The Wind
.jpg)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Victor Sjöström |
| Protagonistes | |
| Producció | Irving G. Thalberg |
| Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
| Guió | Frances Marion |
| Música | William Axt |
| Fotografia | John Arnold |
| Muntatge | Conrad A. Nervig |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 15 setembre 1928 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Rodatge | Califòrnia |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | The Wind (en)  |
| Gènere | cinema romàntic, cinema mut, pel·lícula basada en una obra literària i drama |
       
| |
The Wind és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Victor Sjöström i protagonitzada per Lillian Gish i Lars Hanson.[1]
Argument
[modifica]La jove i atractiva Letty Mason (Lillian Gish) viatja des de Virgínia a Sweetwater, Texas, on un cosí seu, Beverly (Edward Earle), té un ranxo. En aquesta desèrtica regió bufa gairebé sempre un fort vent i els huracans no són estranys. Sembla com si el vent huracanat marqués el caràcter de la gent. Temps després, obligada a deixar el ranxo per la dona del cosí, Cora (Dorothy Cumming), Letty accepta casar-se amb un texà, Lige Hightower (Lars Hanson), al qual no estima. És llavors quan reapareix un conegut seu, el ramader Wirt Roddy (Montagu Love). Ella el menysprea. Per a evitar ésser violada, Letty mata el ramader. S'apropa una forta ventada.[1]
Repartiment
[modifica]- Lillian Gish (Letty Mason)
- Lars Hanson (Lige Hightower)
- Montagu Love (Wirt Roddy)
- Dorothy Cumming (Cora)
- Edward Earle (Beverly)
- William Orlamond (Sounrdough)
- Carmencita Johnson (filla de Cora)
- Billy Kent Schaefer (fill de Cora)
- Leon Janney (fill de Cora)
Context històric i artístic
[modifica]Havent rodat més de 40 títols, el cineasta Victor Sjöström va deixar Suècia. Arribaria a Hollywood el 1923, on realitzà aquest western dramàtic i turmentador. Mestre dels recursos estètics i psicològics, Sjöström planificaria un fogós melodrama d'angoixes i passions. Extraordinàriament visualitzada, destaquen les poderoses seqüències del fustigant huracà sobre l'àrid desert de Texas, si bé la pel·lícula fou rodada en exteriors californians. La creixent força emocional, el peculiar tarannà d'uns personatges condicionats per l'ímpetu del clima -asfixiant calor, fortes ventades i sorra voraginosa- i la fiblada força de la narració fan que aquesta sigui una obra superior i antològica.[1]
Mereix especial atenció Lillian Gish, un rostre de bellesa dolça, musa de Griffith, ací en el paper d'una noia òrfena i innocent. En aquells dies de glòria, Gish va exigir al cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Irving G. Thalberg, la contractació d'un equip al seu gust. Sent una epopeia feminista, va insistir a tindre de productor i director Sjöström, a qui més endavant també voldria Greta Garbo. El suec va acceptar fer-se càrrec de la realització, per cert basada en una novel·la amb drets prèviament adquirits per l'actriu. En les primeres setmanes de filmació, tot va anar com una seda, però després el realitzador es veuria obligat a prescindir (a canvi d'un final complaent i feliç) de la seqüència en la qual la protagonista, embogida, es perd en el desert. Ho acceptaria a contracor, però el 1930, fart d'imposicions, veient constreta la seua capacitat artística i en coincidència amb la implantació del cinema sonor, s'acomiadaria del cinema. Però, un quart de segle després, Sjöström acudiria a la crida del seu compatriota Ingmar Bergman: aquest darrer, a manera de reconeixement i gratitud, el va requerir per a interpretar l'ancià professor Borg, personatge epicèntric de la també fonamental Maduixes silvestres (1957).[1]
Frases cèlebres
[modifica]| « |
|
» |
Curiositats
[modifica]- Durant el rodatge del film, les altes temperatures van fer pràcticament impossible la vida a tothom: la intensa calor deformava la pel·lícula fotogràfica i s'havia de conservar en gel per a mantindre-la intacta. A més, Lillian Gish va afirmar que va tocar la maneta d'una porta exterior i es va cremar una petita part del palmell de la mà.[2]
- El vent de la pel·lícula fou creat gràcies a les hèlixs de vuit avions estacionats al desert de Mojave, les quals eren tan perilloses que l'equip de rodatge es va veure obligat a fer servir roba de màniga llarga, ulleres, mocadors al coll i protectors facials cada vegada que les màquines s'engegaven, ja que expel·lien aire calent, sorra i fum.[2]
- La pel·lícula fou seleccionada per a ésser preservada al National Film Registry (Biblioteca del Congrés dels Estats Units) el 1993.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Trivia - IMDb (anglès)
- ↑ Biblioteca del Congrés dels Estats Units (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Eyman, Scott, 2005. Lion of Hollywood: The Life and Legend of Louis B. Mayer. Robson Books Ltd. ISBN 1861058926. Pàg. 139. [1]
Enllaços externs
[modifica]- Open to the Elements: Surveying the Terrain of Victor Sjöström's The Wind - Senses of Cinema (anglès)
- Silent Era (anglès)
- Pretty Clever Films Arxivat 2016-05-29 a Wayback Machine. (anglès)
- Victor Sjostrom: The Wind - The Guardian (anglès)
- Tràiler del film a YouTube (anglès)
