Vés al contingut

The Life of Emile Zola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Life of Emile Zola

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWilliam Dieterle Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Joseph Schildkraut
Paul Muni
Gale Sondergaard
Gloria Holden
Donald Crisp
Henry O'Neill
Louis Calhern
Ralph Morgan
Robert Barrat
Vladímir Sokolov
Grant Mitchell
Harry Davenport
Robert Warwick
Paul Everton
Montagu Love
Marcia Mae Jones
Dickie Moore
Charles Richman
Erin O'Brien-Moore
Florence Roberts
Gilbert Emery
John Litel
Lumsden Hare
Morris Carnovsky
Walter Kingsford
Frank Sheridan Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHenry Blanke Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAnton Grot Modifica el valor a Wikidata
GuióNorman Reilly Raine, Heinz Herald i Géza Herczeg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTony Gaudio Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWarren Low Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros., Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1937 Modifica el valor a Wikidata
Durada116 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar al millor actor secundari (1938)
Oscar al millor actor (1938)
Oscar a la millor direcció (1938)
Oscar a la millor història (1938)
Oscar al millor guió adaptat (1938)
Oscar a la millor pel·lícula (1938)
Oscar a la millor direcció artística (1938)
Oscar a la millor adaptació musical (1938)
Oscar al millor so (1938) Modifica el valor a Wikidata


Premis
IMDB: tt0029146 FilmAffinity: 198579 Allocine: 7189 Rottentomatoes: m/life_of_emile_zola Letterboxd: the-life-of-emile-zola Allmovie: v29244 TCM: 81353 TV.com: movies/the-life-of-emile-zola AFI: 3869 TMDB.org: 43278 Modifica el valor a Wikidata
Paul Muni i Erin O'Brien-Moore en un fotograma de la pel·lícula

The Life of Emile Zola és una pel·lícula dirigida per William Dieterle i protagonitzada per Paul Muni.[1] Tot i el títol de la pel·lícula, aquesta es centra bàsicament en el paper de l’escriptor Emile Zola en l’afer Dreyfus.[1] Estrenada 2 d’octubre de 1937,[2] fou nominada en deu categories en els Premis Oscar de 1937 aconseguint tres premis, entre ells el de millor pel·lícula.[3] L’Associació de Crítics de Cinema de Nova York també li atorgà la distinció de millor pel·lícula i millor actor aquell any.[4] L'any 2000 el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic,[5]

Argument

[modifica]

Emile Zola i Paul Cezanne comparteixen unes golfes atrotinades on el fred entra per tots cantons. La mare de Zola li aconsegueix una feina en una editorial per a que així es pugui casar amb Alexandrine, però la parella segueix sent molt pobre. Quan es publica el llibre de Zola “La confessió de Claude”, les seves crítiques als funcionaris de la ciutat criden l'atenció de la policia i fan que perdi la feina. Zola continua escrivint sobre la corrupció i les vida dura de la gent, però no hi ha gaire interès pels seus llibres fins que coneix una prostituta, Nana, i escriu la seva història. La publicació de “Nana” fa que Zola per fi sigui un escriptor d’èxit i cada llibre nou augmenta la seva fama. Finalment, s'anuncia que Zola rebrà la Legió d'Honor. Cezanne visita els Zola abans de marxar cap al Sud i adverteix l’escriptor que no es torni gros i complaent amb la seva feina. Mentrestant, es descobreix que certs secrets de l'exèrcit francès han arribat als alemanys i Alfred Dreyfus, un jueu, és acusat de traïdoria. Encara que protesta per la seva innocència i les proves apunten al comte Walsin-Esterházy, Dreyfus és condemnat i reclòs a l'Illa del Diable. L'esposa de Dreyfus, Lucie, es compromet a netejar el nom del seu marit i visita Zola per suplicar-li que l'ajudi. Ell s’en desfà dient que els seus dies de lluita s'han acabat. Tanmateix, comença a llegir les evidències que Lucie ha deixat en marxar i, recordant les paraules de Cezanne, decideix ajudar Dreyfus. Escriu el famós "J'accuse" i és jutjat per difamació. Amb l'aprovació pública, Zola és declarat culpable i condemnat a presó però fuig del país cap a Anglaterra on continua denunciant la situació. Finalment, el cas Dreyfus es reobre i Zola pot tornar a casa. Mentre s'aixeca tard una nit escrivint, inhala gas monòxid de carboni d'una estufa defectuosa i mor abans de tenir el plaer de veure en Dreyfus reintegrat amb el seu rang complet.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Muni i Dieterle ja havien participat en el rodatge d’una altre biografia d’un francès famós, “The Story of Louis Pasteur” (1936) per a la Warner Bros. l’any anterior. Aquell 1936, l’agent literari Heinz Herald proposà una història sobre la defensa que Zola feu del cas Dreyfus a Hal Walis, productor executiu de la companyia. Walis, acordà amb Jack Warner pagar per la història i la feu reescriure per l’escriptor de la companyia Norman Reilly Raine. Wallis també contractà el compositor Max Steiner per a la banda sonora de la pel·lícula.[6] El rodatge durà vuit setmanes i tingué un cost de 699.000 dòlars.[7] La revista FIlm Daily la col·locà la primera de la llista de les 10 millors pel·lícules de l'any anterior segons una enquesta realitzada a 531 crítics.[8]

Premis i nominacions a l'Oscar

[modifica]
Categoria Nominats Resultat
Millor Pel·lícula Warner Bros. (Henry Blanke, productor) Guanyador
Millor director William Dieterle Nominat
Millor actor Paul Muni Nominat
Millor actor secundari Joseph Schildkraut Guanyador
Millor guió adaptat Heinz Herald, Geza Herczeg i Norman Reilly Raine Guanyador
Millor disseny de producció Anton Grot Nominat
Millor so Nathan Levinson, Warner Bros. Studio Sound Department Nominat
Millor banda sonora Leo F. Forbstein, música dirigida per Max Steiner Nominat
Millor ajudant de direcció Russ Saunders Nominat
Millor història Heinz Herald i Geza Herczeg Nominat

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Eagan, Daniel. America's Film Legacy: The Authoritative Guide to the Landmark Movies in the National Film Registry (en anglès). A&C Black, 2010, p. 261. ISBN 978-0-8264-2977-3. 
  2. ↑ Yogerst, Chris. From the Headlines to Hollywood: The Birth and Boom of Warner Bros. (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-09-02, p. 126. ISBN 978-1-4422-6246-1. 
  3. ↑ «The 10th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 12 març 2023].
  4. ↑ Holston, Kim R. Movie Roadshows: A History and Filmography of Reserved-Seat Limited Showings, 1911-1973 (en anglès). McFarland, 2012-12-18, p. 302. ISBN 978-0-7864-6062-5. 
  5. ↑ «Librarian of Congress Names 25 More Films to National Film Registry» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 12 març 2023].
  6. ↑ Smith, Steven C. Music by Max Steiner: The Epic Life of Hollywood's Most Influential Composer (en anglès). Oxford University Press, 2020, p. 206. ISBN 978-0-19-062327-2. 
  7. ↑ Schatz, Thomas. The Genius of the System: Hollywood Filmmaking in the Studio Era (en anglès). Henry Holt and Company, 2015-06-02, p. 266. ISBN 978-1-62779-645-3. 
  8. ↑ «Critics Vote "Emile Zola" Year's Best». Film Daily 73, 4, 06-01-1938, pàg. 1.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Life_of_Emile_Zola&oldid=34069588»