïque sumérien et les fouilles d'Al-Ubaid [H.-R. Hall ; C.-L. Woolley ; G.-J. Gadd ; A. Keith. Ur Excavations, Volume I, Al-Ubaid]». Journal des savants, 8, 1928, pàg. 358-364.
- Delougaz, Pinhas «A Short Investigation of the Temple at Al-'Ubaid». Iraq, 5, 1938, pàg. 1-11. JSTOR: 4241617.
- Hall, Henry. A Season's Work at Ur, Al-'Ubaid, Abu Shahrain-Eridu and Elsewhere : Being an Unofficial Account of the British Museum Archaeological Mission to Babylonia, 1919 (en anglès). Routlege, 2015, p. 326 (Archaeology). ISBN 978-1-138-81783-8. «1a edició de 1930»
- Hall, Henry; John, Cyril; Keith, Arthur; Woolley, Charles Leonard. Ur Excavations (en anglès). vol. 1. Oxford University Press, 1927.
- Martin, Harriet P. «The Early Dynastic Cemetery at al-'Ubaid, a Re-Evaluation». Iraq, 44, 2, 1982, pàg. 145-185. DOI: https://doi.org/10.2307/4200161. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/4200161.
- Moore, A.M.T. «Pottery Kiln Sites at al'Ubaid and Eridu». Iraq, 64, 2002, pàg. 69–77. DOI: https://doi.org/10.2307/4200519. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/4200519.
- VVAA «An Assessment of Archaeological Sites in June 2008: An Iraqi-British Project». Iraq, 70, 2008, pàg. 215-237. JSTOR: https://www.jstor.org/stable/25608668.
- VVAA. Haven on Earth : Temples, Ritual, & Cosmic Symbolism in the Ancient World (en anglès). Chicago: Oriental Institute of the University of Chicago, 2013. ISBN 13-978-1-885923-96-7.